El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat íntegrament aquest dimarts el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular (PP) contra la llei de l'avortament del 2010, del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La sentència ha tirat endavant per majoria, però amb quatre vots particulars contraris i un de concurrent.

El tribunal considera que l'aprovació i l'entrada en vigor a finals de febrer passat de la nova llei de l'avortament no deixa sense objecte aquest recurs. Argumenta que en les sessions plenàries que van tenir lloc els dies 8 i 9 de febrer el ple va deliberar tots els punts de fet, les qüestions i els fonaments de dret de la demanda i va acordar per majoria desestimar el recurs en la seva integritat.

Cal recordar que la llei del 2010 estableix un model de terminis que reconeix el dret de la dona a avortar en les primeres 14 setmanes de gestació sense haver de donar explicacions ni haver de complir cap requisit. També fins a la setmana 22 en els casos que existeixi un risc "greu" per a la salut. La interrupció voluntària de l'embaràs introduint el denominat "sistema de terminis" és vigent a la majoria dels països de la Unió Europea.

El TC també avala la constitucionalitat de l'article de la llei del 2010 que regula la possibilitat que els metges es declarin objectors de consciència per no practicar avortaments. 

Al febrer el ple del TC ja va decidir substituir el ponent de la sentència, el conservador Enrique Arnaldo, per una nova ponent, la progressista i vicepresidenta Inmaculada Montalbán. Ara, han anunciat vot particular discrepant a la sentència els magistrats Arnaldo, Ricardo Enríquez i César Tolosa, entenent que excedeix greument l'abast i els límits del control jurisdiccional que els corresponen.

El sistema de terminis

Segons el TC, el fet qüestionat per la demanda d'inconstitucionalitat amb caràcter principal no és la regulació concreta continguda en la redacció originària de la llei del 2010. En aquest cas, fa referència a la possibilitat de passar d'un sistema d'indicacions a un altre de terminis, qüestió que continua plenament vigent després de l'entrada en vigor de la llei d'aquest 2023.

La sentència té en compte també la important afectació existencial que l'embaràs i el part suposa per al cos i psique de la dona, així com sobre els seus drets constitucionals, que l'estat ha de respectar en tot cas. El tribunal considera que el sistema de terminis és conforme a la Constitució perquè reconeix a la dona embarassada l'àmbit raonable d'autodeterminació que requereix l'efectivitat del seu dret fonamental a la integritat física i moral.

El text declara que el sistema de terminis garanteix el deure estatal de protecció de la vida prenatal, desestimant així la queixa nuclear del PP. Sosté que existeix una limitació gradual dels drets constitucionals de la dona en funció de l'avenç de la gestació i el desenvolupament fisiològic-vital del fetus, així com en atenció a la possible aparició de circumstàncies que impliquen una afectació extraordinària dels drets de la dona.

Pel que fa a la garantia d'accés efectiu a la interrupció voluntària de l'embaràs, el tribunal recorda que els poders públics no només tenen el deure de respectar i no lesionar els drets fonamentals, sinó també l'obligació positiva de garantir-ne l'efectivitat. La resta de les queixes d'inconstitucionalitat, dirigides contra articles específics de la llei han resultat igualment desestimades.

L'objecció de consciència

El TC també ha rebutjat el retret d'inconstitucionalitat dirigit contra la regulació en matèria d'objecció de consciència. Acudeix novament la seva doctrina prèvia, recordant que el dret a la llibertat ideològica no és suficient per alliberar els ciutadans del compliment dels deures constitucionals i legals per raons de consciència. Això no obsta que l'objecció de consciència pugui ser excepcionalment admesa per la llei respecte d'un deure concret.

El tribunal considera que l'exigència que l'exercici de l'objecció de consciència es limiti al personal sanitari que practica intervencions clíniques directes, amb exclusió d'altres actuacions auxiliars, administratives o de suport instrumental. Les exigències que l'objecció es manifesti anticipadament i per escrit constitueixen un pressupost indispensable per a l'exercici mateix del dret. Totes aquestes exigències són, consegüentment, constitucionals.

Incorporar la perspectiva de gènere

Finalment, la sentència subratlla la importància de la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques sanitàries, educatives i socials per a la salut sexual i reproductiva. Després d'examinar amb detall el significat i l'abast de l'expressió "perspectiva de gènere", afirma que constitueix un enfocament metodològic i un criteri d'interpretació de les normes jurídiques orientat a promoure la igualtat entre dones i homes, com a part essencial d'una cultura de respecte i promoció dels drets humans.

Vots en contra

En aquest cas, han anunciat vot particular discrepant a la sentència els magistrats Enrique Arnaldo, Ricardo Enríquez i César Tolosa. Consideren que, després de la delimitació adequada de l'objecte del recurs, hauria de ser estimat parcialment, ja que excedeix greument l'abast i els límits del control jurisdiccional que correspon al tribunal.

Sostenen que entra a resoldre, indegudament, sobre impugnacions de la llei del 2010 que, d'acord amb la doctrina constitucional, han perdut de forma sobrevinguda objecte. Es tracta d'un fet que respon a la reforma d'aquesta llei per la llei del 2023.

A això s'hi afegeix que la sentència no es limita a examinar si l'opció regulatòria sobre la interrupció voluntària de l'embaràs plasmada en els preceptes legals concrets sotmesos a enjudiciament és respectuosa amb la Constitució. Considera que reconeix un nou dret constitucional, que denomina "dret de la dona a l'autodeterminació respecte de la interrupció de l'embaràs". Amb això, la sentència se situa fora dels marges del control de constitucionalitat que a aquest tribunal corresponen, sempre segons consideren.

Els magistrats discrepants creuen així que no és competència del TC declarar si el sistema o model de terminis de la llei del 2010, o qualsevol altre "model legal" és, com a tal, conforme amb la Constitució.

Espejel veu desprotecció de la vida humana

La magistrada Concepción Espejel afegeix altres motius addicionals als expressats anteriorment pels magistrats Enríquez, Arnaldo i Tolosa. Considera que és inconstitucional el sistema de terminis regulat, apuntant que la regulació deixa a l'exclusiu arbitri de la dona la interrupció de l'embaràs les primeres 14 setmanes. I ho fa amb total desprotecció de la vida humana en formació, que és un bé constitucionalment protegit, com va declarar el TC el 1985.

També argumenta que la regulació de l'avortament per causes mèdiques i per indicació embriopàtica pateix imprecisions conceptuals que poden afectar la seguretat jurídica i permetre una ampliació fraudulenta del termini previst. I considera que la norma no garanteix la protecció dels disminuïts físics, sensorials i psíquics exigida a la Constitució.

Conclou que la sentència no se cenyeix a una interpretació estrictament jurídica, donant entrada a un plantejament ideològic tendent a crear un dret fonamental inexistent de la dona a l'avortament. Insisteix que això deixar desprotegida la vida humana en formació, desborda els límits d'enjudiciament del TC i acaba imposant com a únic model constitucional possible el de la llei del 2010.