La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) arribarà a 62.000 llars el 2020, després d'una inversió d'entre 500 i 600 milions d'euros anuals, segons ha anunciat aquest dilluns la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Dolors Bassa, que s'ha basat en càlculs sobre la situació socioeconòmica actual. Ho ha dit en declaracions als mitjans després de signar amb els impulsors de la ILP l'acord per a la seva creació, que servirà de base per a la redacció de la llei, i que podria sotmetre's a votació al Parlament en un mes.

Si els tràmits transcorren amb agilitat, aquest "dret subjectiu" podrà començar a aplicar-se aquest setembre per als 29.000 beneficiaris de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) -que serà substituïda per la RGC-, així com 7.000 famílies monoparentals amb treball a temps parcial i amb un sou inferior a l'índex de de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), de 664 euros, ha dit Bassa. Sobre aquesta compatibilitat amb el treball a temps parcial, l'acord estableix que s'iniciarà amb les llars monoparentals el 15 de setembre "i finalitzarà amb la generalització de la compatibilitat de la RGC amb totes les rendes del treball derivades de contractes a temps parcial".

En ser preguntada pels periodistes en roda de premsa, Bassa ha afirmat que no s'han "ni obert ni tancat" a aquesta compatibilitat, i que serà una comissió de seguiment formada per Govern, sindicats, patronals i entitats l'encarregada de desplegar les fases que consideri de la RGC.

El "dret social més important"

El portaveu de la Comissió promotora de la ILP, Diosdado Toledano, ha afirmat que es tracta del "dret social més important" aconseguit en els últims anys, que ha estat possible amb el suport de 76 entitats, gairebé tots els sindicats, 52 ajuntaments i partits polítics com ERC, PSC, CUP i CSQEP. La RGC s'adreça a persones amb ingressos inferiors a l'IRSC en els últims sis mesos, després d'haver esgotat altres prestacions -com l'atur- i sense propietats més enllà del domicili de residència i es començarà a implementar al setembre amb una prestació del 85% de la renda de suficiència (564 euros), desplegant-se gradualment fins arribar al 100% el 2020 (664 euros).

El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) en serà la porta d'entrada i la gestionarà la Direcció general d'Economia Social, el Tercer Sector, les cooperatives i l'Autoempresa --sobre la qual Bassa ha dit que es reforçarà el personal-, en coordinació amb l'apartat d'Afers Socials de la Conselleria, que s'encarregarà de la inserció social quan no s'indiqui pla d'inserció laboral.

Es reconeixerà com un dret subjectiu a partir dels 23 anys, després d'un període de residència de dos anys a Catalunya, que podrà passar a ser de tres si s'estableix un "efecte crida" -un increment de com a mínim el 10% de noves sol·licituds de la RGC de censats recentment a Catalunya. Si una persona no es corresponsabilitza amb el pla d'inserció i ocupació perdrà 150 euros del pagament, així com tota la prestació si rebutja una feina, tot i que serà complementària "totalment" amb prestacions per dependència, ajudes de transport i beques menjador.

Toledano ha recordat que la RGC va sorgir de "l'esperit del 15M", amb les retallades de 2011, i que, després del que ha estat una llarga marxa, espera que s'aprovi amb celeritat al Parlament per aconseguir el que serà una superació de la RMI i un canvi de paradigma, en el que Bassa ha coincidit. La consellera ha celebrat el "consens de país" que ha fet possible la signatura de l'acord, després d'anys de tràmits al Parlament i mesos de negociació amb els impulsors, i ha dit que l'escenari ideal serà que cada vegada hi hagi menys beneficiaris, perquè es vagin inserint laboralment.