Quan tot apuntava a una etapa d'estabilitat política després de l'aprovació dels Pressupostos i amb un calendari electoral que no fixava els següents comicis fins a les andaluses del desembre de 2022, la presentació de la moció de censura a Múrcia presentada pel PSOE i Ciutadans (tant a la comunitat com a l'ajuntament) ha provocat tot un tsunami autonòmic posant en escac el poder territorial del PP i les quatre importants comunitats que ara governa: Múrcia, Castella i Lleó, Madrid i Andalusia.

I és que el gir donat per Ciutadans a la comunitat murciana ha portat la inestabilitat a totes les comunitats governades pel PP (excepte Galícia) amb el suport del partit taronja i Vox. Però a més, obre la porta a canvis de Govern a les quatre comunitats amb el PSOE, guanyador de les eleccions en totes elles, com a principal protagonista.

El mateix Pedro Sánchez va acudir a Ferraz a reunir-se amb el nucli dur de la direcció del partit i amb el líder del PSOE de Madrid, José Manuel Franco, conscient del canvi que es pot provocar en l'escenari polític i per mesurar meticulosament els passos que s'han de donar a partir d'ara.

A més, s'ha anunciat que Sánchez també mantindrà una trobada amb la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, per analitzar la situació en aquestes quatre comunitats. Un canvi de Govern en aquests territoris deixaria el PP amb el menor poder polític en tota la seva història democràtica, un escenari que poden arribar a concretar tots dos dirigents polítics.

La moció de Múrcia i l'efecte papallona

La moció de censura, revelada per Radio Murcia a primera hora del matí, es portava gestant en silenci des de fa diverses setmanes. Des de Ferraz, el secretari d'Organització, José Luis Ábalos; i el secretari d'acció electoral, Santos Cerdán; i des de Moncloa el secretari general, Félix Bolaños, estaven al corrent de les negociacions. L'acord final implicava deixar la Presidència de la Comunitat a Ciutadans i que l'ajuntament quedés en mans del candidat socialista. El vistiplau final a l'operació el van donar Pedro Sánchez i Inés Arrimada.

La notícia va canviar tota l'agenda política del dia; i mentre la sessió de control al Govern seguia l'esdevenir habitual, el focus polític ja estava en un altre costat i l'efecte papallona es va activar.

El PSOE de Madrid va reaccionar aviat, i va emetre una nota tornant-se a oferir a Ciutadans per presentar una moció de censura, en la qual també es donava a entendre que els socialistes podrien cedir al fet que el candidat del partit taronja, Ignacio Aguado, presidís la comunitat.

Tal vegada, la nota del PSOE ja va posar en alerta el Govern d'Isabel Díaz Ayuso. Segons la Ser, aquest mateix matí i després de conèixer-se la nota del PSOE, es va veure discutir iradament a la presidenta madrilenya amb Aguado, i fins i tot es va suspendre l'habitual roda de premsa dels dimecres després del Consell de Govern.

Más Madrid va haver d'intuir alguna cosa i va reaccionar immediatament, presentant una moció de censura, segurament sospitant l'operació que es preparava i, poc després, el PSOE va fer el mateix. Aguado no va esperar a l'anunci oficial i va comparèixer davant els mitjans per anunciar que Ayuso havia decidit dimitir, dissoldre l'assemblea i convocar eleccions. La presidenta ho va confirmar dues hores després.

En principi, les eleccions estan convocades per al 4 de maig, però la Mesa de l'Assemblea de Madrid ha admès les mocions de censura presentades, i això podria anul·lar la convocatòria electoral. Tot apunta al fet que

Andalusia i Castella i Lleó

Però l'efecte papallona s'estenia. Al PSOE de Castella i Lleó s'esperava que el Govern de Fernández Mañueco fes el mateix que Ayuso i avancés les eleccions, quan van saber de l'anunci d'una roda de premsa a mitjan matí del dimecres per part del Govern regional. No obstant això, PP i Ciutadans van ratificar que el seu acord de govern continuava vigent.

El PSOE castellà va parlar amb Ferraz i va prendre la decisió de presentar una moció de censura per dos motius: per impedir un canvi d'opinió del Govern de Mañueco, i perquè té alguna esperança de sumar quatre diputats de Ciutadans que facin prosperar aquesta moció. De fet, fa uns dies es va saber que els socialistes estaven en converses amb part del grup de Ciutadans a les Corts per a presentar aquesta moció de censura.

I, a Andalusia, la candidata socialista Susana Díaz va ser més prudent. Va dir que no estava en càbales electorals, però sí que va demanar a Ciutadans que prengui nota, "perquè el PP el porta a la ruïna". Per sortir de dubtes, a primera hora de la tarda del dimarts el president andalús, Juanma Moreno Bonilla; i el seu vicepresident, Juan Marín, van sortir en roda de premsa per assegurar que la coalició continuava ferma i que no estava en l'horitzó un avançament electoral.

No obstant això, com passa a Castella i Lleó, al grup de Ciutadans hi ha serioses discrepàncies amb la gestió de Marín que, a més, no té bones relacions amb Arrimadas.

Els esdeveniments en els pròxims dies marcaran si hi ha tot un canvi en el mapa autonòmic del país, la qual cosa tindrà les seves repercussions en la política nacional i, molt especialment, per al Partit Popular. Però també el paper de Ciutadans cobra una altra dimensió en la política nacional. I el PSOE aspira a ampliar la seva geometria variable.