Farts de veure's "desemparats" i desatesos per les administracions, els municipis catalans de menys de 2.000 habitants han decidit dir prou i passar l'acció per intentar revertir o, almenys aturar, el despoblament que pateixen. En un moviment que recorda el que ha succeït a diverses parts de l'Estat amb l'España vaciada, el passat 23 de juny quatre alcaldes van engegar un grup de Whatsapp amb el nom Eines de Repoblament Rural.

Vuit mesos després, ja suma 507 alcaldes i alcaldesses -el que suposa que s'integren el 90% dels municipis de menys de 2.000 habitants de Catalunya-, s'ha constituït com a grup de pressió al registre de la Generalitat i acumula una creixent activitat i trobades amb representants d'administracions supramunicipals per fer-los arribar les seves demandes. El seu és un crit d'alerta que reclama passar de les bones paraules al fets i fer-ho de manera urgent.

"El grup ha crescut tant perquè hi ha una necessitat conjunta de sentir-se emparat. Els alcaldes i alcaldesses hi veuen una oportunitat perquè algú ens escolti, perquè tothom ens dona la raó però ningú fa res", explica Jaume Gilabert, alcalde de Montgai (Noguera) i impulsor i coordinador d'Eines de Repoblament Rural. El seu municipi ha passat d'uns 800 habitants fa dues dècades a 655 a l'actualitat.

"Tots compartim problemes: els pobles s'envelleixen perquè els joves se'n van i no n'arriben de nous, tenim uns serveis del segle XX, poca o gairebé nul·la oferta de transport públic i, especialment, un dèficit d'habitatge", hi afegeix Josep Maria Díaz, alcalde de Poboleda, un petit poble del Priorat que compta amb una àmplia oferta de cellers productors de vi però només suma 328 habitants, 55 menys que una dècada enrere. "Les lleis no ens ajuden i, a més, les inversions de la Generalitat a les Terres de l'Ebre i a la Terra Alta cada vegada són més petites", rebla Isidro Sampé, alcalde de Vilalba dels Arcs, un municipi d'aquesta última comarca que compta amb 630 residents, quan a inicis de segle superava els 750.

Gilabert i Díaz són d'ERC, la formació que juntament amb Junts per Catalunya domina al món rural català, però el grup de treball transcendeix les sigles i, de fet, en formen part alcaldes i alcaldesses de tots els partits, com ara l'únic batlle del PP al Principat -Josep Tutasaus, que governa Pontons, a l'Alt Penedès-. Sampé, al seu torn, encapçala una llista independent, Units per Vilalba. Tot i que ara mateix no ho contemplen, les fonts consultades avisen que si les seves demandes no són escoltades, no pot descartar-se que en un futur emprenguin passos similars a Teruel Existe o Soria ¡Ya! i articulin moviments polítics.

Allunyada dels grans titulars i amb poca presència mediàtica, l'existència d'una Catalunya buidada és una realitat inqüestionable, que s'accentuarà els propers anys, segons diverses projeccions demogràfiques. Un estudi de la passada primavera de la Universitat de Lleida (UdL), assenyala que a Catalunya hi ha 200 municipis -més del 20% del total- amb una situació crítica de despoblament, concentrats fonamentalment a les comarques de Lleida, les Terres de l'Ebre, l'interior de les comarques de Tarragona, l'Alt Pirineu i l'Aran i algunes parts de la Catalunya Central. Un any abans, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) havia estimat que 354 municipis perdran població fins el 2033, un fet que serà majoritari entre els de menys de 500 habitants i que afectarà la meitat dels d'entre 500 i 2.000 residents.

Tot i que el primer any de la pandèmia va comportar un petit canvi de tendència -amb un lleuger trasllat de població cap al Pirineu i territoris de l'interior-, en l'última dècada diverses comarques acumulen una despoblament important, del 10,7% a la Terra Alta, del 9,3% a l'Alt Urgell, del 8,8% al Pallars Jussà, del 7,5% tant al Priorat com a la Ribera d'Ebre, del 6,4% a l'Alta Ribagorça o del 5,5% a la Conca de Barberà, entre d'altres.

Un Estatut que blindi els municipis rurals

"Com a eina fonamental el que reclamem és l'aprovació [al Parlament] de l'Estatut del Municipi Rural, una eina legislativa que ens empari i que tindria un rang superior de manera que cada llei o decret que s'aprovés haurien de passar pel seu filtre per garantir que no van en contra del món rural", detalla Jaume Gilabert. Un estatut d'aquest tipus ja existeix en territoris com Castella la Manxa i el País Basc i, fonamentalment, busca garantir les especificitats dels pobles petits en l'elaboració de lleis ja que actualment, denuncien, les normatives es fan només tenint en compte el món urbà. "Necessitem aquest emparament legislatiu, perquè no podem estar a mercè de si el govern de torn té més o menys sensibilitat. Portem dècades d'abandonament i de menysteniment del món rural", hi afegeix el coordinador d'Eines.

En aquest sentit, els alcaldes dels municipis petits deixen clar que la seva gran demanda és justament aquesta, que els dotin "d'eines normatives" adaptades a la seva realitat "que ens permetin viure". No és tant una qüestió de diners, més enllà de demanar tenir "les mateixes inversions que a la resta del territori". Díaz, per exemple, recalca que han d'assumir la mateixa "burocràcia" que una ciutat urbana, quan el seu personal municipal és molt reduït. A Poboleda, l'Ajuntament només té dues persones contractades.

Tot i la progressiva expansió de la fibra -en part, gràcies a un projecte de la Generalitat- aquesta encara no arriba a tot el territori -a Montgai, per exemple, encara no n'hi ha-, i en els casos més extrems trobem pobles sense ni tan sols connexió telefònica. A banda s'hi suma la poca disponibilitat de serveis públics -com sanitat o educació- que sovint obliguen a desplaçar-se a nuclis més poblats gairebé sempre en transport privat, davant la pèssima oferta pública. Ho resumeix el cas de Poboleda, tal com exposa el seu alcalde, Josep Maria Díaz: "només tenim tres hores a la setmana de metge, la resta t'has de desplaçar al CAP de Cornudella del Montsant [a 10 km] o a Reus [a uns 35 km, el que suposa uns 40 minuts en cotxe]. A més, només tenim un bus al matí i un altre a la tarda", detalla.

Un accés a l'habitatge molt difícil

El gran cavall de batalla compartit, però, segurament són els problemes d'accés a l'habitatge, que responen a diverses raons, com ara la negativa dels propietaris a posar en lloguer o vendre les cases buides -sovint abundants en aquests municipis-, la pràctica nul·la capacitat dels consistoris per incentivar-ne l'arrendament, les restriccions urbanístiques que dificulten construir-ne o els pocs recursos dels mateixos ajuntaments per comprar, rehabilitar o promoure directament habitatges. "L'habitatge és un tema que ens ha matxucat. Amb la Llei d'urbanisme [pràcticament] no es permetia edificar enlloc i per impedir aberracions que es van fer a la costa i en zones metropolitanes vam pagar justos per pecadors"; apunta Gilabert.

L'alcalde de Montgai, però, afegeix que la Llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat d'aquest any incorpora modificacions en urbanisme que flexibilitzen algunes d'aquestes restriccions, que limitaven les opcions dels municipis rurals d'ampliar el seu parc d'habitatges. Gilabert, però, també reclama canviar altres qüestions, com ara eliminar l'exempció del possible recàrrec de l'IBI als propietaris d'habitatges buits en municipis que s'estan despoblant. I a això s'hi afegeix el fenomen de les segones residències, que acaba encarint el preu de l'habitatge i dificultant que hi accedeixin les persones que volen viure tot l'any a un municipi rural. En aquest sentit, tant a Montgai com a Poboleda asseguren tenir "feina" i gent interessada a anar-hi a viure, però el problema és que no poden trobar sortida a aquesta demanda.

Isidro Sampé hi suma la llei de contractació pública, perquè cada vegada més obliga a treure a concurs públic el gruix de licitacions, una mesura gestada per lluitar contra la possible corrupció, però que en pobles petits acaba provocant que moltes adjudicacions acabin en mans de grans empreses "de fora" en detriment de les locals, el que dificulta la generació d'ocupació arrelada al territori.

Reunió imminent amb Vilagrà

Tot i afirmar que "cap partit" es preocupa de la ruralitat, Gilabert matisa que "a l'actual Govern hi ha una certa sensibilitat cap al tema i una certa predisposició a canviar coses". Més enllà dels canvis esmentats en la Llei d'urbanisme, comenta que el proper 3 de març Eines de Repoblament Rural es reunirà amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, per tractar les seves demandes. Els alcaldes, però, esperen que es passi de les bones paraules als fets, perquè "fins ara ningú s'ha preocupat d'equilibrar aquest país i de garantir els drets a tothom visqui on visqui". Gilabert, conclou que si no s'actua "en els propers 10 anys una part important dels pobles de Catalunya desapareixerà perquè la gent que hi viu es va morint".

Díaz i Sampé comparteixen aquest temor a la "mort" dels pobles petits si no es prenen mesures, perquè també hi ha casos de comarques que globalment guanyen població però aquesta està cada cop més concentrada a la capital, mentre els petits nuclis es buiden. "Ens hem ajuntat per guanyar força i veure si així ens fan cas", subratlla l'alcalde de Poboleda, perquè "hem de buscar les solucions nosaltres i defensar els nostres pobles, si no ho fem, estem penjats". Tots plegats demostren un malestar que anirà a més si l'Estat i, sobretot, la Generalitat no els escolten.