El segon vaixell romà del segle I aC enfonsat a les illes Formigues a la punta d'en Canet, entre Palamós i Palafrugell (Baix Empordà), continua atresorant troballes sorprenents. Els arqueòlegs han trobat fustes amb inscripcions úniques: no se'n coneix cap altre paral·lel al món antic. En concret, a les les fustes que formaven part del terra de la bodega hi han trobat tres marques que, a priori, són números romans: DV, DVI i VI (és a dir, 505, 506 i 6).

La codirectora de l'excavació i responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Rut Geli, diu que la hipòtesi més plausible és que aquestes inscripcions "inèdites" servissin de guia als mariners per saber on col·locar les fustes quan feien el manteniment de del Formigues II. Aquest 2024 també s'analitzaran mostres de les diferents àmfores per intentar saber a quin forn de la Bètica (l'actual Andalusia, d'on va salpar el vaixell) es van coure.

La descoberta se suma a la de la resina aromàtica que en recobria les àmfores, i que es va trobar aquí per primer cop. Durant l'última campanya els arqueòlegs s'han centrat a explorar la popa de la nau, anant resseguint la zona de babor (la banda esquerra). Després d'extreure les àmfores que hi havia estibades a la bodega (se n'han retirades 34 de senceres) han pogut accedir a la fusta del vaixell.

Ha estat aquí, entre les taules del pallol que recobrien el buc, on han localitzat les tres fustes amb inscripcions úniques, que no s'han trobat en cap altre vaixell d'època antiga al Mediterrani. Segons precisa Geli, la hipòtesi més plausible és que servissin de guia als mariners a l'hora de fer "el manteniment i la neteja" de la part interior del vaixell. Destaca que la descoberta confirma que allò que ja feien els romans fa dos mil anys encara es manté en la navegació actual.

De moment, les tres fustes amb inscripcions s'han deixat sota aigua, perquè no es van poder excavar del tot). Sí que els arqueòlegs en van extreure onze més sense marques. També formaven part del pallol i que ara es preserven al laboratori que el CASC té al barri de Pedret de Girona.

Troballes a 46 metres de profunditat

Durant l'excavació del jaciment els arqueòlegs també han documentat altres elements de l'arquitectura naval del Formigues II. Han localitzat parts de la seva bomba d'eixugada, el sistema que permetia treure l'aigua que s'acumulava a l'interior de la nau i que es filtrava per les quadernes o bé s'escolava per la coberta. Geli explica que s'han trobat un eix i un coixinet de bronze que en formaven part, i la caixa de fusta on es recollia l'aigua.

Al llarg de les successives campanyes, els arqueòlegs han documentat més de 250 àmfores que formaven part de la càrrega del vaixell, de les quals n'han extret una vuitantena del fons marí. Ara intentaran esbrinar-ne l'origen exacte a partir de la pasta amb què es van fer. A la feina que estan fent al laboratori, també s'hi suma la planificació de la campanya d'aquest 2024, que es farà a l'estiu.

El vaixell Formigues II es troba a 46 metres de profunditat i s'ha convertit en el primer jaciment subaquàtic de la Península situat a fondària que s'excava amb metodologia científica. És a dir, no s'hi han fet només prospeccions o extraccions sistemàtiques, sinó que els arqueòlegs hi treballen com si ho fessin a terra ferma. Però amb tots els hàndicaps d'allò que suposa fer-ho sota aigua.