El drama de la sinistralitat laboral a Catalunya es manté. Tot i els esforços en estratègies de prevenció de riscos laborals i en la millora de les condicions de treball per afavorir els entorns més segurs, els accidents a la feina, especialment els greus, no donen treva. De fet, les xifres, al voltant del centenar de morts a l'any, continuen estables durant la darrera dècada.

Així, segons les dades corresponents al primer semestre d'enguany de l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball, tot i que el còmput global d'accidents s'ha rebaixat lleugerament, han crescut els greus i els mortals. Entre gener i juny de 2024, han perdut la vida 45 treballadors a la feina. D'aquests, 13 anaven de camí al seu lloc de treball. En total, s'han comptabilitzat 104.368 accidents laborals, cosa que suposa un descens del 0,48% en relació amb el mateix període de l'any 2023. La petita rebaixa ha estat possible gràcies al descens dels accidents lleus, ja que els greus s'han incrementat i els mortals s'han mantingut.

Segons l'Observatori, l'agricultura i la construcció són els sectors on més han crescut els accidents laborals greus, mentre que als serveis van reduir-se. Així mateix, en el cas dels sinistres mortals a la feina, els dos àmbits productius són els que han aportat un increment més elevat. Analitzant els índexs d'incidència, el nombre d'accidents per cada 100.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social, es pot comprovar que s'apugen els greus i els mortals.

Amb aquest escenari, la secció laboral del sindicat CCOO Catalunya denuncia que les dades de sinistralitat del primer semestre de l'any "deixen clar que la gestió de la prevenció continua fallant a les empreses i que les pràctiques preventives no han millorat significativament ni de manera suficient". Prenent com a base l'esmentada incidència interanual entre juliol del 2023 i juny de 2024, el sindicat mostra com aquesta cau un 7,61% en els accidents globals, però creix un 4% i un 22% en els greus i els mortals, respectivament.

Deteriorament de la seguretat

Amb les dades, CCOO Catalunya insisteix que "es continuen produint accidents per causes fàcilment detectables i evitables que mostren el deteriorament de les condicions de seguretat, mentre augmenten els accidents greus i mortals per causes no traumàtiques i relacionats amb la pressió i les càrregues de treball, molt vinculades també a la digitalització i a les noves formes de producció".

Tot i que la Reforma Laboral comença a donar els seus fruits en les estadístiques dels accidents de treball en la contractació temporal, els representants dels treballadors incideixen en la necessitat d'aprofundir "en les millores de les polítiques preventives públiques i a les empreses i que s'ampliïn les competències i els recursos de la inspecció de treball". Aquestes, tal com afegeixen, haurien d'anar acompanyades d'una integració de la prevenció de riscos laborals a les empreses i una millora substancial de l'activitat executada pels serveis de seguretat. Paral·lelament, advoquen per instaurar polítiques de mobilitat, per part de les empreses i de les administracions públiques, per evitar els accidents 'in itinere' i els produïts en els desplaçaments dins de la jornada laboral.

Per la seva banda, UGT Catalunya considera prioritari reforçar la qualitat de la gestió de la prevenció a les empreses, a través de la seva internalització, revisant i modificant els sistemes d'acreditació i control de les entitats especialitzades, com ara els serveis aliens, així com revertir les modificacions introduïdes que han suposat la simplificació de les actuacions en riscos laborals. En un comunicat, el sindicat reivindica la importància d'acabar amb la tendència a l'infraregistre de malalties professionals, començant pel càncer laboral. Segons el sindicat, a Catalunya es van produir 16.917 defuncions per càncer, de les quals 6.815 van ser de dones i 10.102 d'homes, però només s'han notificat dues de malaltia professional per agents cancerígens.

Un altre element sobre el qual posa el focus UGT Catalunya és el reforç del marc normatiu per a la prevenció efectiva dels riscos psicosocials. Per aquest motiu, insta a "incloure de forma expressa l'obligatorietat d'avaluar els riscos o per preveure els trastorns mentals al quadre de malalties professionals i continuar impulsant, a les institucions europees, l'aprovació d'una directiva de riscos psicosocials que millori la salut mental i cardiovascular de les persones treballadores".

Una mostra d'aquest dèficit s'ha conegut aquest estiu, en el qual els sindicats han reclamat modificar la jornada laboral del sector de la construcció en el període estival i incloure-la en el conveni col·lectiu per evitar incompliments. En concret, la proposta implica avançar la jornada laboral dels treballadors per reduir les hores de més calor i que aquest horari quedi recollit en un calendari d'obligatori compliment pel sector. Des de CCOO Catalunya s'admet que la majoria de les empreses compleixen amb les mesures de seguretat durant l'estiu, però que el problema rau en les subcontractades, que és on hi ha "més precarització".

La secretària general de la Federació d'Hàbitat de CCOO, Isabel Gutiérrez, adverteix que, tot i que la majoria de les empreses del sector compleixen amb les mesures de seguretat, i que des del sindicat visiten les obres per garantir-ho, "el problema es troba en les empreses subcontractades, que en algunes actuacions poden arribar a ser una cinquantena". Aquesta situació es produeix en un context on falten inspectors de treball a Catalunya. Actualment, la plantilla està formada per uns 260 professionals, el que representa en un inspector per cada 33.000 treballadors, encara lluny de la proporció d'un per cada 10.000 que estableix l'Organització Internacional del Treball (OIT).