Catalunya no posarà en marxa el pla pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). Almenys durant el 2023. Si no hi ha una sorpresa monumental d'aquí una setmana, quan el ple del Parlament aprovi definitivament els pressupostos de la Generalitat i la Llei d'acompanyament, el que havia de ser un projecte innovador, demandat per part de la ciutadania i d'un caràcter marcadament redistributiu ha caigut.

La raó és l'aliança entre el PSC i Junts per Catalunya, que a través d'una esmena que s'ha votat a la Comissió d'Economia de la cambra han tombat el pla pilot, malgrat que l'acord pressupostari entre Esquerra i els socialistes catalans no especificava canvis en aquest projecte. El pla pilot de la RBU va ser un dels elements que ERC i la CUP van acordar el 2021 per pactar la investidura de Pere Aragonès com a president.

L'esmena del PSC ha comptat amb el suport també de Cs, Vox i PP, és a dir, del conjunt de la dreta i l'extrema dreta de la cambra, mentre que s'hi han oposat ERC, la CUP i En Comú Podem i comporta suprimir del pla pilot contemplat en l'article 58 de la llei de mesures fiscals o llei d'acompanyament dels pressupostos.

Divendres vinent, en el ple del Parlament, es tornarà a votar, però res fa preveure que hi hagi un canvi de posicions, perquè tant PSC com Junts han reiterat el seu rebuig al projecte. La diputada d'ERC Raquel Sans ha denunciat que la votació posa de manifest l'existència d'una "sociovergència real". I ha recordat al PSC que en la pàgina 25 de l'acord de pressupostos tancat l'1 de febrer s'estableix que no s'incorporaran noves qüestions en les votacions al Parlament.

De fet, com es pot veure a la imatge, el pacte detallava que el grup parlamentari del PSC "es compromet a votar a favor del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2023 i del Projecte de llei mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023" i que només es faran canvis a través d'esmenes "prèviament acordades", cosa que no ha succeït en aquesta ocasió.

En la seva intervenció, el diputat de Junts Joan Canadell ha argumentat el seu vot a favor de l'esmena del PSC perquè, segons ha dit, la Renda Bàsica Universal és un "engany a la ciutadania". "Fins que no tinguem un estat independent no la podrem posar en marxa per manca de recursos", ha afegit. I la diputada d'ERC Raquel Sans li ha replicat que, precisament, el pla pilot ha de servir perquè quan Catalunya sigui un estat independent es pugui aplicar aquesta mesura "pionera i innovadora". "El pla pilot és per veure el que va bé i que no va bé", ha resumit.

L'article 58 de la llei d'acompanyament recull la creació de l'assignació monetària del pla però no es fixa una quantia total per al pla, si bé l'estimació era d'uns 40 milions. De fet, s'hi exposa que el Govern aprovaria la dotació econòmica necessària per poder implementar el pla pilot el dia que entrés en vigor la normativa que ha de regular-lo.

Suport social al projecte

L'RBU és una prestació econòmica de caràcter individual, incondicional i universal. Precisament aquesta mateixa setmana, un cop es va conèixer la intenció dels socialistes de torpedinar el pla pilot per implementar-la malgrat l'acord pressupostari amb ERC, s'han recollit més de mig centenar de signatures en defensa del projecte. Impulsat per la Xarxa Renda Bàsica, entre els adherits al manifest hi ha personalitats com els actors Lluís Homar, Ariadna Gil i Sergi López, artistes com Clara Peya i Paula Grande, acadèmics, periodistes, actors i directors de teatre.

Titulat "Renda Bàsica Universal, un dret no una caritat, el manifest sosté que "Catalunya ha d'avançar en drets, no retrocedir davant d'aquells que tenen por a la llibertat de la seva població". Els signants apunten que la renda bàsica universal és "un complement dels drets fonamentals" i una garantia "perquè la vida que valgui la pena ser viscuda sigui un dret assequible per a totes les persones".

Què se sabia del pla pilot?

El Govern havia posat en marxa l'Oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal el setembre del 2021, amb el doctor en Sociologia Sergi Raventós al capdavant. A l'espera d'acabar-ne de definir els detalls, ja fa mesos que Raventós havia esbossat alguns dels possibles aspectes claus del pla, que establia una quantia al voltant dels 800 euros mensuals per persona adulta i de 300 pels menors. En total l'havien de rebre 5.000 ciutadans. 

El pagament es faria de forma mensual, mitjançant una transferència bancaria al compte de la persona beneficiària. L'objectiu és que tots els habitants dels municipis escollits en el pla pilot rebessin la prestació sense excepció. Ara bé, no tothom hi guanyaria, ja que la idea era que les persones amb majors ingressos financessin part del pla a través d'una reforma fiscal que implicaria pagar més d'IRPF.

La prova pilot es volia portar a terme en un seguit de municipis que encara no s'havia decidit, durant un període de 24 mesos. Un cop finalitzats aquests dos anys, hi hauria una avaluació de la seva implementació i del seu impacte amb enquestes, grups de discussió, entrevistes i altres mètodes que s'estan acabant de definir.