Festa gran i rècord d'assistència. Així ha celebrat Oques Grasses els deu anys del grup, omplint el Palau Sant Jordi amb un rècord de públic. En total, 18.400 persones han fet trontollar els fonaments del pavelló, convertint la nit d'aquest dissabte en el primer cop que un grup català nascut el segle XXI omple el Sant Jordi. Les entrades estaven exhaurides des de feia vuit mesos, i el públic s'ha entregat per complet a uns músics que aturen la seva activitat a dalt dels escenaris durant un any.

Aquesta cloenda, per tant, ha sigut el colofó perfecte dels deu anys i cinc àlmbuns publicats pel grup osonenc, que s'ha envoltat d'un ampli elenc de músics per fer cantar i ballar el públic durant gairebé dues hores al ritme d'Elefants, Sta Guai, Serem Ocells o In The Night, entre altres temes. Amb aquest 'sold out' Oques Grasses comença una aturada temporal, "però no és el final de res, sinó el principi d'un nou cicle", ha assegurat el cantant i fundador original de la banda, Josep Montero, en declaracions als mitjans al Palau Sant Jordi.

No és la primera vegada que un artista català esgota les entrades del Palau Sant Jordi. Sense anar més lluny, dos concerts seguits de Rosalía ho van aconseguir durant el 2022, i també ho van fer Sopa de Cabra, Estopa i Aitana Ocaña. No obstant, Oques Grasses ha estat el primer grup català nascut després del 2001 que ho aconsegueix, i ho ha fet batent el rècord de públic d'un artista internacional com C. Tangana, que a l'abril de 2022 va aplegar 18.360 persones.

"No sabem molt bé com hem arribat fins aquí", admetia Montero uns moments abans de començar el concert. I és el grup osonenc s'ha forjat un lloc dins el panorama musical català venint des de baix, sense ajuda de grans marques i sempre fidels al seu estil. Montero també asssegurava que el grup se sent "molt estimat i afortunadíssim" després de superar diversos tràngols musicals al llarg de la seva carrera.

D'aquesta manera, recordava els seus inicis, cantant sol en un bar, o els primers concerts de petit format que feia a les sales alternatives. O els primers grans festivals, on el públic els donava l'esquena i "ningú ens escoltava". Després de sobreposar-se a tots aquests entrebancs, ara Oques Grasses recull el seu fruit amb l'espectacle La gent que estimo, que porta el nom d'una de les cançons més especials i conegudes de la banda.

Punt i final a una gira d'un any

El concert d'aquest dissabte, davant d'un Sant Jordi entregat, ha posat el punt i final a una gira que ha rodat per Catalunya al llarg de l'últim any i s'ha plantejat com una "celebració compartida" entre els músics "i un públic que s'ha fet seu el projecte", deia Montero. Per acabar ben amunt, el grup ha fitxat fins a dotze músics de cordes, vents i percussió que han format una gran banda per repassar grans èxits de tota la dècada.

Han sonat cançons mítiques del primer àlbum com Passos importants i Cul (2012), i també temes més recents com Petar-ho, De Bonesh, Petxina lliure o  o Torno a ser jo. Enmig del muntatge, pensat des dels inicis "per a grans escenaris", hi ha hagut un moment especial per recordar els orígens del grup. A la meitat del concert, la banda ha ofert quatre cançons des d'un petit escenari al bell mig del públic, un gest "per no oblidar els orígens i tocar de peus a terra en mig d'un Sant Jordi tant magnificat. Des d'aquesta tarima, Montero ha tancat el bloc versionat el mític I want to break freak de Queen davant un públic totalment entregat.

Deu anys i cinc àlbums després, Oques Grasses afronta ara un període de com a mínim un any lluny dels escenaris. "Volem tocar menys per fer-ho més bé, de forma més exclusiva i poder tenir més vida fora de tocar cançons", assegurava Montero, qui negava que l'aturada suposi la retirada del grup, més aviat al contrari. Agafaran forces per tornar més forts que mai, prepararan grans muntatges de cara al 2024 i treballaran en el sisè treball d'estudi, encara sense data de sortida.