El 40% dels centres educatius a Barcelona ha demanat fer servir espais exteriors i equipaments municipals per tenir més espai per fer la seva activitat aquest curs. Segons ha explicat el Consorci d'Educació de Barcelona, en total s'han rebut 129 peticions d'ús d'espai a l'aire lliure i 32 en equipaments municipals fins aquest dimecres de les quals se n'han resolt favorablement una cinquantena i es treballa per fer el mateix amb la resta. Alguns exemples d'espais confirmats són l'ús de la Plaça de la Mercè per part de l'Escola Drassanes o l'Espai Jove Casa Sagnier i els Jardins d'Enric Sagnier per part de l'Institut Montserrat. La majoria de les sol·licituds són per fer-hi activitats complementàries, com pot ser el pati.

"De moment el que sabem és que bàsicament no són per activitats lectives", ha matisat el tinent d’alcaldia d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona i vicepresident del Consorci, Joan Subirats. Subirats ha justificat també que si encara no s'han resolt totes les peticions, és perquè disposar de l'espai implica també tenir garanties de seguretat i persones que se'n puguin ocupar. "Lògicament estem treballant perquè no sigui una cessió simbòlica", ha conclòs.

Amb tot, ha assegurat que hi ha més espais disponibles dels que s'han demanat fins ara i que si algun dels centres que encara no ha demanat fer ús de cap espai ho requereix més endavant hi haurà la possibilitat. Entre els espais i equipaments oferits per part de l'Ajuntament hi ha casals de barri, biblioteques, parcs i jardins, interiors d'illa o pistes esportives, entre altres. Segons Subirats, la idea és que l'ús d'espais com places o carrers sigui exclusiu durant l'horari escolar que requereixin els centres. Per això, en alguns casos, caldrà la intervenció de la Guàrdia Urbana.

D'altra banda, un total de 62 centres públics i concertats han demanat suport en la gestió dels accessos atenent que les entrades i sortides del centre han de ser esglaonades. En el marc de l'Oficina Municipal d'Espais, s'ha coordinat que durant les primeres setmanes del curs, la Guàrdia Urbana i personal auxiliar dels districtes ajudin a gestionar les entrades i sortides per consolidar les noves dinàmiques als accessos al matí, al migdia i a la tarda. A més, l'Ajuntament de Barcelona també ha anunciat la creació de l'Oficina EduCovid, des d'on es gestionarà el contacte entre aquests centres i la xarxa sanitària.

Un 70% de les escoles, amb menys de 20 alumnes per aula

Pel que fa a les ràtios iguals o inferiors a 20 alumnes per aula, es podrà complir en un 70% dels centres de Barcelona. Amb tot, el president del Consorci d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha insistit a "superar el debat de les ràtios" i ha apuntat que les escoles seran "igual de segures" encara que hi hagi grups de més de 20 estudiants. El curs començarà amb una previsió de 179.574 alumnes, un increment de 1.087 respecte al curs passat, i per primera vegada la matrícula a P3 en l'escola pública (51,6%) supera a la concertada (48,4%).

A més, el Consorci finançat pel Fons Covid de l’Ajuntament ha posat en marxa un banc de tauletes amb connectivitat com a servei de préstec amb 2.200 tauletes per aquell alumnat que s'hagi de confinar i que es trobi en situació de vulnerabilitat. Pel que fa a les beques menjador, per al curs 2020-2021 només en el mes de juny s'han rebut 31.731 sol·licituds, de les quals 25.832 són renovacions de les del curs passat i 5.899 noves sol·licituds. Fins al 20 de setembre està obert el segon període de sol·licituds d'ajuts de menjador.

Garantir la presencialitat

Paral·lelament, diverses associacions educatives han signat un manifest on reclamen garantir la presencialitat de l'educació. El document fa una crida a situar l'educació novament al centre de les polítiques públiques i atendre les necessitats d'infants, joves i famílies i té el suport de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Tornem a les Escoles, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Bofill.

La portaveu de Tornem a les Escoles, Sheila Gómez, ha afirmat que amb el tancament sobtat de les escoles i el confinament hi va haver una "vulneració clara" del dret a l'educació. Els signants demanen adaptar les mesures de seguretat a la realitat de cada centre, recursos necessaris, atendre les problemàtiques socials i es plantegen recuperar la confiança de les famílies.

Els signants reivindiquen que l'educació "no pot parar durant una emergència" i reivindiquen l'escola presencial, ja que "no només garanteix educació, sinó també socialització, benestar, igualtat d'oportunitats, cures i refugi". Fan una crida a "superar la por" i a viure la incertesa "com a valor educatiu" amb la imaginació "com a recurs imprescindible per generar i crear nous espais". Sobre la conciliació, el manifest reclama prestacions econòmiques als progenitors per tenir cura dels infants que es trobin en quarantena mèdica, ja sigui "en forma de baixa mèdica o de permís retribuït remunerat".