El Tribunal Constitucional (TC) veta una possible investidura de Carles Puigdemont. L'alt tribunal ha admès a tràmit aquest dijous el recurs que va presentar al gener el Govern central contra la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de designar Puigdemont com a candidat a la investidura. L'admissió a tràmit del recurs comporta la suspensió automàtica de la decisió de Torrent, d'acord amb l'article 161.2 de la Constitució, que permet al Govern central impugnar les resolucions dels òrgans autonòmics recorregudes davant el TC.

La investidura de Puigdemont, en realitat, ja va quedar paralitzada al gener. Aleshores, el TC no va admetre a tràmit automàticament el recurs del Govern central –fet no gaire habitual–, però sí que va dictar unes estrictes mesures cautelars –que Puigdemont fos present físicament al ple i que tingués permís explícit del Tribunal Suprem per acudir-hi– que impossibilitaven en la pràctica la investidura. El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar posteriorment el ple fins que el Constitucional dictaminés sobre l'admissió del recurs.

En la seva resolució, el TC també veta qualsevol possible iniciativa del Parlament destinada a esquivar la impugnació. Amb advertiment inclòs. Així, declara "radicalment nul i sense valor" qualsevol "acte, resolució, acord o via de fet que contravingui la suspensió acordada en la present resolució". Incloent-hi "els que siguin confirmació o reproducció d'algun dels actes suspesos", cosa que tanca la porta a una eventual nova designació de Puigdemont com a candidat.

A més, el TC "adverteix" personalment a Torrent i la resta de membres de la Mesa del Parlament del seu "deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". I especifica que, en cas contrari, podrien incórrer en "eventuals responsabilitats, inclosa la penal".

Els arguments del TC per impugnar la investidura de Puigdemont, curiosament, es basen en bona part en una decisió de Torrent. Concretament, en el fet que el president del Parlament va ajornar la investidura fins que el TC decidís si admetia a tràmit o no el recurs del Govern central. La resolució raona que "els dubtes inicials sobre la viabilitat processal de la impugnació", deguts al seu possible "caràcter hipotètic, cautelar o preventiu", van quedar "objectivament buidats per la decisió del president de la Cambra de ajornar la sessió d'investidura".

La resolució del TC afegeix que la decisió de Torrent "posa en relleu que la proposta de candidat per a la investidura impugnada pot no resultar compatible amb les mesures cautelars" que va dictar el mateix TC al gener.

L'alt tribunal argumenta en aquest sentit que la impugnació "no té caràcter cautelar o hipotètic, ja que la suspensió de l'acte d'investidura pel president del Parlament només té sentit si s'accepta que els actes impugnats poden tenir -si més no en alguna de les formes d'execució previstes com a possibles per qui té competència per decidir-hi sobre elles- l'abast que el Govern els atribueix".

Les investidures frustrades

La decisió del TC arriba just quan els partits independentistes havien acordat intentar un altre cop la investidura de Puigdemont. El pla passava per portar al ple –probablement en la propera sessió convocada, el 3 de maig– una proposta de reforma de la Llei de la Presidència que permetria una investidura a distància, sense el candidat present físicament a la Cambra. 

Els tribunals ja han vetat diverses investidures des de les eleccions del 21D. El TC ha impossibilitat la de Puigdemont, al gener amb les seves mesures cautelars, i ara de forma definitiva. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha tancat la porta en dues ocasions a la investidura de Jordi Sànchez, al març i a l'abril, en denegar-li permís per acudir al ple. El propi Llarena també va avortar la segona votació de la investidura de Jordi Turull, en enviar-lo a la presó –per segon cop, i juntament amb altres quatre consellers destituïts– només unes hores abans del ple al Parlament. En aquesta segona votació, no obstant, Turull no tenia possibilitat de ser investit president, per l'abstenció de la CUP i el fet que Puigdemont i el diputat d'ERC Toni Comin no van poder delegar el seu vot, també pel veto dels tribunals.

Convocatòria del ple

Roger Torrent ha convocat aquest mateix dijous el ple per a debatre i aprovar la reforma de la llei de presidència que proposa JxCat dijous vinent malgrat el dictamen no vinculant que ha emès avui el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que no avala una investidura a distància del president de la Generalitat, com planteja JxCat, en considerar que no encaixa en la legalitat vigent.

Aquest ple ja s'havia acordat a la Mesa i la Junta de Portaveus dimarts passat, però encara no s'havia convocat a l'espera que arribés el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei de presidència, per poder incloure el text en l'ordre del dia.

L'esmentat dictamen, sol·licitat per Ciutadans i el PSC, sobre la reforma de la llei de la presidència impulsada per JxCat per permetre una investidura a distància de Puigdemont, s'ha donat a conèixer aquest dijous i assenyala que aquesta proposta "no compleix els requisits" que estableix el reglament del Parlament "per poder ser tramitada i aprovada pel procediment legislatiu excepcional de lectura única".

El 22 de maig, dia límit

La resolució del TC arriba igualment a falta de menys d'un mes perquè, el 22 de maig, es convoquin automàticament noves eleccions si no hi ha un nou president de la Generalitat. Els partits independentistes tenen ara diverses opcions sobre la taula: desafiar d'alguna forma les decisions judicials, engegar un 'pla D', amb un quart candidat que no s'enfronti al vet dels tribunals, o assumir una repetició de les eleccions.

Les diverses opcions són vistes de diferent forma pels partits implicats. ERC ha insistit els darrers mesos en la necessitat de formar un Govern efectiu, entre d'altres coses, per posar fi a l'aplicació del 155.

El PDeCAT denuncia la degradació del sistema institucional

El PDeCAT també apunta en aquesta mateixa direcció. En un comunicat, lamenta "una vegada més la greu interferència que sofreix la dinàmica parlamentària catalana, vulnerant els drets del president Carles Puigdemont a ser investit i liquidant la voluntat" dels catalans que van donar la majoria a les forces sobiranistes.

Davant aquesta situació, el PDeCat ha demanat formar ja un Govern per evitar unes noves eleccions, però ha denunciat "la degradació cada vegada més insostenible del sistema institucional i de garanties de l'Estat", recordant que la impugnació de la candidatura de Puigdemont va ser presentada per l'Estat malgrat les indicacions en contra del Consell d'Estat.

En aquest sentit, alerta de la "actitud irresponsable del Govern espanyol i, en general, del bloc del 155" --en al·lusió a Cs i els socialistes-- perquè insisteixen en judicializar la política i criminalitzar el sobiranisme.

"Estem convençuts que la majoria independentista trobarà la manera de donar compliment a la voluntat expressada en les urnes el 21-D", ha destacat.
Des dels cercles de JxCat més propers a Puigdemont, no obstant, s'ha apostat per mantenir l'enfrontament amb l'Estat jugant la carta de la legitimitat del propi Puigdemont. Aquesta via també és del gust de la CUP, que remarca la necessitat de desenvolupar la república.