El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha alertat que el català està davant "d'una emergència lingüística" i ha demanat que "sigui llengua oficial d'estat" per poder protegir-lo. En la presentació de la novena edició de l’InformeCAT, que elabora cada any l'entitat, Escuder ha explicat que això no implicaria que la llengua catalana fos oficial a tot el territori estatal, però sí que oferiria "un blindatge" per protegir-lo davant les dades que mostra l'estudi, algunes d'elles, "preocupants". Un exemple és el fet que la meitat dels catalans creu que el català, el mallorquí i el valencià són llengües diferents. Segons un estudi del 2019 encarregat per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, només el 44,5% dels habitants de Catalunya "són conscients de la unitat de la llengua catalana".
​
​L'informe recull tanmateix alguns avenços, com el fet que el nombre de catalans que tenen el català com a llengua primera, o materna, és el més alt en 15 anys, i se situa en el 34,3%, ja sigui de manera única o juntament amb el castellà. A més, s'ha incrementat en un 1,2% més la població que parla en català als fills el 2018 respecte el 2013, i un terç dels veïns de Barcelona volen aprendre el català o millorar-lo. Entre altres dades, el 7,5% dels residents de Catalunya que són nascuts fora de l’Estat espanyol parlen català de manera habitual.

Pel que fa a les diferències per territoris, les zones on el català és la llengua d’ús habitual d’una gran majoria de la població són les Terres de l’Ebre (76,6% amb dades del 2018) i la regió d'Alcoi-Gandia (71,6% amb dades de la Generalitat valenciana del 2015). Seguirien aquests dos territoris, per proporció de parlants habituals, la regió de València, excloent-ne la ciutat i l’àrea metropolitana (68,2%), les comarques centrals de Catalunya (66%), l’Alt Pirineu i l’Aran (65,2%), les comarques de Ponent (64,2%), i les comarques gironines (61,6%). L'ús és molt menor en els àmbits metropolitans de Barcelona (35,1%) i València (34,8%), i també a la ciutat de Palma (41,3%). En els dos darrers llocs hi hauria, segons dues enquestes de la Generalitat de Catalunya de l’any 2015, l’Alguer –la ciutat catalana de Sardenya– (18,4%), i la Catalunya del Nord (5,7%).

L'estudi també recull que la publicació de llibres en català s'ha reduït un 15% en un any, tot i que també ho han fet les publicacions en castellà, gallec i euskera, però en menor mesura. Així mateix, apunta que només el 19,8% dels llibres que s’exposen en les grans superfícies de Catalunya són en català, segons un estudi que l'entitat ha fet en establiments en què es venen llibres a Catalunya, on ha pogut constatar que els llibres en català són molt poc visibles en les grans superfícies.

El contingut audiovisual, en estat crític

L'informe critica que el Govern espanyol no ha invertit ni un euro en producció cinematogràfica en català entre el 2013 i el 2019, igual que per la resta de llengües oficials diferents al castellà. A més, lamenta que Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que tenen versió en aquesta llengua, ja sigui doblada o subtitulada. L'’article 17 de la Llei del cinema de Catalunya estableix que les empreses distribuïdores de les pel·lícules, quan les distribueixen per canals diferents de la projecció en cinemes, han d'incloure la versió en català si s'han estrenat doblades o subtitulades en aquesta llengua, però l'entitat lamenta que no s'hagi produït cap sanció a la plataforma per incomplir aquesta llei.

Per altra banda, segons l'informe, el nombre de denúncies per discriminacions policials als catalanoparlants ha augmentat el 85,7% entre el 2018 i el 2019, i Plataforma per la Llengua ha atès 33 casos de discriminació lingüística protagonitzats per agents de la policia estatal entre 2015 i 2019. L'entitat subratlla que "aquesta realitat discriminatòria cal que sigui coneguda, rebutjada i corregida".

L'estudi també apunta que el català és la desena llengua de la Unió Eropea en nombre de piulades i la novena en nombre d'usuaris a Twitter.