No hi ha cap indici de dubte en les seves postures. Estan tan equivocats que no s'adonen que, per sobre de tot, es posen en perill a si mateixos. La seva obstinació els fa vulnerables a la pandèmia més virulenta del nostre temps, perquè han decidit que la vacuna contra el coronavirus no va amb ells.

"No m'he vacunat perquè confio més en el meu sistema immune que en les autoritats que volen que em vacuni no sé amb quina intenció. No crec que el coronavirus em mati. Prefereixo immunitzar-me per la via natural", assegura Daniel, un home de 50 anys que treballa a la indústria del cinema.

Aquesta por a l'abstracció i la confiança que per si sol, com diuen els neoliberals sobre el mercat, el sistema s'autoregularà, és un dels arguments principals dels que rebutgen la vacuna. Davant d'aquesta intuïció que la natura és sàvia, la comunitat científica exposa dades arrasadores: les vacunes eviten el 90% d'hospitalitzacions i morts per Covid-19 i pels més grans de 60 anys, la vacuna redueix fins a 18 vegades el risc de ser hospitalitzat i 25 vegades el de morir.

Després de dos anys de pandèmia i amb 88.937 morts, a Espanya hi ha quatre milions de persones més grans de 12 anys (4.320.000) que no s'han vacunat. L'Instituto de Salud Carlos III va fer una enquesta entre persones no vacunades i el 60% sostenia que no es vacunarà en el futur, mentre que un 40% ho deixava a l'aire. El 72% dels no vacunats arguïen com a motiu desconfiança a la vacuna que s'hagués "desenvolupat molt ràpid".

"No és que siguem conspiranoics del 5G", assegura Daniel. "Si jo pensés que la dinyo segur, m'hauria vacunat". I en certa manera, aquest és el negacionisme que és la tònica habitual entre aquest grup de població. Només el 12% opina que "el coronavirus no existeix".

La desinformació com a fil conductor

Recorden quan feia la sensació que per cada dosi de la vacuna es produïen efectes secundaris mortals? La desinformació, de la qual també hi han participat els mitjans de comunicació, ha jugat un paper fonamental. La paraula "trombe" va ocupar titulars i tertúlies, però no d'altres tipus de dades: fins al 3 d'octubre del 2021, s'havien administrat a Espanya 70.186.758 de dosis de vacunes, havent-se registrat 46.573 notificacions d'esdeveniments adversos. Un 0,07%. I "esdeveniments adversos" no significa mort, significa febre, mal al braç, marejos o esgotament.

De fet, aquests missatges van calar i l'octubre del 2020 el 43,8% dels espanyols assegurava que no es vacunaria immediatament contra la covid-19, segons un estudi del CIS. No va durar gaire la desconfiança generalitzada, ja que un any més tard el 90% dels espanyols tenen la pauta completa i Espanya és un dels països més vacunats del món.

Ana Segovia Alonso, professora de Periodisme i Nous Mitjans a la Universidad Complutense de Madrid (UCM), analitza els errors dins de la comunicació: "La cobertura que es va fer al principi va ser molt alarmista, centrant-se de manera molt sobreinformada en possibles efectes secundaris. Durant unes setmanes, sí que es va fer un tractament molt irresponsable en aquest sentit", analitza.

Encara que amb el temps la cosa va canviar i tots els mitjans van pujar al tren de la vacunació, era tard per als que es van quedar amb la por al cos. A més, entre els no vacunats, hi ha un fort problema de desinformació: el 60% reconeix que "mai o gairebé mai" consulta informació sobre el coronavirus. De la mateixa manera que la ultradreta enganxa per aquests canals, aquestes persones són un caldo de cultiu ideal per a fòrums, xarxes socials, xats de Telegram i, en el fons, teories esbojarrades més atractives de creure que l'avorrida explicació que un virus va mutar i va sacsejar el planeta sencer.

"Això està definit com a bombolla informativa. Però trencar aquest filtre... Quan entres es polaritza encara més la teva posició i per això és molt difícil sortir-ne. Si no volen sortir de la seva dieta informativa és complicat. Les xarxes socials prefereixen que estiguis content i que segueixis llegint i enganxant-te i et dona aliment a allò que t'agrada i et provoca plaer perquè et donen la raó", analitza la professora Ana Segovia.

En aquest perfil hi encaixa Luis, un altre home de 58 anys que tampoc no s'ha vacunat. Confiant en la medicina experimental, aquest home diu que no es fia de les vacunes contra el coronavirus perquè "de les altres vacunes que s'utilitzen habitualment, la que menys va trigar va fer-se en quatre anys", encara que tampoc té clar quina va ser. A més, com que "la gent se segueix contagiant, no crec que serveixi de gaire", sosté.

"Si em multen me l'hauré de posar, però prenc molta vitamina C. No sóc gaire provacunes, perquè al món que vivim no tenen gaire sentit. A més, no és una vacuna, és una modificació genètica que t'estan ficant al cos", declara l'home, que viu amb la seva mare anciana però diu que és una "trampa" preguntar-se si és un risc per a ella. "És crear una sensació d'irresponsabilitat personal. Pot afectar la gent gran o no. Tinc el meu criteri. Aprofito que és voluntària per no fer-ho", proclama.

Apostar-ho tot, tant la campanya de conscienciació com la solució de la pandèmia, a la vacuna, no va ser una bona idea, vist el panorama actual. Se segueixen cometent errors en bucle aliens a la vacuna, però també va fer mal el missatge, ja que pel camí es va perdre informació bàsica de tota vacuna: cap no et protegeix al 100% d'una malaltia. Fins i tot es pot morir malgrat estar vacunat. Així és la vida, la medicina i la ciència encara no saben esquivar la mort, però sí regatejar-la.

Rosa Arroyo, vicesecretària de la Comissió permanent del Consell del Col·legis Mèdics i coordinadora de l'Observatori contra Teràpies i Pseudociències, explica la suposada velocitat per fer aquestes vacunes: "Les vacunes es van desenvolupar en un temps rècord i la gent deia que era impossible. Al Consell de Metges expliquem que allò que ha disminuït terminis de temps han estat els procediments administratius, la resta de fases en humans s'ha fet igual i complint requisits", recorda.

Arroyo reconeix que, encara que escàs, s'han trobat amb un problema entre els metges negacionistes mateixos, cosa que ha portat a ser contundents per evitar l'expansió de teories que posen en perill la salut de la gent: "Tenim un cas d'un metge de les Balears que ha estat inhabilitat sis anys per dir que no estava demostrada l'existència del virus i feia afirmacions públiques dient que no calia prendre mesures i que ens estaven enganyant".

Daniel, un dels antivacunes que explico els seus motius, fins i tot anhelava contagiar-se: "Estic completament tranquil. Tal com s'estan posant les coses, prefereixo contagiar-me quan pugui, perquè si ho he passat serà com si m'hagués posat la vacuna i algun geni no em deixa treballar si no estic immunitzat. Si ho he passat em deixaran treballar". Un cúmul d'errors, comunicatius, explicatius i culturals que porten uns quants beneits a voler encomanar-se d'un virus que ha canviat el món de dalt a baix i que des que irrompés a Wuhan s'ha endut sis milions de persones.