A la Barcelona de 1944 hi circulaven moltes persones com l'Andrea, la protagonista de Nada, una novel·la que en opinió d'Emili Rosales, director editorial de Destino i Grup62, "va inaugurar la novel·la intimista o si vols existencialista a Espanya".

Carmen Laforet tenia 23 anys quan va guanyar la primera edició del Premi Nadal, el guardó literari en castellà més veterà de l'Estat espanyol i que enguany celebra 80 anys. "¿Quién puede entender los mil hilos que unen las almas de los hombres y el alcance de sus palabras?", es pregunta l'Andrea, la jove estudiant a través de la qual Laforet plasma la Barcelona trista i pobra de postguerra.

De fet, com sosté Rosales, el premi es va pensar per "posar la literatura al centre de la societat en un moment en què la gent bàsicament s'esforçava a sobreviure i la literatura era un fet marginal".

En aquells temps de vigorós franquisme, la idea de presentar una novel·la guanyadora garantint-ne la publicació i el ressò dels mitjans de comunicació era una manera d'esquivar la censura, i això ho van tenir molt present la gent de Destino, que inspirant-se en el Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès, van crear un guardó que porta el nom del periodista lleidatà Eugeni Nadal, mort prematurament als 27 anys i que havia estat redactor en cap de la revista.

Aquest 6 de gener fa vuitanta anys que el Café Suizo de les Rambles de Barcelona va acollir el primer Premio Nadal; el 1949 es va traslladar al Glaciar, el popular bar de la plaça Reial; i des del 1958, és l'antic Hotel Ritz, l'actual Palace, que acull la primera vetllada literària de l'any, on a banda del Nadal, que premia novel·les en castellà, també es lliura el Premi Pla, que distingeix novel·les en català. El primer dotat actualment amb 30.000 euros i el segon amb 10.000 i la publicació de les obres premiades.

Salvant l'excepcionalitat de la pandèmia, la convocatòria de la nit del Nadal és inamovible des del 1958, el dia 6 de gener, mateix lloc i mateixa hora, i amb l'elegància i estil que caracteritzen la trobada. Copa de cava de benvinguda, sopar, lliurament de premis i opció de quedar-se fent conversa i allargar la cita.

El premi s'ha fet fort acumulant història i prestigi, tot i que com admet Rosales "no tots els llibres guardonats són obres mestres, en 80 anys és molt difícil, però això forma part del joc, un premi ha d'arriscar per poder tenir grans moments". I arriba amb el vigor literari en plena forma com demostren els 997 manuscrits presentats en l'última edició.

Repassant el llistat de les obres guanyadores, de moments brillants n'hi ha uns quants, i és incontestable que el Nadal aconsegueix impulsar carreres d'escriptors i crear tendències. "Als anys 50 i 60 ens trobem la novel·la social, a la transició als 70 i els 80 fan la crònica d'un país que està canviant i els últims 20 anys veiem com el Premi Nadal igual que tot l'entorn literari beneeix la novel·la negra, i el noir, amb noms com Lorenzo Silva o Alicia Giménez Bartlett".

Entre la nòmina dels autors guanyadors del Nadal es troben Miguel Delibes amb La sombra del ciprés es alargada (1947); Rafael Sánchez Ferlosio amb El Jarama (1955), Álvaro Cunqueiro amb El hombre que se parecía a Orestes (1968); Francisco Umbral amb Las ninfas (1975); Rafael Argullol amb La razón del mal (1993); Francisco Casavella amb Lo que sé de los vampiros (2003), i Alejandro Palomas amb Un amor (2018), entre d'altres.

Fins al moment, només un total de 18 dones han estat distingides amb aquest guardó, la primera, la ja citada Carmen Laforet; també ho ha estat Carmen Martín Gaite amb Entre visillos (1957), Ana María Matute amb Primera memoria (1959), després van passar 21 anys fins que l'asturiana Carmen Gómez Ojea el va merèixer amb Cantiga de Agüero.

Just aquest 6 de gener del 2024, fa 30 anys Rosa Regàs va guanyar el Nadal amb Azul, una novel·la sobre la relació passional entre una periodista casada de vida complicada i un noi més jove. Regàs que aquest passat mes de novembre ha celebrat 90 anys, recorda la nit que va guanyar el Nadal com "una de les més meravelloses" de la seva vida. Aleshores, acabava de tornar de Ginebra i el premi li va permetre començar una nova vida.

El 2009 Maruja Torres es va emportar el guardó amb Esperadme en el cielo amb una obra emotiva on fabula sobre el retrobament entre Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán. I Najat El Hachmi el 2021 va guanyar el Nadal amb El lunes nos querrán, una novel·la compromesa i feminista sobre la llibertat, i que convida a atrevir-nos a ser qui som.

Per a Najat El Hachmi, "el Nadal em va permetre arribar a molts més lectors però també incorporar-me a una tradició literària que també ha format part de la meva formació encara que havia crescut interioritzant la idea de que s'ha de triar". L'escriptora considera que "en aquest sentit visc molt més integrada, més reconciliada amb mi mateixa reconeixent la importància d'autores com Laforet".

"La literatura és potser un dels pocs terrenys en el que encara no s'han instal·lat les actituds excloents i mentre sigui així serà un espai de llibertat", afirma l'autora catalana que també destaca el moment difícil en què va rebre el prestigiós premi literari: "Com que vaig guanyar-lo en pandèmia va ser un impuls molt potent per continuar endavant en temps de molta incertesa".