La directora catalana Carla Simón ha fet història aquest dimecres a Berlín guanyant l'Os d'Or de la Berlinale, el prestigiós Festival de Cinema de Berlín amb Alcarràs. Un premi que la cineasta reconeix l'ha deixada "una mica en xoc, costa una mica de creure", assegura. Alcarràs és una pel·lícula que veu de l'arrel de la terra, de la pagesia de Ponent, on Simón passava els estius de visita a la família. Sense la meva família no hauria pogut escriure aquesta història. "Els meus tiets han estat clau", per fer la pel·lícula, assegura en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio.

Simon assegura que amb Alcarràs "te n’adones que a partir d’una història molt local es pot arribar a molta gent i això és increïble". La directora és molt conscient del moment delicat que travessa la pagesia i apunta que "l’agricultura sempre sobreviurà perquè la necessitem per alimentar-nos però el que està en perill d’extinció és el model d’agricultura familiar. Fer agricultura en família és una de les coses més velles de la humanitat, ho fem des del neolític i ara de sobte cada cop és més difícil de sobreviure així. Per als petits pagesos que cultiven en família el no saber mai que els pagaran per la fruita fa que no sigui sostenible. Ara els preus son molt baixos i hi ha molta gent que està plegant".

Per Simón, els personatges d’Alcarràs -que no són actors professionals- "aporten molta veritat perquè parlen d’un món que coneixen molt bé i del qual en formen part. Tots son pagesos o ho han estat o provenen de famílies de pagesos. I aquest vincle amb la terra que explica la pel·lícula ells el senten de veritat. És molt bonic poder-ho fer des d’aquí i poder-ho fer amb la gent que sap com es fa anar un tractor, que sap com es cull un préssec i que parlen el dialecte català d’aquesta zona". Simón recorda els estius que passava de visita a la família d’Alcarràs, una zona que ara "la pel·lícula m’ha permès conèixer en profunditat".

Respecte al que suposa pel cinema en català el seu triomf a la Berlinal, la directora diu que espera que Alcarràs "demostri que l’idioma amb què s’expliquen les històries no és l'important per a la projecció d'una pel·lícula sinó per explicar una història en l’idioma que té sentit explicar-la. Per arribar al món l’important és la història i la gent la pot rebre al marge de quin és l’idioma. Tinc molt d’orgull que amb Alcarràs pugui passar una cosa semblant al que va passar amb ‘Estiu 1993’ que és el fet que gràcies a elles hi hagi gent que descobreixi que existeix la nostra llengua".

I finalment Simón reclama una major inversió en el cinema en català que ajudi al seu desenvolupament: "Cal una mica més de diners per fer cinema en català perquè amb ells es poden fer les coses millor i aconseguir que les pel·lícules viatgin i això també farà també que vagi més gent al cine". "Falta més inversió", admet la guanyadora de l'Os d'Or d'enguany amb un pel·lícula catalana i en català.