Intel·lectuals i professionals d'un ampli ventall d'activitats de la societat catalana han presentat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional contra la suspensió dels diputats del Parlament de Catalunya processats pel Tribunal Suprem.

Un col·lectiu de més de trenta persones, entre elles escriptors, intel·lectuals, advocats, professors, actors, enginyers, pagesos, professionals de la sanitat, treballadors i directius empresarials, han denunciat la interlocutòria del jutge Pablo Llarena que suspenia les funcions de diversos diputats com un acte que "vulnera el dret dels ciutadans a participar en els afers públics directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions per sufragi universal, recollit a l’article 23.1 de la Constitució i el 25 a) del Pacte Internacional dels Drets civils i polítics de les Nacions Unides".

Aquesta iniciativa compta amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que a través d'un comunicat ha fet saber que es tracta d'un "pas previ imprescindible per poder arribar, finalment, al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, ja que si el recurs és desestimat pel Tribunal Constitucional, es plantejarà la petició d’emparament al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides"

Es tracta, segons l'ANC, de cercar mesures cautelars per la vulneració de drets polítics i que el Comité de Drets Humans es pronunciï com en els casos recents de Jordi Sànchez o de l’expresident del Brasil Lula da Silva.

Entre els autors de la demanda es troben personalitats com l'escriptor Jaume Cabré, l'exdegà del Col·legi d’Advocats Josep Maria Antràs, l'advocada Magda Oranich, l'historiador Borja de Riquer, el metge Benet Nomdedéu, la periodista Maria Favà, l'historiadora Anna Sallés, l'actriu Carme Sansa, el pagès Pep Riera, l'arquitecte Oriol Bohigas, la cuinera Ada Parellada o l'actor Enric Majó.

L'ANC, en el seu comunicat, assenyala que "la suspensió dels parlamentaris i la seva substitució per d’altres diputats, contrari al dret parlamentari, afecta la representació política que els han conferit els electors afectant les majories parlamentàries i limitant els drets exercits per la ciutadania a les eleccions del 21 de desembre de 2017. També afecta els drets a la llibertat personal, d’expressió i d’associació recollits en totes les normes de Drets humans de la Constitució, europees i de les Nacions Unides".