L’Institut Valencià de Cultura (IVC) busca director artístic i tècnic per a quatre dels principals festivals que organitza al País Valencià: Sagunt a Escena, Dansa València, Cinema Jove i Espai La Granja, encara que aquest darrer no és exactament un festival sinó que s’acostaria més a la gestió d’un equipament. El contracte és per dues temporades –2020 i 2021- i els ingressos proposats són de 80.000 euros en total, IVA a banda. Fins ací tot sembla normal, però hi ha un detall que ha fet saltar les alarmes dins del món teatral i de les arts escèniques valencianes. I és que, a diferència d’altres convocatòries, aquesta volta no s’ha fet un concurs públic per contractar un director, sinó que és una licitació per contractar una empresa. Però açò que implica?

"No cal alarmar-se excessivament amb les externalitzacions, ja que si es fan bé no hi ha cap problema, la direcció artística està bé que l’assumisca una persona externa per tal que no acabe el festival amb un director funcionari que repeteix any rere any –explica a Públic una persona molt coneixedora de la situació però que parla a condició de mantenir el seu anonimat-. Però la fórmula que ha optat l’IVC és molt estranya. No suposa una privatització total –açò seria licitar la gestió de tot el festival- però sí parcial".

Si fins ara la persona que guanyava el concurs per dirigir el festival se li feia un contracte d’alta direcció i retia comptes a l’IVC, ara serà una empresa la que "guanyarà la direcció", facturarà el cost a l’administració i serà l’encarregada de contractar el director. "Però aquest director a qui respondrà? –es pregunta la mateixa font-, a l’IVC o a l’empresa que el contracta? Com es controlarà que l’empresa no col·loque els seus productes? Per què és en el control dels espectacles programats on hi ha l’autèntic benefici industrial per a les empreses. Mentre que l’anterior sistema garantia molt més la independència del director". Segons ha pogut saber Públic, entre les cinc propostes presentades per a dirigir el festival Sagunt a Escena hi ha empreses distribuïdores. En el cas de l’Espai La Granja, on es tracta de gestió d’una infraestructura la fórmula escollida encara és més estranya.

"El lot inclou la part tècnica i l’artística, pel que els concursants acostumen a crear una UTE [Unió Temporal d’Empreses] entre les que es dediquen a la gestió cultural i les de manteniment o dotació tècnica –explica el director de teatre Ximo Flores-. En definitiva és una externalització en procediment de lliure concurrència dels festivals, ja que, com diu el mateix plec, l’IVC és veu impossibilitat de gestionar-ho per si mateix". Flores, que va ser assessor de la regidora d’Acció Cultura de l’Ajuntament de València durant l’anterior legislatura, compara el model amb el del Festival de Mérida, gestionat per l’empresa Pentación Espectáculos i dirigit per Jesús Cimarro, que a la vegada és propietari de l’empresa. "Es tracta d’una clara externalització o privatització de la gestió de la pràctica totalitat dels festivals", apuntala.

Per a fer aquest article ha estat impossible recollir l’opinió de l’Institut Valencià de Cultura.

Privatització per parts?

La licitació de la gestió dels festivals arriba un any després que l’IVC obrís un altre procés per licitar "la prestació del servei de tècnics d’escenari per cobrir les necessitats d’exhibició dels espectacles i esdeveniments de València i Alacant programats per l’IVC", per un cost global de 318.181,60, IVA inclòs. En aquella ocasió, a més dels festivals de Sagunt, Dansa València i Cinema Jove, també s’externalitzava el servei tècnic del Teatre Arniches d’Alacant i l’organització de gires i esdeveniments extraordinaris.

"Fins a l’any passat, quan se celebrava el festival de Sagunt nosaltres ens encarregàvem de tota la part tècnica i en cas que no es poguera amb tot, es contractava alguna empresa per a reforços puntuals –explica un tècnic d’escenari de l’IVC, que normalment treballa en un dels teatres de la Generalitat- però l’any passat va ser a l’inrevés, tot ho portaven les empreses privades i nosaltres només els vam donar algun suport puntual. De fet, vam marxar tots de vacances i els vam deixar a ells amb el festival".

Enguany encara no tenen informació de com s’organitzarà, però el temor entre el col·lectiu és que es repetisca, o inclús s’aprofundisca, el model. Els tècnics d’espectacles de l’IVC pateixen en bona mesura els problemes de temporalitat, manca de borsa de treball i de contractació de nou personal, generalitzat a les administracions arreu de l’Estat espanyol. Per això, l’augment de les externalitzacions ha generat molta angoixa al col·lectiu, que temen que el model dels festivals o del Teatre Arniches s’estenga a la resta de teatres de la Generalitat, convertint-los en un col·lectiu a extingir.