El que va ser el primer parc temàtic del món dedicat exclusivament a l'esport, l'Open Camp Barcelona, torna a l'actualitat set anys després de tancar les portes per la falta de públic i d'ingressos. El complex, situat a l'Anella Olímpica, a Montjuïc, va obrir el 18 de juny del 2016 i va tancar un any més tard, el 31 de juliol del 2017.

Ara, el fundador i director general de l'empresa promotora del projecte, Paco Medina, ha presentat una querella contra els extinents d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello (també exregidor d'Economia i expresident de Barcelona de Serveis Municipals) i Jaume Asens (també regidor de Democràcia i Participació) i l'exregidor Eloi Badía en el que sembla un nou intent de lawfare, o instrumentalització de la justícia per interès propi.

Cal recordar que la justícia ha arxivat fins a 16 denúncies contra Barcelona en Comú per part de fons voltors, multinacionals i entitats pantalla, la darrera va ser la que va presentar el fons voltor del Bloc Llavors contra Ada Colau.

La querella es va presentar fa unes setmane davant la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) perquè tant Pisarello com Badia són diputats de Sumar-En Comú Podem al Congrés i, per tant, estan aforats davant aquest tribunal. En el cas de Pisarello, també és secretari primer de la Mesa de la Cambra Baixa. Asens va deixar la política abans de les eleccions generals del 23 de juliol.

Ara, el Tribunal Suprem està estudiant si admetre a tràmit o no la querella. La Fiscalia ja s'ha posicionat en contra, perquè no ha vist prou indicis perquè el Suprem iniciï una investigació contra els aforats. "La denúncia no té cap mena de fonament", argumenta Pisarello, que recorda que el TS no l'ha admès ni a tràmit.

En la querella, Medina els acusa de fins a vuit delictes del Codi Penal: amenaces, coaccions, extorsió, falsedat documental, frau, prevaricació, suborn i finançament il·legal. L'empresari, natural de Reus (Baix Camp) i actualment director del consultora Gaudi Innovation -empresa promotora del projecte- considera que els querellats van traçar un "premeditat i manifest pla delictiu" després d'arribar a l'Ajuntament de Barcelona el 2015 per "paralitzar l'activitat del parc temàtic Open Camp". Però anem a pams. 

Un projecte gestat a l'època de Trias i estrenat amb Colau

El projecte del Barcelona Open Camp es va plantejar i formalitzar el 2013, quan Xavier Trias, aleshores de Convergència i Unió, era l'alcalde de la ciutat. L'empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) i la promotora del parc temàtic van signar un contracte de cinc anys per a la gestió i l'explotació de les instal·lacions de l'Anella Olímpica, que estaven en desús. No obstant, el complex es va estrenar quan els comuns van arribar al consistori, amb Ada Colau d'alcaldessa. 

L'espai oferia diverses experiències relacionades amb diferents esports, com un simulador de futbol, una pista de bàsquet amb tecnologia integrada, viure les sensacions d'un pilot de MotoGP o córrer els 100 metres en una pista d'atletisme olímpica. Unes instal·lacions que es desmuntaven cada cop que hi havia concerts o altres actes massius, com la Festa dels Súpers.

Com a curiositat, l'empresa promotora va valorar l'opció d'instal·lar l'Open Camp on s'havia d'aixecar el fallit BCN World, al Camp de Tarragona. El mateix lloc on s'ha de fer el cada vegada més improbable  macrocomplex turístic del Hard Rock, aturat des de fa més d'una dècada pels tribunals perquè no compleix les condicions mediambientals i de seguretat. 

Per posar el Barcelona Open Camp en marxa, segons els responsables de l'empresa, es van invertir un total de 14,2 milions, 7,8 dels quals es van destinar a la reforma de les intal·lacions olímpiques de propietat municipal, com l'Estadi Olímpic Lluís Companys i el Museu Olímpic. Tot i que Open Camp va comptar amb capital de caràcter públic, un 80% de les seves inversions venien del sector privat, en concret d'una quarantena d'inversors, entre els quals hi havia la banca, la firma de capital risc Inveready, Víctor Malet –exconseller del RCD Espanyol–, Xavier Bordas –exdirectiu del FC Barcelona– i Marco Corradino. 

L'Open Camp va obrir les portes el 18 de juny del 2016 i al cap d'un cap d'un any les va tancar, en principi, de manera temporal, a l'espera tancar un acord amb el consistori que l'ajudés a promocionar-se i que sigués flexible a l'hora de cobrar el lloguer -950.000 euros a l'any- per l'ús de l'Anella Olímpica, un espai municipal. Un cànon anual que l'entitat promotora només va pagar els dos primers anys i mig per la falta d'ingressos. Inicialment, les entrades al complex tenien un cost de 28 euros, que després es va reduir. 

Quan el complex esportiu va tancar les portes, l'empresa gestora va  reconèixer que es va equivocar en les previsions de públic i ingressos, que calculava que serien més elevades del que van acabar sent un any després d'haver posat en marxa l'activitat. Els responsables esperaven rebre 1,4 milions de visitants el primer any, però a prou feines va arribar al milió. Per això els responsables del projecte van demanar la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona per tirar endavant la iniciativa. "Era un projecte que tenia problemes de viabilitat ja des de la seva gestació amb el govern de Trias", explica Pisarello. 

En aquell temps, el consistori va descartar totalment un rescat econòmic en forma de compra d'entrades, rebaixa del lloguer o incorporació municipal a l'accionariat, perquè podria incórrer en il·legalitats en tractar-se d'un projecte d'iniciativa privada i amb ànim de lucre. Finalment el parc temàtic va quebrar.

Instrumentalitzar la justícia per interès propi

En la querella, Medina considera que els querellats van "tramar i executar un deliberat pla delictiu peR aturar l'activitat, fins a aconseguir el seu manifest objectiu pervers" mitjançant una "pluralitat de delictes de notòria gravetat i abast massiu que han damnificat i perjudicat a un ampli, reconegut i identificat llistat d'institucions públiques, empreses privades i treballadors particulars".

L'empresari parla "d'actes intimidatoris, fraudulents i il·lícits dirigits a alterar i subvertir el funcionament i la viabilitat comercial" de parc temàtic concertat entre BS:M i Open Camp amb la "intenció d'acabar" amb el projecte, "eludint la conseqüent indemnització econòmica derivada dels greus danys i perjudicis que sabien que causarien".

Tot plegat sembla una querella a mig camí entre lawfare, instrumentalitzar la justícia per interès propi, i un intent d'aconseguir una indemnització que redueixi les pèrdues que van tenir els impulsors del fallit Barcelona Open Camp. En declaracions a Públic, Pisarello recorda que en l'última querella arxivada contra Colau, la mateixa jutgessa va admetre que els que la van promoure "ho van fer per mantenir el tema obert als mitjans".