La Guàrdia Civil ha intentat relacionar Jaume Roures amb un presumpte "Comitè Executiu" del procés independnetista. En un informe remès al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'institut armat adjunta com a prova un dvd del documental 1-O, sobre la jornada del referèndum de l'u d'octubre, produït per Mediapro, empresa de la qual Roures és fundador.

Per aquest motiu, el grup audiovisual considera "extraordinàriament greu" que la producció d'un documental sigui considerada per la Guàrdia Civil "una prova delictiva", acte que ha qualificat com a "atemptat contra les llibertats de creació, informació i pensament".

Mediapro exigeix ​​que aquestes llibertats, recollides en la Constitució espanyola, siguin respectades "també per als professionals que van realitzar 1-O", ja que el documental va tenir un "evident interès informatiu", després de les càrregues policials que van protagonitzar el dia del referèndum català, un fet que a més va ocupar les portades de la premsa internacional.

El grup reivindica "la professionalitat de l'equip que va realitzar i va produir el documental, així com el contingut del mateix, que reflectia uns fets i donava veu a les persones que s'hi van veure implicades. Criminalitzar el documental i el seu contingut és un intent clar de fer callar aquestes veus", afirma el grup audiovisual.

Els agents autors de l'informe també hi van incloure com a proves tres trucades telefòniques, en què el productor català no participa, així com el fet que Mediapro va habilitar els dies previs a l'1-O un centre de premsa internacional des d'on el Govern va informar sobre el desenvolupament i resultat del referèndum.

Sobre aquest últim fet, Mediapro tampoc entén que es pugui considerar un "delicte l'organització d'un centre de premsa" per acollir els mitjans de comunicació desplaçats a Barcelona amb motiu de l'1 d'octubre, i oferir aquestes instal·lacions a totes les parts implicades.

"Un repàs de la llista de compareixents evidència que no es tractava d'un centre de premsa del Govern de la Generalitat, ja que només la meitat de les compareixences van ser de membres de l'executiu català. El centre va acreditar més de 400 periodistes de 150 mitjans de fins a 33 països de tot el món. Per les seves instal·lacions van passar les principals agències internacionals així com les principals televisions públiques i mitjans estrangers ", sentencia el grup en un comunicat de premsa.