El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat aquest dimarts la suspensió dels seus càrrecs dels diputats independentistes processats per rebel·lió: Carles Puigdemont, Oriol junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sànchez. Això suposarà que cap d'ells podrà exercir les funcions dels càrrecs públics que ostenten com a diputats, tampoc la delegació de vot. Per tant, els partits independentistes afectats, JxCat i ERC, es veuran forçats a fer còrrer les llistes per mantenir les majories. En canvi, el diputat exiliat a Bèlgica Toni Comín encara no ha estat suspès perquè té la possibilitat d'interposar un recurs.

El jutge es basa en l'article 384 bis de la llei d'Enjudiciament Criminal, que dictamina la suspensió automàtica, un cop s'hagi signat la interlocutòria de processament i s'hagi decretat la presó provisional, en cas de "delicte comés per persona integrada o relacionada amb bandes armades, o individus terroristes o rebels". Aquesta article, inclòs l'any 1989, està pensat per a casos de terrorisme, tot i que molts juristes -i òbviament també Llarena- interpreten que "individus rebels" es pot aplicar en el cas dels processats per rebel·lió. Altres juristes, però, opinen el contrari. Es dona el cas que Puigdemont, a Alemanya, no és en presó provisional, però Llarena considera que la seva situació és homologable a la dels presos, des del moment que hi ha una ordre de detenció Europea contra ell. 

En la seva resolució, Llarena argumenta que la suspensió persegueix evitar que persones que "ofereixen indicis racionals d'haver desafiat i atacat de manera greu l'ordre de convivència democràtica mitjançant determinats comportaments delictius, entre els quals es troba el delicte de rebel·lió, puguin continuar en l'exercici d'una funció pública de risc per a la col·lectivitat quan concorren a més en ells els elements que justifiquen constitucionalment la seva privació de llibertat".

La suspensió no implica la pèrdua de la condició de diputats, i Llarena especifica que correspon a la Mesa del Parlament definir de quina forma es fa efectiva. El jutge recorda que els processats podrien recuperar l'exercici dels seus càrrecs si canvia la seva situació processal -si deixen la presó preventiva o deixen de estar processats per rebel·lió-. En aquest sentit, deixa la oberta oberta que els partits substitueixin de forma temporal, i no definitiva, els diputats suspesos. Llarena argumenta que la mesura cautelar de la suspensió seria "ineficaç" si obligués els processats a "renunciar de manera irrevocable a una representació que la llei els limita només temporalment" per la "lògica i legítima aspiració de mantenir la majoria parlamentària obtinguda en els comicis".

La decisió arriba després que el passat 27 de juny la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem rebutgés 15 recursos de la defensa i confirmés els processaments dels 25 investigats per delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. Amb aquest moviment, Llarena ha conclòs el sumari del procés per als acusats que són a territori espanyol. Els altres, els considera fugats.

La decisió de Llarena suposa un pas més cap a la fase final de la causa. S'espera que el magistrat tanqui les investigacions en breus per elevar la causa al judici oral, que portarà un altre tribunal. La notícia arriba tan sols un dia després que el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es reunissin per primer cop.

JxCat demana que la suspensió la decideixi el Ple

Les reaccions dels partits catalans a la decisió de Llarena no s'han fet esperar. La portaveu adjunta de JxCat al Parlament, Gemma Geis, ha criticat la "innovació jurídica" de la decisió de Llarena, i ha demanat que sigui el ple de la Cambra el quie decideixi si s'aplica o no la suspensió dels diputats processats per rebel·lió. "Per a nosaltres preval la sobirania del Parlament i la suspensió l'ha de decidir el ple, perquè el ple del Parlament és sobirà", ha afirmat. També ha lamentat la decisió la portaveu republicana al Parlament, Anna Caula, que ha advertit que la suspensió dels diputats dictada per Llarena el que fa és "modificar la voluntat democràtica escollida a les urnes".


"No té sentit que es faci servir legislació pensada per a la lluita antiterrorista per fer front a les demandes de la societat catalana", ha apuntat el líder parlamentari del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, recordant els orígens de l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal en què s'ha basat el jutge del Suprem. "Ja hem dit que Llarena només actua mogut per la crueltat i el desig de venjança", ha afirmat el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que creu que el jutge vol espantar els catalans perquè "no ho intentin més". 

"No hi ha hagut violència i per tant no pot haver-hi delicte de rebel·lió", ha constatat la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, que ha instat el govern de Pedro Sánchez a desmarcar-se de la "via Llarena", a la vegada que ha demanat que la nova fiscal general de l'Estat -designada per Sánchez- aixequi les acusacions contra els presos independentistes. Sobre si el Parlament ha de portar a votació la suspensió, com proposa JxCat, Alamany ha defensat que "la Mesa i el Ple han d'actuar amb la millor estratègia per defensar els drets polítics dels diputats".

També ha parlat aquest dimarts dels presos polítics el líder del PSC, Miquel Iceta. Entrevistat a RAC1, hores abans que es conegués la decisió de LLarena, Iceta ha vingut a dir als presos que els convé fer bondat. Ho ha fet quan ha demanat que, "des de la política catalana", es creï "un clima que permeti afavorir una solució el més lleu possible". I que, a la vegada, "aprovar al Parlament la repetició de la jugada del 9N és un error", en referència a la votació del passat dijous, imugnada pel Govern central davant el TC. En aquest sentit, Iceta ha afirmat que, quan els presos tornin a demanar la seva llibertat provisional, "el jutge els podrà dir: 'escolta, tu, encara que sigui per delegació, has tornat a votar això'".