Poques vegades el rebuig a un projecte és tan transversal com el que generen a Catalunya els plans per aixecar-hi noves línies de molt alta tensió (MAT) per transportar-hi electricitat produïda a l'Aragó. Institucions -des del Govern de la Generalitat a desenes i desenes d'ajuntaments, passant per consells comarcals o diputacions provincials-, partits polítics -ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem-, entitats ecologistes -Gepec o Xarxa Sud, entre moltes altres- o organitzacions agràries -com la Unió de Pagesos- coincideixen a oposar-se a uns projectes impulsats per empreses privades que veuen "sobredimensionats", "innecessaris" i amb un fort impacte ambiental i paisatgístic.

El més avançat -i el que més alarmes genera- és el que pretén construir una MAT per unir Valmuel (Terol) i Begues (Baix Llobregat), que superaria els 280 quilòmetres de línia -180 dels quals en territori català-, amb un total de 374 torres elèctriques, que podrien tenir més de 90 metres d'altura. En total afecta 40 municipis del Principat i vuit comarques (la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Baix Penedès, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat). Impulsat per l'empresa privada aragonesa Forestalia, especialitzada en energies renovables, la intenció de la companyia és que la línia transporti energia elèctrica generada en centrals fotovoltaiques i parcs eòlics a l'Aragó fins a l'àrea metropolitana de Barcelona.

A nivell administratiu el projecte es troba en fase d'autorització prèvia, després que es publiqués al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) a finals de juliol, en ple període de vacances. Tot i les crítiques que això va generar, perquè dificultava la possibilitat de presentar-hi esmenes, des d'aleshores ha rebut una allau d'al·legacions d'institucions i entitats, que pretenen que el Govern espanyol no li doni l'autorització administrativa per seguir endavant, una qüestió que decidirà la Direcció General d'Energia i Mines.

L'últim exemple del rebuig que provoca la MAT Valmuel – Begues -també coneguda com a Clúster Begues- s'ha viscut aquest mateix dimarts en la roda de premsa que ERC ha ofert al Parlament. Entre d'altres aspectes, els diputats Eugeni Villalbí i Raquel Sans han lamentat els impactes ambientals i paisatgístics de la línia, així com les afectacions econòmiques i en la pagesia que tindria. En paraules de Sans, per exemple, s'ha recalcat que el traçat previst "travessa més de la meitat dels 22 espais protegits que tenim a Tarragona".

Setmanes enrere, Junts, la CUP i En Comú Podem també s'hi havien pronunciat en contra. A través d'un comunicat, Junts va criticar que el projecte de Forestalia s'havia fet "d'esquena al territori" i recordava que implicaria la instal·lació de torres de més de 90 metres d'alçada, que afectarien un corredor de 60 metres d'amplada sobre el terreny. La formació també denunciava que la línia no està justificada, perquè Catalunya ja compta amb una xarxa de transport elèctric suficient.

La CUP considera que aquest tipus de projectes estan allunyats del que hauria de ser una transició energètica, ja que mantenen l'aposta per grans infraestructures i per la generació centralitzada, en comptes d'avançar cap a un model distribuït, en què l'electricitat es generi a prop dels llocs de consum. Les crítiques d'En Comú Podem van en la mateixa línia, a banda d'insistir -com la resta de formacions- en els impactes ambientals i paisatgístics que tindria la construcció d'una línia d'aquest tipus, amb totes les torres elèctriques que comporta.

Capacitat per moure la producció de deu nuclears

El Govern català ha presentat al·legacions al projecte a través de la direcció general d'Energia, la direcció general de Polítiques Ambientals i la secretaria d'Agenda Rural i, entre d'altres aspectes, nega que es tracti d'una "línia d'evacuació" com la defineix Forestalia. Bàsicament perquè una línia d'aquest tipus acostuma a ser curta -no tindria, per tant, centenars de quilòmetres- i va des de la infraestructura de generació fins a la central transformadora. Per tant, la Generalitat la veu com una línia de transport privat d'energia, cosa que implica la necessitat de fer un planejament urbanístic on pugui actuar el Govern. A més, l'executiu autonòmic també ha presentat esmenes per les afectacions ambientals en espais naturals protegits, camps de cultiu o explotacions ramaderes.

La clau, però, serà la decisió que prengui el Govern espanyol, si bé els opositors tenen l'esperança que el Clúster Begues quedi en no res. En aquest sentit, fa algunes setmanes la vicepresidenta tercera del Govern espanyola i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va afirmar que la MAT de Forestalia "no és una línia d'evacuació a l'ús, sinó una línia elèctrica de 270 quilòmetres", en la línia del que argumenta la Generalitat. Per a Ribera, el projecte "no té proporció" i "costa d'entendre la lògica ambiental que té". De fet, la sobredimensió del projecte és un argument recurrent dels diversos grups opositors, atès que la MAT preveu transportar l'energia que es generi en cinc parcs eòlics i fotovoltaics, però té capacitat per moure l'equivalent a la producció de deu centrals nuclears.

En aquest sentit, fa un parell de setmanes el Senat va aprovar una moció d'ERC transaccionada amb el PSOE, Junts, Teruel Existe i altres grups, que insta el Govern espanyol a denegar l'autorització de la MAT Valmuel – Begues i, en canvi, adopti mesures per afavorir la implantació d'energies renovables.

"Model erroni"

Organitzacions com el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) o l'ecologista Gepec – EdC reclamen directament la retirada del projecte i també hi han presentat desenes d'al·legacions en contra, amb el temor que si va endavant "trinxi" el territori. UP, per exemple, considera que el poc temps donat per presentar-hi esmenes ha suposat una "indefensió dels afectats" i ha "vulnerat el dret de participació pública". A més a més, recorda que la línia afectaria espais naturals protegits, així com la flora i la fauna -com l'àliga cuabarrada- de les àrees que hauria de travessar.

El Gepec, com UP, també argumenta que la MAT "és una mostra de les necessitats d'aquest model erroni d'implantació de les energies renovables, basat en produir l'energia en grans centrals, a mans de grans corporacions elèctriques, allunyades dels llocs de consum i situades en espais naturals i agraris", en paraules del president de l'entitat, Xavier Jiménez. L'alternativa que defensen ambdues organitzacions passa per un model d'implantació de les renovables distribuït al territori, amb instal·lacions de petita dimensió a prop dels llocs de consum i aprofitant espais urbans i polígons industrials.

Altres projectes

Tot i que la MAT Valmuel – Begues és la que ha tingut més ressò mediàtic, no és l'única que hi ha projectada actualment per transport energia elèctrica de l'Aragó a Catalunya. En concret, n'hi ha dues més. Una és un projecte de Green Capital Developement -filial de Capital Energy, una empresa madrilenya que viu una expansió accelerada,- i comporta quatre macrocentrals eòliques i les respectives línies d'evacuació, a més d'una MAT de 45 km que uniria Massalió, a Terol, amb Ascó, a la Ribera d'Ebre. I l'altra també és de Forestalia i va d'Almudévar, a Osca, fins a Isona (Pallars Jussà), afectant altres municipis de la comarca, com Tremp, Castell de Mur i Gavet de la Conca. En ambdós casos també generen rebuig al territori.