Clara Zetkin i els nois, o la importància d'un 8-M combatiu

El 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, té el seu origen en les lluites obreres i feministes del segle XIX i XX. Figures com Clara Zetkin i Rosa Luxemburg van vincular aquesta lluita amb el socialisme, i la revolució russa de 1917 en va consolidar el caràcter revolucionari. Amb el temps, el capitalisme ha buidat de contingut aquesta jornada, convertint-la en una celebració comercial. Això ha generat rebuig entre molts joves, afavorint discursos masclistes. Davant l’auge de l’extrema dreta, cal recuperar un 8-M combatiu, que ofereixi als joves una alternativa real a les polítiques neoliberals i autoritàries.

El 8-M i els nois

Un 8-M despolititzat genera rebuig entre molts joves, especialment nois, que perceben el feminisme com una pota del poder establert i no com una lluita pels drets col·lectius i la justícia social. Aquesta manipulació del discurs facilita la proliferació d’idees masclistes i feixistes, que es presenten com una suposada alternativa antisistema, quan en realitat només perpetuen les opressions tradicionals i reforcen les desigualtats estructurals.

Segons un estudi recent del CEO, un 31% dels homes joves no s'identifica amb el feminisme, mentre que només un 10% de les noies rebutja aquesta etiqueta. Aquesta bretxa de percepció entre gèneres evidencia com el moviment feminista és vist per molts nois com aliè als seus interessos, especialment en un context on els discursos reaccionaris han guanyat terreny a través de les xarxes socials i figures mediàtiques que qüestionen la lluita per la igualtat de gènere.

Així, a ningú pot sorprendre que només el 53% dels homes joves consideri l’extrema dreta una “amenaça”, segons el sondeig anual de l’ICPS. En efecte, l’extrema dreta pot semblar una alternativa vàlida per a molts joves a qui el sistema no ofereix un futur, que se senten “atacats pel feminisme mainstream”. La manca d’un 8-M polititzat i arrelat a les seves lluites originals deixa via lliure a la proliferació dels discursos d’odi, que es presenten com una falsa rebel·lió contra un suposat "sistema feminista".

Els orígens de la commemoració: lluita obrera i socialisme

El 8 de març té les seves arrels en nombroses mobilitzacions de les dones treballadores a finals del segle XIX i principis del XX. Destaquen les protestes obreres de Nova York de l'any 1908 en que més de 15.000 dones van sortir als carrers per exigir millors condicions laborals, la reducció de la jornada de treball, salaris justos i el dret a vot. Aquestes reivindicacions es van intensificar després de l'incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist el 1911, on van morir 146 treballadores, joves i migrants majoritàriament.

En aquest context, la dirigent socialista Clara Zetkin va proposar el 1910, durant la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhaguen, la creació d’una jornada internacional de lluita per la igualtat de drets i la millora de les condicions laborals. Aquesta iniciativa va donar lloc a la primera commemoració internacional el 1911 a diversos països europeus. Figures com Rosa Luxemburg també van jugar un paper fonamental en la connexió entre la lluita de gènere i la lluita de classes, defensant que l’emancipació de les dones només era possible amb una transformació radical del sistema econòmic i polític.

Un altre esdeveniment clau en la història del 8 de març va ser la revolució russa. El 8 de març de 1917 les dones treballadores de Petrograd van protagonitzar una vaga massiva per exigir pa, pau i la fi de la guerra. Aquesta mobilització va ser l'inici d'una sèrie d'esdeveniments que van culminar amb la caiguda del tsarisme. A partir d’aquell moment, el 8 de març es va consolidar com una jornada de lluita internacionalista i revolucionària.

Relacionado con este tema

Arriba un nou 8-M, després d'un any marcat pels casos de violència sexual i en què la vergonya ha canviat de bàndol

Ona Falcó

De la lluita obrera a la seva domesticació pel capitalisme

Amb el pas dels anys, el 8 de març es va anar consolidant com una data emblemàtica per a la lluita pels drets de les dones treballadores. No obstant això, el sistema capitalista ha intentat desposseir aquesta jornada del seu caràcter reivindicatiu i revolucionari, transformant-la en una celebració buida i funcional a les societats capitalistes. La comercialització de la diada, amb campanyes publicitàries i missatges de falsa empoderació, dilueix la memòria de les lluites obreres i feministes que van donar origen a aquesta data.

Així, el que havia estat un crit de resistència i demanda de justícia s'ha anat convertint en una oportunitat per al mercat de vendre productes i perpetuar una imatge inofensiva del feminisme, lluny de les seves arrels anticapitalistes i transformadores. Multinacionals que històricament han explotat dones treballadores aprofiten aquesta data per rentar la seva imatge amb campanyes de màrqueting, mentre governs i institucions intenten reduir la lluita feminista a un acte protocol·lari. Un exemple clar d’aquesta domesticació és l’ús del feminisme corporatiu, que promou un discurs d’igualtat sense qüestionar les estructures de poder i explotació econòmica. Necessitem reconnectar el 8 de març amb el moviment obrer i vincular-lo també a la lluita per l’habitatge o l’educació per recuperar els joves i contrarestar la influència creixent de discursos masclistes i autoritaris.

Per un 8-M combatiu

El 8 de març ni és ni ha estat mai un dia de celebració, sinó una jornada de lluita que el sistema capitalista ha intentat despolititzar i transformar en un esdeveniment merament simbòlic. Figures com Clara Zetkin o Rosa Luxemburg ens recorden que aquesta data ha de continuar sent un espai de resistència contra l’explotació laboral i la desigualtat, per la millora material de les condicions de vida.

Contra una extrema dreta que difon els seus discursos d'odi (masclista o racista) per desactivar la lluita obrera i dibuixar un horitzó autoritari "antisistema" atractiu per als nois joves, les esquerres hem de reconnectar Clara Zetkin amb aquesta generació i recuperar un 8-M combatiu. Els nois (i les noies) joves necessiten dibuixar un horitzó que no sigui el de Trump o Milei. Els nois i les noies necessiten tornar a creure que el futur serà millor.