Després de mesos valorant la possibilitat de fer-ho, finalment l'expresident de l'FC Barcelona Sandro Rosell no es presentarà a les eleccions municipals de Barcelona, convocades pel proper 28 de maig. Ho ha explicat l'alcaldable de Junts per Catalunya, Xavier Trias, en una entrevista a Rac 1, on ha assegurat que el mateix Rosell li havia demanat que ho expliqui ell ja que no dona el pas precisament perquè l'exalcalde li havia sol·licitat explícitament.

En declaracions a l'emissora, Trias li ha agraït el gest de "generositat" i ha considerat que la decisió és beneficiosa per a la ciutat ja que els seus plantejaments s'assemblaven i l'únic que farien amb dues candidatures era "perjudicar-se". Dit d'una altra manera, restar-se vots. D'altra banda, també ha insistit que està buscant suports més enllà de Junts per presentar-se en una "plataforma o amalgama" de persones sota una marca que portarà un nom on apareixerà Trias però no necessàriament Junts.

Amb un discurs marcadament antipartits, en diverses entrevistes els darrers mesos Sandro Rosell havia anunciat que si feia el pas de presentar-se seria a través d'una plataforma formada per "gestors" i sense polítics ni ideologia. Rere aquest eslògan, la realitat és que l'expresident blaugrana fonamentalment apel·lava a un electorat benestant, de classe alta, com ell mateix, i era especialment crític amb l'alcaldessa, Ada Colau, i la seva formació, Barcelona en Comú.

En aquest sentit, ja havia explicitat que en cap cas pactaria amb aquest partit, però sí que ho faria "tranquil·lament" amb Junts, ERC i PSC i, també, amb el PP, tot i que en aquest darrer cas "menys tranquil·lament". També havia comentat que prendria la decisió de concórrer o no a les eleccions després de Reis i en funció de les opcions que li donessin enquestes internes. Sembla evident que aquestes no eren precisament positives, i més després de la reaparició de Trias com a candidat.

La irrupció de Trias

Amb un discurs clarament pragmàtic i neoliberal, allunyat de la retòrica rupturista i unilateral de la presidenta de Junts, Laura Borràs, Trias aspira a recuperar les simpaties de l'establishment econòmic i empresarial de la ciutat, que ja li va fer el costat durant el seu mandat al capdavant de la ciutat (2011-2015). De fet, durant la seva etapa se'l va acusar reiteradament d'afavorir els barris de la zona alta en detriment de les zones més populars de la ciutat.

La seva irrupció com a candidat ha sacsejat les enquestes municipals i, de fet, els darrers sondejos apunten a una disputadíssima batalla a quatre per convertir-se en la força més votada, amb un marge de suport molt ajustat entre el PSC de Jaume Collboni, la Barcelona en Comú de Colau, l'ERC d'Ernest Maragall i Junts d'ell mateix.

Trias aspira a captar tant antics votants moderats d'ERC, com persones que en anteriors comicis s'han decantat per un PSC convertit, amb diferència, en el partit més proper a les elits econòmiques de la ciutat, defensant macroprojectes i ampliació d'infraestructura. Un model de ciutat que, per cert, comparteix plenament Trias.