Público
Público

La crisi del Govern trenca el front independentista i situa el PSC al centre del joc polític

La possible sortida de Junts del Govern deixaria a ERC amb tot el control de l'Executiu. Però també amb la necessitat de redefinir les aliances polítiques, amb la mirada posada en els comuns i els socialistes, si se certifica la ruptura total de la majoria independentista

El líder del PSC, Salvador Illa, mira el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, abans de ser cessat, al debat de política general.
El líder del PSC, Salvador Illa, mira el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, abans de ser cessat, al debat de política general. Job Vermeulen / ACN

L'aferrissada crisi oberta al si del Govern de la Generalitat per la dura confrontació entre Esquerra Republicana i Junts deixarà evidents traumes i ferides a l'independentisme i afectarà per extensió el conjunt del mapa polític català. La decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de cessar el vicepresident i el conseller de Territori i Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha estat el cop d'autoritat amb què el dirigent d'ERC ha volgut frenar la constant confrontació que els socis de Junts han plantejat als republicans malgrat governar junts. Però la conseqüència ha estat la decisió de Junts de proposar a les bases que decideixin en una consulta la setmana que ve la sortida dels consellers i consellers del Govern amb una negociació exprés d'última hora per intentar salvar la situació.

Tot plegat tindrà efectes no només en la recomposició del Govern sinó que també modificarà considerablement el mapa polític a Catalunya, marcat des del 2012 per les majories dels partits implicats al Procés independentista. Si les bases ratifiquen la sortida de Junts del Govern la decisió d'Esquerra és clara, no hi haurà eleccions anticipades, almenys de moment, i governarà en solitari. ERC tindrà tot el control de l'Executiu català però els seus 33 diputats seran molt insuficients per impulsar l'acció política del Govern al Parlament on la majoria absoluta se situa en 68 escons. Això comportarà la ruptura total del front independentista i situarà els comuns, però sobretot el PSC al centre de l'equació política per a la governabilitat.

Com s'ha viscut la crisi al Palau de la Generalitat?

Al Palau de la Generalitat hi ha sensació de descompressió. S'ha sentit més d'un sospir d'aquells que surten de l'interior d'un mateix quan s'espera o s'ha de donar una mala notícia i després d'un temps d'angoixa es fa el pas. Però això no vol dir que hi hagi satisfacció ni de bon tros. Tampoc alleujament. A Esquerra i a l'entorn del president de la Generalitat són molt conscients que la crisi que viu aquests dies el Govern es traslladarà a l'escena política modificant els equilibris de la política catalana. L'actitud és de preocupació, però també d'haver pres una decisió imprescindible. "Així no es podia continuar" asseguren fonts properes a Aragonès.

Què demana Junts a Aragonès per no trencar?

Una negociació exprés aquest cap de setmana per intentar salvar el Govern amb un acord sobre la base de tres exigències: la creació d'un espai de direcció unitari de l'independentisme, restringir la taula de diàleg a la negociació sobre autodeterminació i amnistia, i coordinació política a el Congrés. Els dies 6 i 7 es consultarà a les bases la sortida del Govern. Fonts properes a Aragonès recorden que en el debat de política general el president ja va plantejar una resposta a aquests tres punts. Que consideren suficient des d'ERC però no des de Junts. ERC vol un espai de direcció ampli de l'independentisme, més marge per a la taula de diàleg i apel·la als seus 13 diputats al Congrés davant dels 4 de Junts per reivindicar que li toca dirigir l'acció independentista a Madrid.

És reconduïble la crisi?

Tot esperant la votació de les bases, i de la negociació d'aquest cap de setmana, reconduir la relació entre ERC i Junts sembla ara mateix missió impossible. Hi ha sectors de Junts molt enfadats per la destitució del vicepresident Puigneró. Especialment entre els membres afins a Laura Borràs que també és extremadament crítica amb ERC per haver votat la seva suspensió com a presidenta del Parlament. I a ERC hi ha la sensació de deslleialtat i d'estratègia d'assetjament i enderrocament contra els republicans per part de Junts, en paraules d'un membre de la direcció.

Però fonts properes a Aragonès asseguren que el President acceptarà mantenir contactes "intensos" els propers dies, aprofitant el termini per a la consulta a les bases de Junts, per intentar que "Junts no acabi sortint del Govern". Segons la portaveu d'ERC, Marta Vilalta: "Tot és reconduïble si hi ha voluntat política i des de lleialtat. Si d'ERC depèn, el Govern seguirà fort i endavant, compromès pel camí cap a la independència i amb polítiques progressistes i republicanes. Però és Junts qui ha de solucionar les diferències internes i no desestabilitzar el Govern per elles en un moment molt complex per al país".

També hi ha veus a Junts que aposten per reconduir la crisi. En privat més d'un conseller i dirigents del partit que veuen en la sortida de l'Executiu "una catàstrofe". En públic, de moment només la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, que no ha assistit al transcendental conclau del partit. Després d'un acte celebrat a Ginebra, Alsina ha subratllat que creu que encara hi ha "marge" per materialitzar l'acord de Govern entre Junts i ERC. Per part seva, el secretari general de Junts, Jordi Turull, s'ha mostrat desolat per la situació i tot i no ser partidari acèrrim de la sortida del Govern, fonts del partit veuen molt difícil que es pugui parar. Aquestes mateixes fonts no descarten, això sí, que Turull mantingui contactes amb els dirigents d'ERC els propers dies per reevaluar la situació i trobar l'acord in extremis.

Què passarà al Govern a curt termini?

Segons fonts del Govern, a curt termini s'entrarà en un període d'interinitat fins a la decisió definitiva de Junts divendres vinent. A l'espera de saber si hi ha un acord in extremis i que les bases de Junts ratifiquin o no la decisió d'abandonar l'Executiu, fonts de la Presidència asseguren que Aragonès no té intenció de cessar cap altre membre del Consell Executiu i que mantindrà a les seves funcions a tots els consellers i consellers de Junts mentre vulguin formar-ne part "i es mostrin lleials". La vicepresidència quedarà vacant de moment. I les funcions de Territori i Polítiques Digitals es dirigiran interinament.

Hi haurà eleccions?

La crisi del Govern no desembocarà en unes eleccions anticipades a Catalunya. Tal com va avançar Públic aquest dimecres entre els escenaris que es va plantejar Aragonès en cap cas hi havia el de la convocatòria electoral. I la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ho ha ratificat aquest dijous: "No ens plantegem aquest escenari, ara hem de recuperar les confiances; Junts ha treballat bé al Govern", ha dit, i ha afegit que per a ella "la coalició és vigent". Això sí, de moment no ha volgut entrar a valorar un possible govern en solitari d'ERC.

Pot governar Esquerra en solitari?

La intenció d'Esquerra és governar en solitari si Junts certifica la sortida del Govern. Això és factible si troba nous suports al Parlament per aprovar les lleis que impulsi l'Executiu. Esquerra té 33 diputats i la majoria absoluta és de 68. No es descarten acords estables amb En Comú Podem, fins i tot que pugui entrar al Govern. Aragonès ja va demanar en la seva investidura als comuns i a la CUP que s'incorporaran a l'Executiu però la presència de Junts ho feia inviable. La suma d'ERC i els vuit diputats d'En Comú Podem només arriba als 41 diputats, també lluny de la majoria absoluta.

Quin seria el paper del PSC a la nova conjuntura si Junts acaba abandonant el Govern?

Els socialistes hi tindran un paper rellevant. La majoria independentista havia neutralitzat la incidència parlamentària del PSC tot i haver guanyat les eleccions, com ja li va passar a Ciutadans. Però la crisi del Govern amb l'enfrontament d'ERC amb Junts i la posició crítica de la CUP situa els socialistes amb els 33 diputats com a actor clau per recompondre una majoria que permeti al Govern desenvolupar l'acció política al Parlament. Esquerra és reticent a aquesta equació perquè recorda el tripartit de principi de segle que li va portar molt mal resultats i perquè actualment el PSC és un rival directe dels republicans al camp electoral, especialment a les àrees metropolitanes de Catalunya. Sense oblidar els efectes del Procés en què els socialistes van avalar, per exemple, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Però si Junts s'enroca en una oposició dura al sortir del Govern, Esquerra quedarà en mans dels socialistes.

Com queda el mapa polític independentista?

La fractura entre els partits independentistes es consolida totalment amb la crisi del Govern. A la posició crítica de la CUP respecte a ERC i Junts se suma la ruptura de relacions entre els dos partits que fins ara han governat junts els darrers set anys. És el certificat que l'anomenat 52% de vot independentista de les darreres eleccions no té una translació política al Parlament. Tant des de Junts com des d'ERC manifesten preocupació per la dificultat futura per establir acords entre les tres forces que permetin mantenir una presidència independentista, i el PSC aprofitarà sens dubte aquestes cartes noves.

Quin és el primer escull per a Aragonès si Junts acaba trencant?

Els pressupostos de la Generalitat per al 2023 són el primer escull amb què haurà de bregar el president de la Generalitat si es queda sense els seus socis. El conseller d'Economia, de Junts, Jaume Giró ja té molt avançats els treballs i ha iniciat negociacions amb En Comú Podem, el PSC i la CUP. Aquests últims es mostren poc inclinats a aprovar els pressupostos però caldrà veure els retocs que pot imprimir Aragonès si Giró deixa l'Executiu. Els comuns es poden veure incentivats a arribar a l'acord sense la incomoditat de pactar amb Junts com va passar fa un any. Però si Junts surt del Govern i entra en una fase de bloqueig contra l'Executiu, Aragonès necessitarà el PSC. El President preveu no tocar gaire la feina de Giró i apel·larà a la responsabilitat de Junts per aprovar uns comptes que han estat dissenyats per un dels seus principals consellers. Però si la rancúnia impera a les files juntistes, el PSC sortirà sens dubte al rescat com explica Salvador Illa: "Estem disposats a col·laborar i a arribar a acords, anem de debò amb aquest tema".

Què es juga Junts amb la sortida del Govern?

A banda de la capacitat d'articular polítiques públiques, la sortida del Govern afecta directament uns 300 alts càrrecs que han estat nomenats pels consellers i conselleres de Junts. Tots ells cessarien a les seves funcions automàticament si els seus caps polítics són rellevats. El Govern té 600 alts càrrecs de designació directa i Junts n'ha nomenat prop de la meitat. D'altra banda cal tenir en compte la multitud d'entitats, empreses i organismes que tenen contractes amb la Generalitat i en depenen per al funcionament i que es poden veure afectades per un canvi de Govern convuls.

Com pot afectar la crisi del Govern a la política estatal?

La principal afectació a la política estatal de l'actual crisi de Govern és que pot modificar l'equilibri de forces al Congrés entre Esquerra i el Govern espanyol, especialment amb el PSOE. Si el PSC passa a ser un grup imprescindible per als republicans a Catalunya davant del bloqueig de Junts i la CUP, ERC veurà debilitada la seva capacitat negociadora amb Pedro Sánchez. I les demandes de Gabriel Rufián i els seus 13 escons sortiran més barates a la Moncloa ja que entrarà en joc la contraprestació de vots necessaris al Congrés ia Barcelona.

Però al seu torn, ERC també pot veure com a imprescindible incrementar la gesticulació independentista i la bel·ligerància per no perdre força en la disputa electoral amb les altres forces independentistes, especialment a pocs mesos de les eleccions municipals. Amb tot, des d'ERC asseguren que "passi el que passi nosaltres actuarem a Madrid com sempre, defensant una solució negociada i democràtica al conflicte polític i aprovant o rebutjant les mesures en funció dels interessos dels catalans i les catalanes".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?