El Departament de Salut de la Generalitat, amb l’assessorament del Comitè de Bioètica de Catalunya -un òrgan consultiu- ha elaborat un document de recomanacions sobre els criteris a seguir quan els hospitals hagin de decidir prioritzar l’assignació de recursos a uns malalts o altres. El document s’ha elaborat després que l’epidèmia de coronavirus hagi tensat com no es recorda el sanitat sanitari català -i l’estatal- i s’hagi constatat que en les properes setmanes difícilment es podrà garantir el mateix nivell de recursos a tots els pacients. El criteri de fons és "prioritzar l’assignació de mesures de suport vital [com la ventilació mecànica, és a dir, els respiradors] a aquelles persones amb més possibilitats de superar la seva situació crítica i de recuperar el seu projecte vital".

El document de recomanacions planteja tenir en compte tres paràmetres a l’hora de decidir prioritzar un pacient o un altre a l’hora d’assignar-li un respirador: la seva gravetat actual, les patologies associades que en puguin comprometre tant la supervivència com la resposta al tractament, i l’oportunitat de viure per qui menys ha viscut. Cada aspecte es puntuaria de l’u al quatre i qui obtingués una puntuació menor hauria de rebre una atenció prioritària. El text, però, deixa clar que aquests criteris "no estableixen la indicació o no de tractament sinó la prioritat" en un moment excepcional de racionament i, per tant, "han de variar en funció de la disponibilitat de recursos i la pressió assistencial".

El treball argumenta que el volum de casos fa necessari "establir criteris de priorització en l’assignació, i en la retirada, de recursos assistencials, basats en les necessitats, però també en la reversibilitat del procés i en el benefici esperable, així com en aspectes psicosocials" i subratlla que els criteris "han de ser validats i assumits per institucions professionals i societats científiques, i han de ser comunicats amb transparència a la societat".

Així mateix, recomana "evitar criteris exclusius i rígids de limitació" i planteja que l’assignació de recursos requereix "una anàlisi reflexiva que contempli múltiples factors: situació clínica, grau de comorbiditat, situació cognitiva, presència de deteriorament funcional irreversible, qualitat de vida, probabilitat de resposta significativa als tractaments, esperança de vida amb qualitat, escenaris assistencials futurs, etc".

"Cap de les tecnologies podrà aturar l'esllavissada de morts"

El document, però, no amaga que malgrat que hi hagués recursos per a tothom, "la societat està patint una veritable esllavissada de morts, que no podrà aturar cap de les tecnologies". I, en aquest sentit, aposta per aconseguir que les inevitables siguin almenys "morts acceptables i dignes. (...) Morir en insuficiència respiratòria intractable implica una atenció pal·liativa inexcusable que pot incloure la sedació pal·liativa terminal per evitar el pitjor: el patiment inútil". A més a més, subratlla que el debat de fons no és exclusiu dels professionals sanitaris o dels responsables polítics, sinó de la "societat", que en tot cas les "delega en part en els experts" i per això recalca que es comuniquen "bé i amb total transparència".

I tot i que l’accent es posi en els respiradors, la guia també subratlla que l’assistència a una persona no acaba quan es decideix si se la connecta o no: "és important tenir en compte que, desgraciadament, les xifres de supervivència publicades fins ara dels malalts tractats amb ventilació mecànica són molt modestes, i que encara és aviat per avaluar la qualitat de vida que assoleixen els supervivents". "Una disponibilitat total d’aquestes màquines no solucionarà tots els problemes ètics que suscita la seva assistència", recalca el text.