Fa tot just una setmana que Rosalia Vila Tobella, més coneguda mundialment per Rosalía, llançava el seu nou single Fucking Money Man que incloïa un parell de cançons gairebé en una de sola: Milionària i Dio$ No$ Libre Del Dinero. Milionària es convertia així en la primera cançó de la cantant en català. En menys d'un dia el vídeo de youtube arribava als dos milions de visualitzacions. En una setmana en porta gairebé vuit. L'artista catalana nascuda a Sant Esteve Sesrovires, municipi del Baix Llobregat, ha situat també en una setmana la cançó, amb clares influències de la rumba catalana, en la segona més escoltada a Espanya a l'Spotify, només per darrere de Callaita de Bad Bunny i Tainy. No és agosarat dir que no trigarà gaire a ser la cançó en llengua catalana més escoltada de la història. Ara mateix ja és la que ha tingut més repercussió internacional.

Malgrat tot això, la polèmica ha acompanyat de nou la cantant. El dia del llançament de Milionària, Rosalía va ser criticada a les xarxes socials per utilitzar la paraula “cumpleanys” en comptes “d'aniversari”. Encara que no va ser l'únic castellanisme que va emprar. A la mateixa cançó diu “escoltada” en lloc d'“escortada” i “botelles” en comptes d'“ampolles”.

La realitat però és que molts dels grups i cantants en llengua catalana més famosos i respectats han utilitzat més d'un i més de dos castellanismes. I no només. Si donem un cop d'ull al treball de final de grau en traducció i interpretació de Dolça Poch Almar, Cançons que han fet mal, podrem trobar erros morfosintàctics, lèxics o ortotipogràfics.

Aquests són 10 exemples de cançons que, com Rosalía, també van “fer mal” al català, segons els guardians de les essències, tot i que per alguna raó no van aixecar tanta polseguera.

1. Com un arbre nu (Movieplay 1972) va ser el tercer àlbum de Lluís Llach i inclou la cançó Bon senyor (bon censor). En un moment de la lletra Llach canta: “[...] També aquest mots ha de tatxar?”, quan la forma correcta seria: “[...] També aquest mots ha de ratllar?”. De fet tatxar segons la Gran Enciclopèdia Catalana és tallar un tros de meló, síndria, etc. per comprovar-ne la qualitat abans de comprar-lo.

2. Vas de punt?... o què! (Discmedi Blau 1989) va ser el primer àlbum del grup del Vendrell Lax'n'Busto. La primera cançó del disc, que va ser un dels singles, és Tinc fam de tu. En un moment de la cançó el cantant Pemi Fortuny diu “[...] en Jack el destripador.”, un castellanisme, quan hauria de ser “[...] en Jack l’Esbudellador”.

3. Quina nit (Picap 1990) va ser el tercer àlbum d'estudi dels vigatans Sau. A la vuitena pista del disc trobem la cançó Boig per tu en la qual el cantant, Carles Sabater, diu “[...] però dins la meva copa veig / reflexada la teva llum [...]” quan la forma correcta seria “[...] però dins la meva copa veig / reflectida la teva llum [...]”. Boig per tu continua sent avui dia una les cançons més famoses del rock en català.

4. Calla i balla! (Discmedi 1991) va ser el segon disc del grup de Constantí Els Pets. En la primera cançó de l'àlbum, Tarragona m’esborrona, una de les seves cançons més famoses en aquells moments, Lluís Gavaldà canta “[...] la pudor atravessa la ciutat [...]”, quan el verb correcte hauria de ser “[...] la pudor travessa la ciutat [...]”.

5. L'últim segell (Picap 1991) va ser el tercer disc de Sangtraït. En la cinquena cançó de l'àlbum, El pesat del barri, Quim Mandado, cantant i baixista del grup de la Jonquera, canta “[...] I si em fico cego”, un castellanisme, quan la frase correcta en català seria “[...] I si agafo un pet”.

6. Banda sonora d'un temps, d'un país (Ariola 1996) és un doble disc en llengua catalana del cantautor Joan Manuel Serrat. L'àlbum és un homenatge a la Nova Cançó i a alguns dels seus autors i poetes preferits. A la cançó popular Roseta d’Olivella Serrat canta “[...] Tu n’ets la causa que me’n tinc que anar”, quan seria “[...] Tu n’ets la causa que me n’he d’anar”.

7. Sss... (BMG- Ariola 1996) va ser el setè disc editat pel grup gironí Sopa de Cabra. Hores bruixes va ser el single del disc. En un moment de la cançó Gerard Quintana canta “[...] Difós vaig barrejant ingeni amb sons”, de nou un altre castellanisme. La paraula correcte en català seria “[...] Difós vaig barrejant enginy amb sons”.

8. Welcome to Clownia (Autoeditat 2010) va ser el primer EP de Txarango. Una de les dues cançons que contenia era Vola, que més tard tornarien a editar a Benvinguts al llarg viatge (DiscMedi 2012). El grup de Sant Joan de les Abadesses, una de les bandes insígnia de la música fusió en català, canta en un moment de la cançó “[...] he despedit boscos [...]”, quan en català correcte hauria de ser “[...] he acomiadat boscos”.

9. 10 milles per veure una bona armadura (DiscMedi/ Warner Music 2011) va ser l'esperat segon disc de Manel, un dels grups que van renovar la música en català després del boom del “rock català”. En un moment d'Aniversari, sisena cançó del disc i un dels singles pel qual van gravar un vídeo-clip, canten “[...] Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit”, un altre castellanisme que en català seria “[...] De la mida d’una mosca, de la mida d’un mosquit”.

10. Espècies per catalogar (DiscMedi 2012) va ser el tercer disc de Els Amics de les Arts, arribant a disc d'or poques setmanes després de la seva edició. En la setena cançó del disc, A aquestes alçades de la pel·lícula, canten “[...] que ens foti un xispasso”, una altra paraula manllevada del castellà i que en català s'hauria de dir “[...] que ens foti una guspira”.

Rosalía no ha estat la primera artista catalana –ni serà l'última– en utilitzar formes del català que són incorrectes si consultem el diccionari, però que molta gent i molts artistes utilitzen de forma totalment habitual. Fucking catalan man.