Una de les grans incògnites de les properes eleccions catalanes, que previsiblement es convocaran un cop s’hagin aprovat els pressupostos del Govern, és saber qui encapçalarà la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat). Ara mateix l’escenari resta del tot obert, amb almenys mitja dotzena de noms que aspiren a liderar la llista. En funció de quina sigui finalment la data de la cita amb les urnes, és probable que l’espai postconvergent no hagi culminat el procés de reordenació que pretén engegar des de fa mesos i que, en principi, hauria de completar-se amb l’agrupació en una sola marca de les sensibilitats que ara mateix es reparteixen entre el PDeCAT, JxCat o la Crida Nacional per la República.

Sigui qui sigui el candidat, haurà de comptar amb el vistiplau del líder indiscutible de l’espai, l’expresident del Govern Carles Puigdemont. De fet, l’ara eurodiputat tampoc pot descartar-se com a número u, si bé a la pràctica seria una posició més aviat simbòlica, atès que per la seva situació judicial s’assumeix que en cap cas podria aspirar a assumir una hipotètica presidència de la Generalitat a curt termini. A més a més, el futur polític de Puigdemont està pendent de quina decisió pren l’Eurocambra respecta el suplicatori que li ha enviat el Tribunal Suprem, per tal que li retiri la immunitat i perdi la seva condició d’eurodiputat.

Més enllà de Puigdemont, els noms que sonen amb més força a l’espai són els de la diputada al Congrés Laura Borràs, els consellers Damià Calvet i Jordi Puigneró i, en menor mesura, la també consellera Àngels Chacón, i alcaldes com Marc Castells (Igualada) o Marta Madrenas (Girona). En algunes travesses també apareix el nom de l’expresident Artur Mas, que justament el 23 de febrer culmina la condemna a inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem per l’organització de la consulta del 9 de novembre de 2014. Qui s'ha autodescartat és l'exconsellera de la Presidència i actual regidora a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi. Repassem breument el qui és qui dels candidats a liderar JxCat en els propers comicis al Parlament.

Laura Borràs, la líder al Congrés  i propera a Puigdemont

Propera tant a Puigdemont com a Quim Torra, Laura Borràs segurament sigui una de les primeres opcions de JxCat per liderar la candidatura, tal com ja ha fet a les dues darreres eleccions al Congrés, celebrades el 28 d’abril i el 10 de novembre de l’any passat. Amb una trajectòria política meteòrica, aquesta professora universitària va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre gener de 2013 i 2018, moment en què va convertir-se en diputada al Parlament. Posteriorment consellera de Cultura del Govern de Torra, al març de l’any passat va deixar el càrrec justament per liderar la llista a les eleccions espanyoles.

Representant dels sectors més partidaris de la confrontació amb l’Estat i allunyada de la via més pactista vinculada tradicionalment al PDeCAT, pot jugar en contra seva la investigació que li ha obert el Tribunal Suprem per un suposats contractes irregulars durant la seva etapa a la ILC, acusació que ella nega.

Damià Calvet, l'aposta dels presos polítics

Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet és un històric militant de l’antiga Convergència, ja que amb 16 anys es va afiliar a la seva secció juvenil, la JNC, però fins l’actual legislatura no havia fet el salt a la primera línia política. Afiliat al PDeCAT i membre de la direcció de la Crida, Calvet no és un nom que generi rebuig en cap de les grans famílies de l’espai i està ben vist tant per Puigdemont com pels presos polítics de JxCat. De fet, seria el candidat preferit per Jordi Turull i Josep Rull, el seu predecessor al Departament de Territori i amb qui l’uneix una estreta amistat des de l’adolescència, quan els dos van començar a militar a la JNC. De fet, Calvet podria conformar una espècie de tàndem amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, que sonaria com a persona per assumir un càrrec de pes en la futura etapa del partit.

El seu primer càrrec electe va ser el de regidor a Vilanova i la Geltrú, la seva ciutat natal, el 1999, mentre que de 2015 a 2017 seria tinent d’alcaldia a Sant Cugat del Vallès, on resideix actualment. Entremig, però, ha tingut una llarga trajectòria a l’administració, amb càrrecs de perfil més tècnic, com ara el de cap de gabinet del Departament de Política Territorial i Obres Públiques entre 1997 i 2001, que encapçalava Pere Macias. Posteriorment, entre 2001 i 2004 seguiria al mateix departament com a director general d’Arquitectura i Habitatge, per posteriorment viure una etapa en el sector privat, en una promotora. El 2011 va tornar a la Generalitat i, com sempre, a Territori, en aquest cas com a secretari de Territori i Mobilitat i el 2013 va passar a ser el director de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), càrrec que mantindria fins a convertir-se en conseller.

Jordi Puigneró, l'home de la República Digital

També és veí de Sant Cugat del Vallès Jordi Puigneró (1974), un altre dels noms que sembla guanyar força com a hipotètic candidat de JxCat, tot i tenir una trajectòria relativament curta a l’administració. Està afiliat al PDeCAT, però no a la Crida i té bona relació amb Puigdemont, ja que també és un partidari clar de l’estratègia de confrontació amb l’Estat. El titular del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública és enginyer en Sistemes d’Informació i ha treballat al departament d’informàtica del Deutsche Bank, a Frankfurt, i a IBM. El seu historial polític arrenca el 1999, quan va afiliar-se a la JNC i el 2003 va fer el salt a la política professional com a cap de gabinet de l’aleshores alcalde de la seva ciutat, Lluís Recoder.

Dos anys després, va convertir-se en regidor del seu municipi i en els següents vuits anys va assumir diverses responsabilitats en els governs de Recoder, primer, i Mercè Conesa, després. El 2013, amb Artur Mas a la presidència de la Generalitat, va fer el salt a la Generalitat com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, mentre que el 2016, ja amb Puigdemont a la presidència, va convertir-se en el secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital.

També ha estat president del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya i, com a tal, va coordinador la ciberdefensa de l’atac que va patir la Generalitat durant la consulta del 9 de novembre de 2014. A més a més, és l’únic conseller de l’actual Govern que ha estat investigat per l’1-O. Com a conseller va impulsar l’anomenada "República Digital", el que va motivar l’aprovació del va denominar-se "155 digital" per part del Govern en funcions de Pedro Sánchez.

Àngels Chacón, l'opció de la direcció del PDeCAT

Igualadina de 51 anys, la consellera d’Empresa i Coneixement és un nom que compta amb el suport de la direcció del PDeCAT. La seva trajectòria política és més aviat curta, ja que tot just arrenca el 2011 quan es converteix en regidora independent de la seva ciutat, dins l’equip liderat per l’alcalde, Marc Castells. Acabaria sent tinent d’alcaldia de territori, comerç i indústria i el 2016 va afiliar-se al PDeCAT, coincidint amb el seu congrés fundacional.

El juny del 2017 va ser nomenada directora general d’Indústria, càrrec que ocupava durant la intervenció de la Generalitat, a través del 155, i el trasllat de seus socials corporatives a d’altres punts de l’Estat, beneïdes per un decret del Govern espanyol que ho facilitava. Menys d’un any després, el 30 de maig de 2018, va passar a ser la consellera d’Empresa i Coneixement i ara no es pot descartar que la seva carrera política faci un nou salt endavant.

Marta Madrenas i Marc Castells, els alcaldes

Més enllà d’aquests noms, també sonen amb menys força alguns alcaldes, com ara Marta Madrenas i Marc Castells. Madrenas (1967) és l’alcaldessa de Girona i diputada al Parlament. Manté una gran relació personal amb Carles Puigdemont, amb qui precisament va fer el salt a la política professional quan l’expresident va assolir, el 2011, l’alcaldia de la ciutat. En aquella etapa era la tinent d’alcaldia de promoció econòmica, mentre que el 2015 va passar a ser la responsable de l’àrea d’Urbanisme, fins que el 2016 va assolir l’alcaldia. Arran de les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017 va convertir-se també en diputada autonòmica.

Castells (1972) acumula més de vuit anys com a alcalde d’Igualada. Format també a la JNC, actualment és el responsable de Polítiques Municipals del PDeCAT. El 2011 va assolir l’alcaldia de la capital de l’Anoia, fins aleshores en mans del PSC, i el 2015 va pujar un graó més, amb la majoria absoluta al ple (11 de 21 regidors). L’any passat va revalidar l’alcaldia, però va perdre més de sis punts de suport (del 45,6% al 39,0%) i dos regidors (ara en té nou). En el passat mandat també va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona, primer, i president de l’ens provincial entre juny de 2018 i juliol de 2019.