Fa tot just tres setmanes, la CUP va presentar el que ha batejat com a Procés de Garbí, el debat a fons que portarà a terme en els propers mesos per redefinir l'estratègia i l'organització de la formació, que viu una etapa d'un significatiu retrocés a les urnes i de menor incidència social. Tant a les eleccions municipals del maig com a les generals del juliol va patir davallades importants i va quedar-se sense representació al Congrés o en ajuntaments com el de Tarragona, a banda de no recuperar-la a Barcelona, Lleida o Terrassa, entre d'altres. De fet, el suport social al partit anticapitalista presenta una tendència a la baixa des del 2015, tot i alguns repunts posteriors.  

El procés s'allargarà fins al final de la primavera i culminarà amb l'elecció d'un nou secretariat nacional, la direcció política de la formació. Per estimular un debat que pretén revifar la CUP i repensar-la s'ha creat un grup motor format per 17 persones, que busca representar la pluralitat de l'organització.

Entrevistem Maria Gordillo, portaveu d'aquest grup motor juntament amb Non Casadevall. De 26 anys i veïna de Sant Cugat del Vallès, des del 2016 fins al 2023 va militar a Arran -organització juvenil de l'esquerra independentista, i actualment ho fa a Endavant i a la pròpia CUP. Parlem amb ella del Procés de Garbí i dels seus objectius, dels errors de la formació i, breument, també dels acords que ERC i Junts han tancat amb el PSOE per investir Pedro Sánchez.

En la presentació del Procés de Garbí vau comentar que tot està a debat excepte els pilars estratègics de la CUP, és a dir: independentisme, feminisme, ecologisme i socialisme. Aquest "tot" fins a on arriba?

En aquest cas el tot és tot, més enllà dels principis i la raó de ser de l'organització i el moviment que l'acompanya. Tot el que té a veure amb l'estratègia a nivell institucional, sigui als municipis, al Parlament o a nivell supramunicipal; amb la construcció del poder popular i la relació amb la resta d'agents, col·lectius i sindicats que transformen arreu dels Països Catalans; amb les formes amb les quals s'organitza internament; o amb la presa de decisions,... Tot això és objecte de debat.

Perquè aquest procés sigui efectiu, entenc que una de les claus és que compti amb una participació àmplia. Quina ha estat la primera rebuda?

Ara mateix comptem amb 600 persones inscrites, tant militants com no militants, i aquest és el tret de sortida. Fa molt poc que vam anunciar el primer espai de participació, que és el congrés nacional obert a tothom que es farà el 16 de desembre. A partir d'aquí sabem que hi ha tota una feina de formiga que la nostra gent farà arreu, d'anar a buscar les veïnes, els col·lectius, les associacions, la gent del moviment de l'Esquerra Independentista... Tot això generarà un creixement en la participació.

Pel que fa a les organitzacions, l'objectiu és que hi participin les que han treballat amb la CUP prèviament o la voluntat és anar més enllà?

Tenim ganes i intenció d'arribar a tothom, venim per recuperar i reteixir les aliances que la CUP històricament ha tingut, però també amb voluntat de picar altres portes.

La primera cita important és el congrés nacional obert del 16 de desembre, on s'hi portarà el document que esteu elaborant des del grup motor. Ja plantejarà propostes concretes o serà un document molt genèric que anirà aterrant-se a poc a poc?

La idea és poder posar sobre la taula tots els debats. No farem petites propostes, sinó que la voluntat és poder situar les preguntes concretes que generin els debats necessaris. Sabem que venim d'un cicle polític molt ric, per allò bo i per allò dolent, i pensem que un exercici sa en una organització política com la nostra, que vol fer una esmena a la totalitat al sistema on vivim, és tenir la capacitat per fer les preguntes concretes perquè la nostra gent se senti interpel·lada i vingui a fer les crítiques necessàries i a discutir els diversos plantejaments que hi ha per abordar-los i superar-los.

Després d'aquest congrés, s'obriran debats territorials i temàtics simultanis. Amb les seves aportacions, la idea és elaborar el documental final que es debati i voti a l'assemblea que culminarà el procés?

Exactament. La idea és acabar el procés abans de l'estiu [de l'any vinent]. Hi ha una part de revisió interna de tot el que ha passat, però també hi ha una part de posar a punt l'organització per poder donar resposta a tots els canvis socials, polítics i econòmics que hi ha hagut.

Vau anunciar l'obertura del procés de debat després dels mals resultats de les eleccions generals, que s'afegien als de les municipals de dos mesos abans. Però heu comentat que la reflexió sobre la seva necessitat ve d'abans. Quan arrenca?

El procés com a tal és una cosa que ve d'abans de les municipals i no és una novetat. Els senyals d'alarma són una realitat i la CUP ha abordat les qüestions que acompanyaven la conjuntura política a través dels seus mecanismes i espais de debat intern. Si mirem enrere és evident que venim d'un cicle de mobilització i una conjuntura profundament accelerada on la CUP ha estat un agent actiu a l'hora de generar-lo, és aquest camí fins a l'1 d'octubre que va acompanyat de moltes altres lluites. A partir d'aquí arriba una altra conjuntura també molt accelerada i després una pandèmia, amb totes les conseqüències que ha tingut, d'aïllament i d'atomització.

Tot això ha estat un repte per a una organització horitzontal, amb mètodes assemblearis de presa de decisió, per veure quin era el millor moment per afrontar un debat polític d'aquesta envergadura i ho hem acabat fent ara. Ens ha semblat que era el moment més òptim per poder donar respostes i afrontar un debat profund que no volíem que fos només de canvis estètics.

Teniu la sensació que la CUP ha deixat de ser una força útil per a una part de la societat, que potser prèviament l'havia votat?

És una cosa que afirmàvem a la roda de premsa [de presentació del procés]. Els vots no ho són tot, però sí que són un termòmetre i per a un projecte polític com el nostre si el poble treballador no confia en nosaltres, és evident que alguna cosa no estem fent bé. Dins d'aquesta percepció segur que hi juguen molts factors i segur que hi ha una part d'això. Venim d'uns cicles de lluites i de voluntat de ruptura en molts termes, nacionals i socials, que no s'han consolidat en uns termes positius per allò que volíem fer.

Per a una força independentista i netament anticapitalista que un embat com el que s'intentava fracassi i vagi acompanyat de la repressió i d'un seguit de desencants, explica que hi hagi una percepció de qui ens envolta que no ens vegi suficientment útil. Pensem que una força política com la nostra segueix sent necessària i que la proposta és l'encertada, però hem de veure en què hem fallat per poder tornar amb més força.

Hi ha hagut una lectura errònia del context social i polític, que des del 2017 ha canviat molt?

Possiblement sí, per això justament els dos primers grans a temes a debatre seran quin és el món que pretenem canviar i analitzar quina és la societat amb la qual treballem; i quin ha estat el passat recent de l'organització i les seves propostes. Justament per veure què de tot això que ha passat té a veure amb errades pròpies i incapacitats de no haver fet les millors lectures i donar les millors respostes.

A nivell de decisions concretes, per exemple, la CUP va arrencar l'actual legislatura catalana votant a favor de la investidura de Pere Aragonès, però ràpidament va situar-se en una clara oposició. La decisió pot ser molt coherent, però es pot concloure que ha limitat la incidència del partit al Parlament.

Partiria de la base que potser sempre la lectura és que la CUP s'aparta, però com ho veig és que qui està renunciant a tirar endavant una agenda progressista de blindar drets i, per tant, busca unes noves aliances, són Pere Aragonès i ERC. Som conscients que allò que volem és complex i complicat, perquè es tracta d'arrencar-li al vell món coses que no s'hi veuen, on el dret de l'habitatge estigui garantit universalment, on el treball estigui repartit, coses que parlen d'altres mons.

El que hem de veure és com explicar les coses perquè la gent les entengui, com va passar en altres moments. Coses tan impossibles i tan improbables com el referèndum, una proposta que és de la CUP i que Junts pel Sí no parava de dilatar en el temps, si l'expliques, la treballes i la forces colze a colze no només des de les institucions, també des de fora, és una cosa que es pot entendre i per la qual tothom pot treballar a la vegada. La nostra és una coherència que parla de qui està disposat a fer allò en el que creu i s'ha de treballar perquè s'entengui, perquè quan millor ens va a nosaltres és quan hi ha milions de treballadores convençudes que hi ha possibilitats de canvi.

Estem en un moment de reflux de la gran mobilització social que es va viure en el cicle del 15-M i de l’1-O. En tot cas, si n'hi ha és més aviat una mobilització contrària, és a dir, una contrareacció de l'extrema dreta. Estimular una reactivació de la mobilització també és un objectiu clau del procés?

El punt de partida de la CUP quan entra a les institucions és que amb les eines de l'amo no es desmunta la casa de l'amo. És a dir, que no és des de les institucions que es construeixen els grans canvis socials, que no vol dir que tota aquesta feina no tingui un paper. Crec que a la CUP li toca tornar a pensar propostes que sacsegin el nihilisme, aquesta apatia vital de creure que les coses no poden canviar-se, perquè sí que es poden canviar i és amb la mobilització i l'organització de la societat.

En un moment en què tu intentes construir i aconseguir certs canvis i aquestes transformacions no es donen, les contraofensives són súper grosses. Potser ara a la societat el sentit de la lluita no és tan clar com en d'altres moments, però aquí la CUP, l'Esquerra Independentista, el moviment popular i tothom que vulgui plantejar que hi ha altres horitzons possibles han de generar mobilització i un sentit comú que pensi, s'articuli i treballi en base a altres formes d'estar i de viure al món.

Malgrat els desencants, es pot considerar que la CUP és un dels actors que ha contribuït a generar un cert canvi en el sentit comú de la societat catalana en qüestions com la regulació dels lloguers, les municipalitzacions de serveis o la defensa de la renda bàsica universal que, segons les enquestes, ara tenen un suport majoritari.

Sense una força política com la CUP era molt difícil creure que moltes de les coses que ara es pensen com a normals o que passen poguessin ser possibles. Nosaltres vivim una realitat salvatgement contrària on, per exemple, no passa res si hi ha milers de pisos buits al servei de l'especulació i, en canvi, hi ha milers de persones que no tenen l'habitatge garantit. I que ara hi hagi una base social de gent que pensi que calen propostes per acabar amb això com la regulació dels lloguers o l'expropiació de pisos dels fons voltors és no només per l'existència d'una força com la CUP, sinó per la feina constant de sindicats d'habitatge, de PAH o de centenars de militants i de veïns que dia a dia defensen i garanteixen drets que no són blindats institucionalment. Veiem canvis en les mentalitats, però que han vingut d'un creixement dels moviments populars o de la sindicació en els espais laborals, de l'auge de la lluita i l'organització en el període recent.

La CUP té moltes dificultats per fer forat en nombrosos barris i ciutats, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, a les ciutats de la segona corona o, també, a Tarragona o Lleida, com va constatar-se en les eleccions municipals.

Les dades són les que són i la pèrdua de força en ciutats on s'havia aconseguit tenir cert impacte és un fet i per a nosaltres és un missatge inequívoc que hem de treballar. Realitats com les que hi ha, per exemple, al nord del país, a les comarques gironines, proven que segons en quins pobles i ciutats sí que hi ha capacitat d'incidir, fer arrelar el projecte i, fins i tot, governar, però les zones metropolitanes són espais a repensar i a plantejar, negar-ho no ens serviria de res. Per això justament no tanquem portes a pensar què ha passat i veure què falla.

En el cas de Girona ciutat, la CUP forma part de Guanyem, una candidatura àmplia que va més enllà del partit. És una via a explorar per fer forat en aquestes zones?

No et puc dir com anirà, perquè si ho fes voldria dir que el debat que plantegem és en fals. Serà un model a discutir? Segur que sí i el compararem, perquè en zones de l'àrea metropolitana de Barcelona també s'ha intentat i no sempre amb els mateixos resultats. Veurem tota la riquesa produïda al llarg i ample del país en els darrers 20 anys d'eclosió del projecte municipalista de la CUP per veure quines han sigut les fórmules que s'han dut a terme i extreure'n els aprenentatges per veure quin és el nostre millor projecte a oferir.

Una de les conseqüències del procés de debat serà l'aparició de nous lideratges a la CUP?

La crida a participar al procés és molt explícita a qui ha portat l'organització a les esquenes fins ara i també és una crida a persones amb menys trajectòria, que fa menys temps que hi participem i que podem fer altres aportacions. El procés acabarà amb una renovació de la direcció política de l'organització i això no vol dir que canviarem en la totalitat qui la composa. Tenim la sort de tenir una organització on molta de la gent a qui li ha tocat estar al capdavant del projecte, quan ho ha hagut de fer des d'altres bandes ho ha seguit fent. Confio que la CUP tindrà la capacitat de poder veure quina gent ha de tirar-la endavant, quins nous lideratges emergeixen del propi procés i que tothom qui ha participat volem segueixi formant-ne part.

Els acords per a la investidura de Sánchez d'ERC i Junts i la propera aprovació de la Llei d'amnistia tanquen definitivament el cicle polític del 15-M i l'1-O?

Per a nosaltres en el fons és l'escenificació final del tancament per dalt d'un cicle polític que s'ha obert perquè de forma massiva es pressionava per baix. ERC i Junts acaben tornant a posicions de pacte i de garantir l'estabilització de l'Estat i de Catalunya suposadament per unes millores socials que tenim els dubtes que siguin reals. Fan i segueixen fent el que han fet sempre mentre no hi ha hagut una pressió popular que els obligués a fer una altra cosa. Al final el que volen és una garantia de l'estabilitat perquè això és el que és més propici per als seus propis interessos.

Sobre l'amnistia, tot el que ajudi a evitar una situació injusta a la qual milers de persones es veien abocades no és una qüestió a la qual ens oposem. Però en critiquem l'ús instrumental que se'n fa en alguns moments, un ús fins i tot partidista i amb altres conseqüències. Contribueix a tancar el cicle i ho fa des d'una perspectiva molt concreta, no reconeix els motius pels quals s'origina el conflicte, ni està vinculada a l'autodeterminació, i per això pensem que queda coixa.