El Ministeri de Transports i la Generalitat han arribat a un acord aquest dilluns per a l'ampliació de l'aeroport del Prat mitjançant l'allargament de la tercera pista i la construcció d'una terminal satèl·lit, segons ha anunciat la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, després de la reunió bilateral entre el govern espanyol i la Generalitat. Rodríguez ha confirmat que l'ampliació suposarà una inversió de 1.700 milions d'euros i ha qualificat l'acord de "grandíssima notícia" perquè permetrà que l'aeroport es converteixi en un 'hub' intercontinental. L'acord arriba després de mesos de debat i actes a favor i en contra del projecte.

En la roda de premsa posterior a la reunió bilateral, ha subratllat que suposarà la creació de 83.000 llocs de treball directes i 365.000 en total, i 2,1 punts més d'aportació al PIB català.

Rodríguez ha indicat que l'anunci de l'acord per ampliar l'aeroport ha coincidit en el temps amb la trobada, però que no s'ha tractat amb profunditat entre els dos executius i que només s'han limitat a "celebrar-lo". De fet, ha avançat que aquest dimarts la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, n'oferirà més detalls.

Segons ha explicat la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, el govern espanyol portava "temps" treballant en aquest acord i que en el cas de les ampliacions del Prat i de Barajas calia el vistiplau dels governs de la Generalitat i la Comunitat de Madrid, respectivament. "Crec que serà una gran notícia celebrada per tots els catalans", ha comentat la ministra de Política Territorial, que ha celebrat que es pugui "culminar amb èxit la fase final".

Rodríguez ha expressat també la seva confiança que les autoritats comunitàries donaran la seva conformitat al projecte, tot i que suposa envair l'espai protegit de La Ricarda, inclòs dins de l'espai Xarxa Natura 2000. "Compleix amb totes les necessitats de sostenibilitat mediambiental", ha garantit la ministra, que ha afegit que el projecte s'emmarca des d'una "perspectiva sostenible", com la millora d'emissions i l'ús de nous biocombustibles.

L'acord s'ha forjat en una reunió que el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha mantingut amb la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, segons ha avançat ElDiario.es i ha confirmat l'ACN. La trobada, que no constava en l'agenda oficial del vicepresident, s'ha celebrat abans de la bilateral que han mantingut aquesta tarda els dos executius a la capital espanyola i també ha comptat amb la participació d'Aena, Maurici Lucena; i la nova secretària d'Estat de Transport i expresidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera. De moment, no han transcendit detalls de la reunió ni si s'ha avançat en un possible acord.

L'ampliació de les instal·lacions passa per l'allargament de 500 metres de la pista curta, la més propera al mar, i la construcció d'una terminal satèl·lit. L'allargament de la pista hauria de permetre que els avions de més envergadura hi poguessin operar però implica la invasió d'una zona de la Xarxa Natura 2000.

Aena ha ofert compensacions i traslladar aquesta zona mentre que els detractors de l'obra insten les autoritats a buscar alternatives, com és potenciar els altres dos aeroports comercials d'Aena: Reus i Girona. 

Connexió d'alta velocitat amb els aeroports de Reus i Girona

La connexió en alta velocitat dels tres aeroports és un dels punts que ha defensat sempre la Generalitat i que l'acord per l'ampliació del Prat inclou amb l'objectiu que actuïn com a infraestructures complementàries i puguin descongestionar el Prat. Les dues estacions uniran els dos aeroports amb Barcelona en mitja hora abans del 2026. Un altre dels compromisos tancats per part d'Aena és que el Prat continuï operant amb pistes segregades i que ho faci més de 80 operacions per hora sense arribar al límit dels 90.

D'aquesta manera, es continuarà utilitzant la pista llarga pels aterratges i la pista, que ara és curta, pels enlairaments. L'ampliació del camp de vol requerirà que aquesta darrera s'allargui per donar cabuda als aparells que cobreixen rutes transoceàniques, tot i que no s'ha concretat si serà en 500 metres, tal com proposa Aena. L'allargament de la pista també inclouria la construcció d'una terminal satèl·lit adreçada principalment als vols de llarg radi.

D'altra banda, superar les 80 operacions per hora ha de servir perquè els vols puguin mantenir la seva puntualitat i amb capacitat per als vols intercontinentals, quan l'activitat recuperi els nivells anteriors a la pandèmia.

Les estacions de Reus i Girona haurien d'estar a punt al voltant del 2026, segons ha apuntat el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. En el cas de Vilobí d'Onyar, el Ministeri de Transports ja ha iniciat la redacció de l'Estudi Informatiu seguint el protocol signat al març el 2019. Pel que fa a l'estació del Baix Camp, el Ministeri iniciarà els tràmits necessaris per a l'estudi del disseny i de la seva ubicació.

Aena assegura que disposa de plans de creixements propis per a cada un d'ells perquè puguin actuar de complement al del Prat i destaca que a més de captar trajectes "punt a punt" són de "gran importància" per a la seva zona d'influència, en especial per al turisme a la Costa Brava i la Costa Daurada.

El projecte requereix l'aval de la UE

El projecte d'ampliació de l'Aeroport del Prat, però, està subjecte al vistiplau de la Comissió Europea ja que el projecte implica la invasió d'una zona protegida mediambientalment i s'hauran d'establir unes compensacions. De fet, la Generalitat ha avisat que no validarà cap proposta d'Aena que no sigui avalada prèviament per les autoritats comunitàries. En aquest sentit, el gestor aeroportuari haurà de redactar un nou Pla Director amb criteris mediambientals.

El següent pas després de l'acord serà l'aprovació del DORA 2022-26 per part del govern espanyol abans del 30 de setembre i que regula les tarifes dels aeroports d'AENA en base al pla d’inversions previst per aquest període. Després, l'Estat redactarà el nou Pla director. Serà en aquesta fase quan es definirà la proposta concreta d’ampliació del camp de vol i de la resta d’inversions.

Si aquesta proposta de Pla Director afectés els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, caldria impulsar una consulta prèvia a la UE per validar la possibilitat d'aquesta afectació. Aquesta consulta s'ha de dur a terme en el tràmit d'elaboració del Pla Director i sempre abans de la seva aprovació per part del govern de l’Estat.

Segons sosté el Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, el sistema aeroportuari català genera el 7% del PIB català.