Gairebé sis anys després de l'1-O i la seva marxa a l'exili a Bèlgica, l'expresident Carles Puigdemont s'ha tornat a situar contra pronòstic en el centre del tauler polític arran de les eleccions generals del 23-J.

La governabilitat d'Espanya està en mans d'un Junts per Catalunya que sempre s'ha inclinat per vetar una investidura de Pedro Sánchez, una posició que va matisar la nit electoral Míriam Nogueras, la número u al Congrés, afirmant que no el votarien "a canvi de res". 

En una compareixença després de la reunió de l'executiva aquest dilluns, el portaveu de la formació, Josep Rius, ha afirmat que la voluntat del partit no és bloquejar "res" sinó "desbloquejar el conflicte entre Catalunya i Espanya, que fa tant de temps que existeix i persisteix".

Els de Puigdemont ja havien dit en diverses ocasions que si es trobaven en una situació decisiva els seus vots serien cars. Concretament, Nogueras ha afirmat que "valen or". ERC, així com els partits bascos, també haurien de sumar-se al bloc progressista però d'entrada l'operació no es preveu tan complicada ja que han estat socis de legislatura amb Sánchez.

Les negociacions amb Junts tanmateix ja han començat. Segons fonts dels Comuns, Jaume Asens és l'enviat de Yolanda Díaz, líder de Sumar, per parlar amb un Puigdemont amb qui té molt bona relació. Asens, cap de llista d'En Comú Podem el 2019 però que no s'ha presentat en aquesta ocasió, és amic íntim de Toni Comín, exconseller a l'exili, i això facilita unes converses a priori difícils. Tot i això, Rius ha negat que hi hagi hagut contactes tant amb Sumar com amb el PSOE.

Però quines són les condicions de Junts per una hipotètica investidura de Sánchez? El dia en què l'exconsellera Clara Ponsatí ha estat arrestada i la Fiscalia ha reclamat reactivar les euroordres contra Puigdemont i Comín, repassem les claus del que això suposa.

Referèndum acordat

Junts mai ha renunciat a dos elements bàsics que reclamava l'independentisme després del 2017, que eren referèndum i amnistia. Al contrari que ERC, no ha negociat amb el PSOE la passada legislatura, de manera que no ha hagut de rebaixar els plantejaments tot i que en contrapartida tampoc ha aconseguit avenços.

Per Junts el referèndum és el "tema central" per resoldre la situació, segons ha dit el secretari general del partit, Jordi Turull, en una entrevista a Rac1. En una entrevista amb Públic, Nogueras explicava que tot i que per Junts el referèndum "vàlid" és l'1-O, "si mai hi hagués d'haver un substitut, la única cosa que ho canviaria seria un referèndum pactat, cosa que és molt poc probable amb aquest Estat espanyol".

Per tant, d'entrada, la condició central de Junts es preveu tortuosa de complir per un PSOE que ja ha entonat la canterella que les negociacions s'hauran de mantenir dins els límits constitucionals, és a dir, excloent la votació. Més concretament, Junts havia reclamat durant la campanya el traspàs de les competències per organitzar un referèndum legal, cosa que es preveu altament improbable.

Tot i això, Rius ha assenyalat que la celebració d'un referèndum compta amb el suport del 80% de la població catalana, incloent no només independentistes sinó també votants de PSC i Sumar. "Contra Catalunya no es pot governar i si no, tampoc hi ha estabilitat al Govern espanyol".

Amnistia

L'amnistia és una altra de les qüestions que hi ha sobre la taula. ERC ha tret pit durant la campanya dels indults als presos independentistes, un avenç que Junts sempre ha considerat insuficient -també els seus propis líders que se'n van beneficiar, com Turull- perquè ho titlla de "solució personal" que no resol el conflicte polític.

Així doncs, també Turull ha dit que no apostaran per aquest tipus d'acord per a Puigdemont, qui fa uns dies que s'ha quedat sense la immunitat parlamentària per ser eurodiputat i, per tant, està menys protegit davant la probable reactivació de les euroordres. Precisament aquest dilluns post-eleccions la Fiscalia ha reclamat al jutge del Suprem Pablo Llarena que faci aquest moviment per extradir-lo a Espanya.

Es tracta d'una situació delicada que el propi Puigdemont ha remarcat amb una piulada irònica en anglès: "Un dia ets decisiu per formar el govern espanyol i l'endemà Espanya ordena el teu arrest".

L'amnistia va més enllà dels indults no només perquè condonen les condemnes -els indults només cancel·laven la pena de presó però no la inhabilitació- sinó perquè també la reclamen pel conjunt de represaliats independentistes, prop de 2.000.

Precisament també hi ha hagut moviments respecte l'exconsellera Clara Ponsatí, que va tornar de l'exili el març i a qui els Mossos han arrestat novament aquest dilluns per negar-se a presentar-se al Suprem tal com li reclamava Llarena, en un moviment forçat per la pròpia política.

Després de comparèixer davant del jutge de guàrdia de Barcelona, on s'ha negat a declarar per recomanació legal, l'eurodiputada de Junts ha quedat en llibertat.

Ponsatí, que mai ha estat afiliada a Junts sinó que va anar a les llistes com a independent, representa un dels sectors de l'independentisme més bel·ligerant i va arribar a criticar fins i tot la pròpia estratègia de l'expresident a l'exili.
​
Davant el desencant que travessa l'independentisme, no es descarta l'opció, existent des de fa mesos, de l'impuls d'un nou partit per part de certs sectors de l'ANC que podria comptar amb el suport de l'exconsellera. Això fragmentaria encara més les forces independentistes, ja debilitades després d'anys de divergències.

Unitat independentista

La unitat independentista serà també una de les claus en la negociació per la investidura de Sánchez. ERC ja ha estès la mà a Junts per acordar una plataforma negociadora, tal com va explicitar en campanya. 

Per la seva part, Junts també està posant la recuperació de la unitat sobre la taula, però incloent a les entitats de la societat civil en una mena de front independentista que marqui les condicions de la negociació.

"És el moment de refer la unitat, a Catalunya i a Madrid", ha insistit Rius en la compareixença, que ha assenyalat els tres punts que "fa temps" que reclamen. Es tracta de la creació d'un espai per coordinar l'estratègia independentista, fer front comú a Madrid, i que l'acció a l'Estat estigui marcada per l'autodeterminació i l'amnistia.

Cal remarcar que el partits independentistes han perdut força en aquestes eleccions tot i convertir-se en decisius, un argument al qual s'agafen per remarcar la necessitat d'actuar conjuntament.

Els tres partits independentistes han passat dels 23 diputats de 2019 –dels 48 que es disputen a Catalunya- a 14 escons en conjunt.
​
Després de la victòria clara del PSC, Junts no ha aconseguit el sorpasso a ERC i ha quedat en tercera posició en vots, tot i empatar a set escons. Ha perdut prop de 140.000 sufragis i un diputat, tot i que guanya poder perquè en l'anterior legislatura es va quedar en quatre després del trencament amb el PDeCAT. ERC ha patit més i ha passat dels 13 escons que tenia als set actuals.

Junts aprofita l'empat tècnic amb els republicans per fer pressió per recuperar la unitat i negociar conjuntament a Madrid. ERC també ho reclama però el distanciament en les posicions ho ha fet complicat. Un dels exemples és la taula de diàleg amb el Govern espanyol, de la qual Junts no n'ha format part.

Tot i la posició bel·ligerant de Junts, que ha criticat que ERC posi sobre la taula de la negociació qüestions que van més enllà de l'autodeterminació i l'amnistia, com el traspàs de Rodalies o el finançament autonòmic, el cert és que aquest dilluns els de Puigdemont han ajustat la posició.

La mateixa Nogueras ha parlat del "problema sistèmic" que representa el dèficit fiscal de l'Estat i l'infrafinançament de Catalunya, incorporant-ho al pack negociador.

L'etern debat intern de Junts

Junts es veu en aquesta posició clau enmig dels debats interns que caracteritzen aquesta formació, on conviuen els sectors més pragmàtics provinents de l'antiga Convergència i els independents sorgits de l'1-O.

Això complica encara més les negociacions, ja que els propis dirigents i persones clau del partit arriben a defensar coses diferents. Un dels exemples més clars seria el de Xavier Trias, candidat a l'alcaldia i guanyador de les eleccions del 28-M, finalment desbancat per l'inesperat suport a Jaume Collboni per part de Comuns i PP.

Trias havia defensat en campanya fins i tot l'opció d'arribar a investir Feijóo, un escenari descartat per la pròpia Nogueras: "Si de tots els partits hem d'agafar totes les opinions, doncs... Casualment, només es fa amb Junts això. Nosaltres hem deixat claríssim que no investirem mai a un partit de dretes feixista espanyol".

En quasevol cas, durant la mateixa nit electoral Trias ja va avançar la predisposició a negociar amb Sánchez.
​
Això xoca amb els altres sectors menys oberts a negociar, encapçalats especialment per la presidenta del partit, Laura Borràs, però també la pròpia Nogueras. Tot i això, davant la pèrdua de poder institucional de Junts, que ha vist com se li escapava tant l'alcaldia de Barcelona com el paper jugat a la Diputació en l'últim mandat amb el PSC, aquesta negociació es perfila com a clau per recuperar poder i influència en el tauler polític estatal.