L'acord per a l'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat subscrit entre el Govern espanyol i la Generalitat, amb una inversió de 1.700 milions d'euros, no ha agradat als grups ecologistes, però també aixeca polsaguera a la Comissió Europea, que haurà de donar el seu vistiplau final a causa de les grans implicaciones mediambientals que comporta.

De concretar-se, la tercera pista d'aquesta ampliació aeroportuària podria afectar la llacuna de la Ricarda, al Delta de Llobregat, un espai natural altament protegit per la xarxa europea Natura 2000. Qualsevol modificació que afecti a aquests terrenys ha de comptar amb el beneplàcit de la Comissió Europea i complir amb la Directiva d'Hàbitats i la d'Aus.

La Generalitat evita, de moment, aclarir si l'ampliació de la tercera pista arribarà als 500 metres previstos per Aena, fet que inclouria la Ricarda. Prèviament Aena havia declarat que el projecte només sortiria endavant amb aquesta tercera pista. L'única via perquè Brussel·les autoritzi tal moviment és la justificació que no hi ha alternativa possible, el que sembla difícil de sostenir per la gran connectivitat existent.

Els pronòstics per una llum verda no són bons: primer, pel mal historial que l'administració pública acumula a la zona del Delta del Llobregat amb altres ampliacions; segon, perquè arriba en un moment de revolució verda amb l'objectiu de reduir la contaminació aèria i; tercer, a causa de la riquesa i de la fragilitat d'un ecosistema que, segons Brussel·les, té "un paper crucial en les rutes migratòries de moltes espècies europees".

"És absolutament impossible que es respectin les Directives de la Natura de la UE si s'ocupen espais d'alt valor ecològic amb una infraestructura que pel sol fet de funcionar generaria, a més de l'impacte en l'hàbitat i en les espècies que alberga, emissions causants del canvi climàtic, contaminació atmosfèrica i acústica ", adverteixen des de l'ONG ecologista Seo BirdLife.

Brussel·les porta mesos donant estirades d'orella a Madrid per no prendre les mesures suficients per protegir aquest paratge. De fet, l'Executiu comunitari va obrir al febrer un procediment d'infracció a l'Estat espanyol pel deteriorament de Delta de Llobregat i per l'amenaça a la seva biodiversitat que va suposar l'anterior expansió de l'aeroport. El diàleg en aquest àmbit de Brussel·les amb les autoritats espanyols es remunta al 2013. No obstant això, en nou anys, la compensació i la implementació d'un pla per protegir els espais naturals i paisatgístics del Delta de Llobregat han estat insatisfactoris, el que deixa la extensió futura en pitjor posició.

De moment, l'Executiu comunitari està analitzant la situació i recorda a l'estat espanyol que és responsable d'aplicar-se en la conservació del patrimoni natural comunitari. "Estem al corrent de les informacions. Hi ha una legislació en marxa en matèria mediambiental que ha de complir-se. Per això, s'han de realitzar els corresponents estudis d'impacte mediambiental en els grans projectes que puguin tenir un impacte sobre les aigües, la terra o els hàbitats naturals ", afirma Vivian Loonela, portaveu de la Comissió Europea, preguntada per Públic.

"Incoherència climàtica"

El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, descriu el nou projecte com "l'aeroport més verda d'Europa". "Cap aeroport és verd. El sector aeri depèn al complet de combustibles fòssils i la seva descarbonització a curt i mig termini", responen des de Greenpeace. Les associacions ecologistes han denunciat el tractament desigual del Govern espanyol respecte a aquesta iniciativa. El país destinarà el 40% dels 69.500 milions d'euros que li corresponen dels fons europeus a projectes que impulsin la transició ecològica, amb un especial èmfasi en la mobilitat sostenible. Per això, els crítics l'acusen de "incoherència climàtica" amb el que ha estat un dels primers acords d'entesa amb la Generalitat.

Algunes de les mesures que contempla la Comissió Europea per fer front a l'emergència climàtica a través de la seva revolució verda -sota el nom de 'Fit for 55'- és la progressiva desaparició dels vehicles de gasolina o la creació de taxes als transports aeris que utilitzin combustibles fòssils. L'objectiu és impulsar una mobilitat més verda i sostenible. Una cosa per a molts incompatible amb aquest projecte.

L'avió és el mitjà de transport més contaminant per persona: emet fins a 20 vegades més emissions que el tren. Per això, organitzacions com Greenpeace denuncien "la manca de compromís del Govern de Pedro Sánchez al desenvolupament d'un model de transport net i eficient". "L'aviació no només té un greu impacte sobre el clima, també perjudica la població local amb més soroll i més contaminació atmosfèrica i arrasa espais protegits per la seva biodiversitat, com succeeix al Prat", denuncia Adrián Fernández, responsable de la campanya de Mobilitat de Greenpeace, a través d'un comunicat.

La promoció dels vols en temps d'emergència climàtica també ha desencadenat xocs entre els partits polítics i amenaça amb enfrontar al Govern espanyol de coalició. En Comú Podem, socis d'Unidas Podemos, s'ha mostrat en contra. La seva presidenta Jéssica Albiach l'ha descrit com "un acord cuinat en secret i pensat per als accionistes d'Aena". També crítica ha estat Maria Eugenia Rodríguez Palop, eurodiputada de Podem. "Més aeroports per a un món amb menys avions. Un desbordament de creativitat i una aposta intel·ligent. La megalomania, el nouriquisme i la ideologia de la rotonda segueixen operant en l'ADN d'aquest país ", ha assenyalat a través de Twitter.