En el context d’agitació i tensió política i social que viu Barcelona -i Catalunya en general- actualment, l’ajuntament de la ciutat comtal ha organitzat l’acte Estat de Dret o Estat d’Excepció? Juristes per la democràcia i els drets i llibertats. En una taula rodona a l’Auditori de Barcelona, representants dels diferents àmbits del món de la justícia han resolt i debatut els dubtes que generen les actuacions dels governs espanyol i català dels últims dies.

L’acte, conduit per la periodista Neus Tomàs, ha estat introduït pel tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, que ha afirmat que “vivim en temps de confusió, difícils. A tots els que volem votar ens han tractat d’abduïts, d’estar fora de la llei. I amb això volen generar por”. Tots els participants en el debat han coincidit en què la situació actual és d’estat excepcional, malgrat no hagi estat declarat formalment, responent així a la pregunta que ha donat nom a l’acte.

De fet, el fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín ha afirmat que “el Partit Popular, sense un acord parlamentari i d’una manera no formal, està aplicant tot el que es deriva de l’estat d’excepció”. Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional i coordinadora del Col·lectiu Praga, ha anat més lluny i ha afirmat que “l’estat espanyol ha abolit de facto l’autonomia de Catalunya”.

Per l’advocada i exdiputada del Parlament de Catalunya, Gemma Calvet, “aquests darrers dies hem entrat en un estat d’excepcionalitat on les llibertats fonamentals han estat intervingudes, i això implica que el que s’està produint és una ruptura”.

Un referèndum que no és il·legal

Tots els juristes de la taula rodona han estat d’acord en que aquesta situació es deriva de l’organització d’un referèndum que, si bé està suspès, a hores d’ara no és il·legal. En aquest sentit, el magistrat de primera instància de Barcelona, Guillem Soler, ha afirmat que la clau d’aquest debat recau en que “les acusacions per la celebració del referèndum, al no ser aquest il·legal, no tenen rellevància penal”.

Un dels temes tractats en el debat ha estat el del delicte de sedició, sota el qual es va acusar les 14 persones detingudes el passat dimecres 20 de setembre. Martín i Pallín ha explicat que aquest es defineix com a “públic i tumultuós”, implicant així un problema d’arbitrarietat o subjectivitat a l’hora d’aplicar-se.

En aquesta línia, l’advocat Àlex Solà ha afirmat que el govern central “fa trampes, perquè l’Audiència Nacional no té la competència per aplicar delictes de sedició”. Solà ha afegit també que és “totalment excepcional i anòmal” que les accions que han tingut lloc a Catalunya hagin estat coordinades per la Fiscalia.

Pel què fa a la decisió que la mateixa Fiscalia ha pres en referència a l’autoritat del ministeri d’Interior sobre els Mossos d’Esquadra, tots els juristes de la taula rodona han afirmat que no hi ha cap ordenació jurídica que permeti aquesta iniciativa, “sigui quin sigui l’òrgan que prengui la decisió”.

Finalment, i ja en el torn de preguntes, Barceló ha explicat que hi ha molts col·lectius a diferents països que estan reaccionant davant la situació i estan denunciant a nivell internacional, i especialment davant les Nacions Unides, les accions que ha tirat endavant el govern central.