La negociació per a la investidura del 133 president de la Generalitat està en marxa. Ha començat oficialment aquest dimarts amb una reunió entre les comissions negociadores del PSC i ERC. En aquest cas per a la investidura del socialista Salvador Illa, l'únic amb alguna opció real per arribar al càrrec. Per més que Carles Puigdemont insisteix en les pròpies opcions, que passen pel suport d'ERC i una abstenció del PSC que els socialistes ja han deixat clar que no es donarà. La reunió d'aquest dimarts arriba després de converses prèvies exploratòries entre els partits, i ha servit per a poca cosa més que per posar en marxa els mecanismes de negociació. I a més, cada cop hi ha més indicis que la negociació haurà de ser multilateral i a diverses bandes.

Les 4 opcions aritmètiques d'Illa

En política, les matemàtiques són un art del que és possible, però per a la investidura de Salvador Illa tot apunta que l'aritmètica s'entreveu impossible. Els números del Parlament dibuixen, des de la mateixa nit electoral del 12 de maig, 4 opcions que aguanten la teoria aritmètica. Però la complexitat de la política catalana fa que, un mes després i amb les condicions i les estratègies ja definides, cap dels 4 escenaris teòrics sigui factible a priori. Això aboca Catalunya a una repetició electoral a principis d'octubre, si la negociació iniciada aquest dimarts no aporta cap sorpresa. Illa i el PSC tenen poc més de dos mesos per aconseguir fer realitat alguna de les 4 opcions, que de moment semblen impossibles.

Les 4 opcions aritmètiques que poden donar a Salvador Illa la investidura tenen en el tripartit d'esquerres un primer eix clar. Requeriria el 'sí' del PSC, ERC i els Comuns, que sumarien justament els 68 vots de la majoria absoluta. En segon lloc, combinant amb els partits independentistes que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, Illa podria ser investit en segona volta amb majoria simple, amb els vots del PSC, si ERC i Junts s'abstenen. La tercera opció es complica perquè barreja partits independentistes i espanyolistes i requeriria el vot favorable del PP amb els del PSC, però amb l'abstenció de Junts o ERC. I en quart lloc, un acord netament constitucionalista que reunís els vots favorables del PSC, el PP i Vox també sumaria justament els 68 vots de la majoria absoluta. Totes les opcions aguanten la calculadora, però quines són les dificultats per articular-les políticament i quina seria la més probable?

El tripartit amb ERC depèn del concert català i de les bases

El tripartit d'esquerres amb els vots del PSC, ERC i els Comuns és la primera suma que tothom va fer la nit electoral. Molts van sospirar alleujats quan el darrer escó va caure del costat de les esquerres facilitant la suma de 68 diputats. És la fórmula més lògica políticament i per la qual Salvador Illa aposta: "Necessito temps per formar una majoria progressista, l'única viable. Mantenim els nostres compromisos de no explorar cap via alternativa que no sigui un govern progressista". Els Comuns també negociaran amb el PSC el vot afirmatiu i asseguren que seran "exigents", però tant Jéssica Albiach com Ada Colau ja han manifestat la seva aposta pel tripartit d'esquerres. Així doncs, l'os dur de rosegar en aquesta equació serà Esquerra.

El 'sí' d'Esquerra s'entreveu, ara mateix, gairebé impossible. Els republicans han mogut fitxa i supediten el vot afirmatiu a un nou sistema de finançament "singular", pacte fiscal o concert econòmic com el basc, però adaptat a Catalunya la qual cosa suposaria afegir una quota de solidaritat interterritorial. Se l'anomeni com se l'anomeni, la demanda d'Esquerra requereix canviar el model, modificar la Lofca, entrar en una negociació bilateral entre Catalunya i l'Estat, i que la Generalitat recapti el 100% dels impostos. I com va avançar Públic la setmana passada, ERC ja ha traslladat al PSC que aquesta és una condició inamovible per al seu vot afirmatiu. Encara més, si tenim en compte que, sense la palanca del concert econòmic, difícilment la direcció que ara lidera la secretària general, Marta Rovira, podrà convèncer les bases del partit perquè ratifiquin un possible acord per a la investidura d'Illa.

El rebuig del PSC i del PSOE a establir un concert econòmic català tanca la porta a un 'sí' d'ERC per a Illa amb molta probabilitat. Però això no vol dir que les negociacions es donin per amortitzades a Esquerra. "Tenim 4 carpetes de negociació, la del referèndum, la del sistema de finançament, la referent a la millora dels serveis públics a Catalunya i la de la protecció i impuls del català. El finançament singular és capital però veurem a quins acords podem arribar en cadascuna de les carpetes", manté la portaveu del partit, Raquel Sans.

Caldrà veure si la impossibilitat dels socialistes d'articular un sistema de finançament com el que reclama ERC no impedeix arribar a altres acords amb els republicans que garanteixi que almenys el vot no sigui negatiu, potser amb una abstenció. Veurem fins on arriba en dos mesos el PSC i com ho reben les bases d'Esquerra.

Una abstenció de Junts i ERC que topa amb l'estratègia de Puigdemont

Si, com és previsible, no s'articula el vot favorable d'Esquerra, la segona opció de Salvador Illa per ser investit seria aconseguir una abstenció dels republicans que, combinada amb una abstenció de Junts, donaria la presidència en segona volta amb majoria simple, a costa dels 42 diputats del PSC. Per fer això, els socialistes hauran d'arribar a un acord amb Junts que no sembla gens fàcil, però intentar-ho ho intentaran.

Segons fonts del PSC i de Junts, converses n'hi ha hagut i n'hi haurà. Una altra cosa és que des de Junts s'apunta que "serviran per negociar que el PSC deixi pas a Carles Puigdemont perquè sigui investit president de la Generalitat, si aconseguim el suport d'ERC". Mentre que des del PSC asseguren que "no hi ha cap possibilitat que el PSC faciliti la investidura de Puigdemont", però admeten que parlaran amb Junts: "parlarem amb tothom menys amb Vox i Aliança. L'única via possible és la investidura de Salvador Illa, i esperem que no s'articuli una minoria de bloqueig".

La veritat és que si es consolida la impossibilitat d'un vot favorable d'ERC, aquest escenari de la doble abstenció independentista podria ser l'única esquerda al mur que separa Salvador Illa de la investidura presidencial. I tindria una lògica política tenint en compte que, tant ERC com Junts tenen acords amb el PSOE, són claus en la governabilitat de l'Estat, i van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. Però l'operació topa amb l'estratègia de Puigemont de forçar una repetició electoral per concórrer-hi amb una llista conjunta amb ERC, tal com va avançar Públic. Una mena de segona volta per a les aspiracions presidencials de Puigdemont.

Veurem què exigeix ​​finalment Junts i que pot posar sobre la taula el PSC i el PSOE. I el tema del sistema de finançament també estarà sobre la taula dels postconvergents. De moment, Puigdemont ha estat contundent i rotund: "¿Tota la injustícia que patim, tots els diners que se'n van, tota la manca d'execució pressupostària que tenim fins ara és perquè el seu partit no presideix la Generalitat? –li pregunta a Pedro Sánchez-". I ha insistit en aquesta línia: "¿No creu que amb el seu xantatge està donant arguments als espanyols que pensen que els catalans reclamem un tracte que no ens mereixem?".

Quan el PP entra a l'equació

En cas de no aconseguir de Junts ni tan sols l'abstenció, però suposant que amb ERC s'arribés a aquest estadi, la mirada del PSC s'haurà de desviar cap al PP per reclamar un vot favorable. La suma dels 57 diputats dels dos partits combinada amb l'abstenció d'ERC podria donar la investidura a Illa en segona volta. Però és un escenari poc o gens probable. Fonts del PSC asseguren que no tenen previst parlar amb els populars, però veurem què passa en algun moment dels dos mesos de negociació. Si arribés el cas, la idea de mantenir l'estabilitat que exigeixen els sectors econòmics, i evitar una presidència independentista com la de Puigdemont, serà una palanca per pressionar el PP. Però les dificultats per a aquesta entesa són més que òbvies.

El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ja ho ha deixat molt clar: "no ens refiem del PSC i no investirem a Illa si no trenquen tots els acords amb els independentistes, aquí i a Madrid". "Els separatistes tenen clar que volen continuar i serà el PSC qui decideixi si s'acaba o no amb el procés, i els passos que estan fent no ens agraden res. Sembla que vulguin continuar amb el mateix", rebla Fernández. Tampoc és clar que ERC mantingués la seva abstenció en cas que el PP fos qui entrés en l'equació. I una darrera complicació és que des de Junts s'adverteix a Pedro Sánchez que "qualsevol investidura de Salvador Illa que compti amb el concurs del PP, per activa o per passiva, impossibilita que Junts doni cap suport al Govern del PSOE, començant pels pressupostos".

El descartable front constitucionalista amb el PP i Vox

I arribem al quart i darrer escenari aritmètic per a la investidura d'Illa. Els 68 vots de la majoria absoluta que sumarien el PSC, el PP i Vox. No és casualitat haver deixat per al final aquesta equació que requereix el vot afirmatiu de tres partits antitètics per més que els uneixi el constitucionalisme, i fins i tot el fet que el 2017 es manifestaven junts contra l'independentisme. Ha plogut molt des de llavors -malgrat la sequera- , la política catalana i espanyola ha canviat totalment i el PSC deixa molt clar que "amb Vox no negociarem en cap cas i sobre res", segons fonts de la direcció.

La dura confrontació que el PP i Vox mantenen amb el PSOE, en una estratègia d'assetjament i enderrocament del Govern de Pedro Sánchez, també es trasllada a Catalunya i impedeix que una operació de tripartit constitucionalista tingui cap aspecte de realitat. I així les coses, dimarts que ve, 25 de juny, s'activarà -probablement sense ni tan sols una investidura fallida- el cronòmetre de dos mesos fins al 25 d'agost, en què si no fructifica cap investidura, automàticament Catalunya entrarà en la repetició electoral per a principis d'octubre. Aquest és el cinquè escenari que, agradi o no, cotitza ara mateix a l'alça a les cases d'apostes polítiques de Catalunya.