Ja fa nou anys que la CUP governa a Berga. Haver arribat al tercer mandat és una anomalia si mirem l'històric a la capital del Berguedà. L'oposició política, contundent i carregada de contingut, que van fer els cupaires a la majoria convergent va donar fruits l'any 2015 amb la victòria electoral per la mínima de Montse Venturós, que va revalidar l'any 2019.

A mig mandat, va renunciar al càrrec d'alcaldessa per motius de salut mental i va agafar la cadira Ivan Sánchez (Berga, 1982), que va esgotar la legislatura amb un pacte amb ERC que els assegurava la majoria. El batlle cupaire va ser després refrendat per les urnes guanyant el 2023, per bé que amb menys marge. Ara governa però amb minoria, tot i el suport republicà dins l'executiu.

Admet que l'acció política d'aquests mandats s'ha vist frenada pels límits institucionals i herències del passat, com un barri vell degradat o el gran deute que la ciutat ha hagut d'anar retornant, que havia arribat als 20 milions (Berga té uns 17.000 habitants). Sánchez reivindica l'acció de govern endreçant els números, però també la ciutat a escala urbanística, admetent alhora no haver pogut tirar endavant un cavall de batalla com municipalitzacions. Aposta ara per teixir acords amplis per guiar la ciutat, davant un arc plenari més fragmentat.

Et sents més legitimat com a alcalde després de guanyar com a cap de llista?

Que les urnes et recolzin, canvia les coses. No sé si més legitimat o menys, però és diferent. És un dels motius pels quals vaig decidir presentar-me, perquè no ho tenia clar. Hi ha aquella por de: "Veurem què diuen les urnes". I també és una la tercera legislatura de la CUP, que és un miracle o una cosa estranya, però per qualsevol partit en municipis similars. Com a alcalde em sento més legitimat, sí, però també com a partit.

I es manté l'alcaldia tot i prescindir d'un gran actiu com era Montse Venturós, per a molts una de les claus dels grans resultats cupaires a la ciutat. Has aconseguit mantenir molts vots i tornar a guanyar.

Cap de nosaltres volia que plegués, molt menys que es trobés amb la situació que es va trobar. Va ser un relleu estrany.

Es va fer alguna cosa malament demanant-li que es tornés a presentar tenint ja la salut més que delicada?

Qui pren la decisió és ella, evidentment devia ser la correcta per a ella. Com a partit o com amics, encantats de la vida. Veient el que li va passar, pobre… Ningú té una màquina del temps per tornar enrere… També vam viure una situació estranya com la pandèmia. Que algú plegui a mig fer fa mal, amb la seva situació per salut mental encara més. Estem contents perquè la veiem bé, la veiem feliç. Doncs ja està.

Un dels casos pels quals Venturós va saltar a la primera línia del debat polític va ser per no voler retirar l'estelada en període electoral, que li va comportar una inhabilitació. No sé si coincideixes que el famós suflé independentista també ha baixat a Berga, una ciutat que un regidor popular havia titllat com "la cuna del independentismo radical".

Berga és clarament independentista. És un reflex una mica del país, de la baixada del suflé, però a Berga no ha baixat tant. El context nacional no ajuda, la gent està cansada i decebuda. El cas de l'estelada, a dia d'avui no sé si es repetiria. No només que no la despengéssim, sinó el suport popular. Els independentistes no han desaparegut, però potser estan a casa. Jo soc optimista, hem passat moments molt pitjors. Tornar, tornarem.

Tot i això, la CUP a Berga resisteix malgrat el moment que està patint el partit a nivell nacional. A què atribueixes els mals resultats a les darreres eleccions al Parlament? I per on creus que hauria de passar el futur del partit?

Les eleccions ens van agafar una mica a peu canviat. Feia falta un procés de profunda reflexió i reformulació. Hi ha molta gent decebuda amb la CUP. Hi ha dos pols en aquest sentit: perquè entrar al Parlament fa que hagis d'assumir incongruències, i perquè no ha pres algunes decisions o responsabilitats de govern en moments estratègics de país. Per on ha de passar? A Girona s'ha fet una bona formula i està funcionant. I el model de CUP Berga està funcionant.

Més municipalisme i anar menys a Espanya?

Municipalisme està clar, la CUP es funda clarament per un tema de municipalisme, i no sé si l'hem deixat una mica de banda. Anar a Espanya… és complicat dir sí o no. No sé si quan hi hem sigut s'ha visualitzat gaire, més enllà de consum propi.

Quin balanç fas d'aquests nou anys? Què ha fet la CUP per transformar Berga?

El 2015 vam guanyar molt justet, vam quedar 6 a 6 amb CiU, fins i tot ara hem guanyat més àmpliament. Es venia d'una oposició contundent però constructiva. El 2019 el projecte surt reforçat. I el 2023 hi ha una baixada. El que digués que no hi hauria aquesta baixada, no sé en quin món podia viure, és evident que la CUP havia de baixar. Però guanyem amb dos regidors més que la segona força. Estem governant amb Esquerra i, tot i això, no tenim majoria i hem de fer pactes. El que la gent ha demanat no és un canvi, sinó un canvi en la manera d'entendre'ns.

Fa nou anys ens vam trobar una ciutat endeutada i amb una manca d'inversions important. Això fa que el pressupost i inversions no hagi estat molt gran. Hi ha gent que parla de decadència… Jo crec que les inversions no ho reflecteixen aixi, s'ha invertit en tots els àmbits. Tant com ens agradaria? No. Ens agradaria invertir molt més, però també s'ha de tocar de peus a terra.

Però políticament, què destacaries?

S'ha creat una àrea de feminisme i vam poder aprovar la tècnica de feminisme que s'incorporarà en els darrers mesos. El 2017 es comença a treballar la campanya del Vull la nit, un punt lila. Berga va ser pionera. S'ha fet una aposta claríssima en l'àmbit cultural i hi ha hagut una revifada al museu.

Després de molts anys en solitari, des de mitjans de la passada legislatura governeu amb ERC. Com valores l'entrada dels republicans a l'executiu?

Molt positiu. Amb Esquerra pot ser el pacte més natural possible. Però, més enllà de les sigles, hi ha persones. Quan es van incorporar la legislatura passada, érem un bloc. Avui estem vivint el mateix, les reunions i el dia a dia ho fem conjunt. La idea és que no hi hagi diferenciació de qui és d'Esquerra i qui és de la CUP. Al final, formem un grup de persones que intentem governar i liderar la ciutat. Poden haver-hi diferències, a nivell de carrer no es visualitza, però jo crec que és positiu.

Quins projectes no heu pogut abordar en aquests nou anys? On us agradaria arribar i no heu pogut?

Un tema que la gent ens pot retreure és el de les municipalitzacions. Tant en l'àmbit de residència, com amb el tema de l'aigua, que no s'ha acabat de tancar. És molt difícil que l'aigua de Berga pugui ser municipalitzada en aquest moment, per manca d'infraestructures i un tema financer. He nascut a Berga i vull fer tota la vida que em queda a Berga, soc conscient dels problemes i les mancances. Hi ha gent que parla de temes de brutícia, està clarament vinculat al porta a porta. Amb el Consell Comarcal intentem fer-ho el millor possible, ara mateix anem molt bé de la mà. I hi ha el tema d'arranjament de voreres i algunes zones. Tenim ulls a la cara, el dia a dia el fem a Berga. En som més que conscients. L'Ajuntament té l'estructura i el finançament que té, i s'han de prioritzar coses. En els propers temps, s'ha de fer una inversió important en aquest àmbit.

Els límits de l'acció institucional són més grans dels que pensava la CUP a Berga l'any 2015?

Sens dubte. Qualsevol partit que entri a governar es trobarà amb les limitacions de l'administració pública, que no et pots saltar. No és excusa, és la realitat. A nivell de llicències hem de ser molt més ràpids, és un problema. L'administració té uns temps que entenc que la gent no entengui.

Alguna cosa que la llei o les limitacions us hagin impedit fer?

Segur. Hem intentat trampejar-ho, de forma legal. Més ràpid o més lent, ho hem aconseguit fer. El finançament de l'Ajuntament dona pel que dona.

Hi va haver una època en què es criticava molt que es deixaven escapar subvencions quan l'Ajuntament estava en un moment delicat. Creus que s'ha millorat? Cal fer autocrítica?

A moltes subvencions no ens presentem perquè no complim els requisits o perquè hi ha un cofinançament molt alt. Hi ha subvencions que no se'ns ha comentat des d'una altra administració, en el seu moment.

Quina?

És evident, és fàcil. Ens estem presentant a més subvencions avui dia. Intentem ser el màxim eficients.

La situació permet ja fer algunes inversions puntuals? Té coll l'Ajuntament per invertir ja?

Continua sent limitat. La feina feta els anys anteriors, la reducció del deute, ens permet que, en cas de necessitat, es pugui demanar crèdit per una inversió concreta. No vol dir que es faci.

El barri vell ha estat un dels cavalls de batalla de la CUP, però potser s'ha anat diluint en els darrers anys. Com està ara? Com proposeu solucionar la degradació de molts habitatges i la de manca de gent i activitat en general?

El mal ve per un model constructiu. En el seu moment, Berga creix enfora i no mira al seu cor. I per una especulació el 2005 amb el famós Pla de barris. La CUP sempre havia posat el focus al barri vell, el continuem posant. S'han fet moltes coses, tenim un llistat de pisos buits de la ciutat, ara falta poder posar el recàrrec als que no es posen al parc d'habitatges. Dues de les inversions més grans s'ha fet al barri vell i s'hi han portat molts temes culturals. L'horitzó és molt clar: vam entrar al projecte Barris amb Futur de la Generalitat. És l'avantsala del futur pla de barris, que havia de sortir el 2025, veurem que passa al Parlament. Berga ha de ser-hi, que estiguem aquí ens obre la porta. Ens ha de permetre inversió pública i controlar que no es pugui produir una especulació.

Quins són els altres reptes globals de ciutat a dia d'avui? Quines línies mestres es planteja la CUP a mitjà termini?

El Programa general d'inversions (PGI), que vindrà consensuat amb tots els grups, no entendria que no fos així. Ha de mirar cap a dos punts, reurbanització del carrer del Roser o de la zona del Mercat, tots dos tenen molt a veure amb el barri vell.

Un dels melons de sempre és la Patum. Venim d'uns anys de molt rebombori: falta de democràcia interna o transparència; crítiques cupaires a un patrocinador privat com era Damm i que ara s'ha recuperat a menor escala amb una altra empresa; o també la polèmica amb els concerts al costat d'una residència privada de gent gran. La d'enguany s'ha celebrat amb poca polèmica, en quin moment es troba la festa?

La Patum està passant un bon moment, a nivell intern. La relació entre comparses es bona. Portem Patums des del 2022 molt tranquil·letes. La seva salut està avançant a bon ritme. Vam aconseguir un finançament estable de la Generalitat, això també és històric, de 125.000 euros. La Diputació n'ha posat 15.000 amb horitzó de posar-ne més. S'ha recuperat l'inversor privat amb 10.000, més 5.000 variables, i també es treballa amb finançament estable. La CUP es va posar de cul amb aquest tema perquè es va explicar malament, el preu rondava el d'avui dia. I estem treballant amb el Ministeri de Cultura per un finançament estable: les sensacions són bones, crec que hi serà. La segona quinzena de juliol ens hem emplaçat a una reunió a Madrid, amb un altre tema que és la Casa de la Patum. Té un cost molt elevat per Berga i hem de buscar vies imaginatives.

Un altre meló que va sortir en campanya és el tema de la seguretat i les ocupacions.

Diferenciem les ocupacions, una és per emergència social, i s'afronta des de l'àrea social i des del Consell Comarcal. I l'altra és l'ocupació delinqüencial, aquesta s'ha de perseguir i erradicar. No podem permetre màfies que especulin amb immobles i amb la vida de la gent. Es persegueix a nivell policial. Berga no es una ciutat insegura, si mirem els índexs. Però, si una sola persona se sent insegura, hi hem de fer front. Continuarem ampliant la plantilla de policia. Però hi ha una pota molt important que és la justícia. Rudolph Giuliani deia que el que provoca més inseguretat és la justícia.

Parlem de mobilitat: Berga continua sense estació d'autobusos, fa molts anys que està encallada.

És un dels grans cavalls de batalla col·lectiu. Tenim divergències, però podem trobar encaixos, ens haurem de posar d'acord. La Generalitat va fer una proposta i amb aquestes estem, però està en un moment d'impàs.

I l'arribada del tren?

La pilota està clarament a la teulada de la Generalitat, ha de dir quin model de país vol. Ni Alemanya ni Anglaterra, jo sempre poso l'exemple d'Itàlia, té una xarxa ferroviària envejable. Si volem que la mobilitat sigui sostenible, la que més ho és, és el tren. Tant de bo el Govern aposti per aquí. Hi ha d'haver discriminació positiva, un equilibri territorial que hauria de fer la Generalitat, no per habitants.

Sereu proactius?

Serem on calgui ser, hem sigut proactius quan se'ns ha demanat. Com a mínim, amb l'allargament de la via fins a Sallent (Bages).

Un dels altres projectes és la bicicleta lligada al turisme. Just fa uns mesos que hi ha rebombori a Girona per la massificació turística relacionat també amb això, amb expats que han muntat els seus negocis, però sembla que no s'acaben d'integrar al teixit de la ciutat. Aquí el turisme de bicicleta és diferent, de muntanya i de voltar per tota la comarca, però pot arribar a passar res similar?

Són dos models molt diferents. Girona té problemes amb el tema ciclable, però és una ciutat que ha crescut no només amb ciclistes, sinó també amb turistes i amb expats, i va amb el paquet Costa Brava. Si no fem les coses malament, no es desbordarà aquí. És un turisme molt respectuós amb el medi ambient. No passarà si no anem a un model de masses. El Berguedà té l'oferta que té, i hem de buscar allotjament rural, petit, familiar, no crear macroinfraestructures. Pot ser que s'omplin amb ciclisme, amb famílies, o que no s'ompli. El model aporta molt beneficis econòmics a la comarca. Hi ha un objectiu molt clar: posar-nos com a primera espasa del ciclisme a Catalunya. No volem competir amb Girona ni ningú, tenim un model de ports, no accessible per a tothom. Tenim carreteres ciclables de primer nivell, tenim ports que poc a envejar tenen d'altres del món, allotjament de proximitat i qualitat, i gastronomia.

Un mitjà de promoció turístic lligat a la bicicleta ha estat la Volta Catalunya, que enguany ha passat per la comarca, amb sortida de Berga i final al santuari de Queralt. Ja has dit que vols que torni, i també la seva versió femenina, que enguany s'ha estrenat com a carrera de tres etapes. I també s'ha parlat del Tour, que surt de Barcelona l'any 2026.

Amb la Volta hem començat a parlar, hi estem treballant, ens tornarem a reunir. El nostre somni tampoc és un secret: teníem clar que el Tour tornava a Barcelona. Nosaltres hi serem. Partim en inferioritat, no som atractius en població o econòmicament. Tenim l'esperança que el Tour té molta sensibilitat pel territori rural de França, i intentarem transmetre que som un territori fantàstic pel ciclisme. Es va transmetre a la Volta, no nomes de carreteres, també en afició. Hi serem i hem començat a treballar, des de l'ombra. Discreció, tranquil·litat i ja veurem. Sent conscients que ho tenim molt difícil, però per nosaltres no quedarà.

Treballar vol dir temptejos o converses?

Temptejos i algun inici de conversa, no directament amb el Tour encara. Hi som i hi serem perquè com a Ajuntament i Consell Comarcal l'aposta és ferma, també a nivell de Primavera Ciclista. Som un territori que ens ho creiem. Vam aconseguir que la Volta, que no és un Tour, no és una Volta a Espanya, no és el Giro, ho semblés. Pocs territoris poden dir això. Estem molt contents amb la Volta i volem que tornin, els obrirem els braços. El Berguedà s'ho mereix. Tot i la massificació, els corredors van sortir encantats. El Tour és un somni. Sabem que és molt difícil i no volem aixecar cap expectativa.

Com creus que t'han canviat aquests tres anys a l'alcaldia? Potser ara encaixis millor les crítiques?

Segur, si ho dius tu, és evident. Ho intento relativitzar molt tot, cada cop més. Si et submergeixes en el món de xarxes i cometaris, pots prendre mal, a nivell mental i familiar. La crítica intento acceptar-la, sobretot quan són constructives. No ho fem bé tot i no ho farem bé per tothom, en coses ens equivocarem. Passar per l'Ajuntament és una experiència que et canvia, per a bé i per a mal. Espero que no hagi canviat el meu tarannà positiu. Costa ser-ho per aquesta constant pressió, la gent no n'és conscient. El Juli [Gendrau, alcalde entre 2007 i 2015] em va dir a mi i a la Venti [Montse Venturós]: "L'alcalde està sol". Tinc companys i amics al govern que hi són sempre, però l'alcalde està sol. No vull fer pena. Vull el millor per la meva ciutat i la meva gent. El que no aconseguit fer no és perquè no vulguem. Tant de bo fóssim capaços de treballar junts més sovint, seria el meu desig. Ho has dit, les crítiques les accepto millor ara, intentaré no canviar l'optimisme.

Has estudiat història, com creus que quedarà el teu nom a la història de Berga?

Com a bona persona. Intento ser molt proper a la gent, afable i amable amb tothom, vingui de bones o males maneres, intento atendre a tothom. Com a bona persona, no aspiro a més.