La pesca i extracció del corall vermell, un producte que s’obté de l’esquelet d’un animal invertebrat aquàtic, per finalitats comercials l’està fent desaparèixer de les reserves marines, com el Cap de Creus o les Illes Medes. Malgrat ser una espècie protegida, el Ministeri de Medi Ambient ha autoritzat enguany 12 noves llicències d’extracció entre Arenys de Mar i la Costa de Begur, zona declarada lliure de captures pel Govern de la Generalitat.

El permís d’extracció el va concedir l’anterior govern de l’Estat, presidit pel PP, en plena aplicació de l’article 155. De fet, la Generalitat qualifica d’incomprensible la iniciativa perquè el novembre de 2017 va establir una moratòria de 10 anys que impedeix la pesca del corall vermell entre Begur i la frontera francesa. Des de la Direcció General de Pesca del Govern recorden que “la mesura resulta inadmissible perquè es tracta d’una espècie en perill d’extinció, de la qual s’han extret il·legalment 340 quilos en els darrers 20 anys”.

La fragilitat de l’espècie es constata a través d’un estudi encarregat per la Generalitat a un grup d’experts, que conclou que un 90% de les colònies de corall vermell del litoral català es troba en una situació crítica. L’informe adverteix que “només un 4% està en bon estat de conservació i la majoria d’animals tenen una mida inferior a l’aconsellable per l’extracció”. Els coralls, que acostumen a viure més d’un segle, creixen entre tres i cinc mil·límetres anuals i les seves branques es venen per fer joies a un preu d’entre 300 i 2.000 euros en funció de la mida.

Recomanacions i descoordinació

En un comunicat recent, la FAO va recomanar que es prohibís la pesca del corall vermell en les àrees on s’estiguessin extraient més d’una quarta part les captures per sota de la mida legal aconsellada. Aquest seria el cas de zones com Lloret de Mar, Tossa de Mar o Begur. La descoordinació entre la Generalitat i el Govern de l’Estat fa que s’incompleixi aquest requeriment. La primera va establir una moratòria de captura entre Begur i la frontera amb França, mentre que la segona va autoritzar l’extracció entre Arenys de Mar i Begur.

Des del Govern de l’Estat, la secretaria general de Pesca ha anunciat que al novembre es publicarà una ordre ministerial per gestionar i regular l’extracció del corall vermell. Entre les mesures previstes, la prohibició de pescar a menys de 50 metres i l’obligació dels corallers d’avisar abans de realitzar l’activitat i portar un sistema de geolocalització al vaixell.

Els corallers, que són els professionals que extreuen el corall vermell del mar, critiquen l’estudi esgrimit per la Generalitat, ja que creuen que “és antic i poc rigorós”. Tot i això, l’Associació Professional de Corallers lamenta la mesura perquè s’ha aplicat sense haver-hi darrere un pla de gestió. “Malgrat que els coralls vermells de la Costa Brava estan en bon estat, l’autorització d’explotar una zona concreta durant tant de temps provocarà la desaparició dels animals”. Per això, reclamen un pla de control i supervisió que permeti la pesca en funció de les necessitats dels animals.

Un fre per a la recuperació

L’autorització la critiquen científics i entitats ecologistes. Els dos col·lectius destaquen que no és una decisió tècnica correcta i que ha derivat en una situació de malestar en el territori. Suspendre l’extracció de corall vermell a tota la Mediterrània. Aquesta és la proposta de l’entitat Naturalistes de Girona davant les 12 autoritzacions concedides pel Ministeri de Medi Ambient. “És incomprensible que s’utilitzi com a joia per a comercialitzar una espècie que està en extinció des de fa dècades”. Naturalistes de Girona defensa l’observació del corall mitjançant pràctiques com el submarinisme abans que l’extracció i la comercialització posterior.

En una carta oberta al Ministeri de Medi Ambient, l’entitat Ecologistes en Acció recrimina que es concedeixin llicències anant en contra de les recomanacions científiques. La seva portaveu, Lydia Chaparro, qualifica la decisió d'“intencionada i alarmant, perquè ens trobem davant d’un govern que ignora la recuperació d’una espècie emblemàtica per defensar els interessos econòmics d’un col·lectiu professional”. L’escrit, al qual han donat suport més de 70 associacions ambientalistes, insta a la conservació del corall vermell a tota la conca mediterrània.

Amb les dades de les entitats ecologistes, la prohibició total de l’extracció del corall vermell sembla ser l’única solució per conservar l’espècie per diversos motius: la majoria d’animals no arriben a la mida legal, s’evitaria la sobreexplotació i l’extensió del fenomen dels caçadors furtius. Ecologistes i bussejadors proposen campanyes públiques de conscienciació sobre la importància de protegir aquests invertebrats aquàtics. En forma de joies, el corall vermell s’exporta a Itàlia, la Xina i l’Índia.

Tots els estudis científics indiquen que el corall vermell està en un estat crític de conservació i que la seva recuperació només és possible si s’interrompen les seves captures. Inicialment, no es tracta d’una espècie que es trobés en perill. Els interessos econòmics que hi ha al darrere, en els quals l’animal acaba convertit en joia, fan disminuir les reserves. D’un pla de gestió que supervisi la seva pesca en depèn el seu futur. Si s’aturen temporalment les llicències d’extracció, s’afavorirà la regeneració de les colònies, que ara estan en perill perquè els animals només aconsegueixen créixer a un ritme d’entre tres i cinc mil·límetres a l’any.