Diferències entre les formacions independentistes a l'hora de pactar uns punts programàtics compartits per a les eleccions del 21 de desembre. Després que transcendís l'acord de nou punts assolit entre ERC i Junts per Catalunya (JuntsxCat), la CUP ha mostrat les seves discrepàncies en els dos apartats de més transcendència política: els que parlen d'impulsar un "acord constituent" per eixamplar la majoria ciutadana partidària d'exercir el dret a decidit, i d'assolir una negociació bilateral amb l'Estat espanyol i la UE per fer possible l'accés de Catalunya a la independència.

Segons la portaveu del secretariat nacional de la CUP, Núria Gibert, aquests dos punts impliquen "anar enrere", en comptes d'avançar cap a la "materialització" de la República catalana. Ha afirmat que signifiquen insistir en una qüestió, el diàleg amb l'Estat espanyol, que s'ha demostrat "inviable". La CUP, per tant, rebutja el retorn a la bilateralitat i manté l'aposta per la unilateralitat com a única via per resoldre el conflicte polític i respondre "als anhels d'una gran part del poble de Catalunya".

Els punts acordats entre ERC i JuntsxCat -la candidatura que encapçala Carles Puigdemont- inclouen demandes de mínims àmpliament compartides, com ara l'alliberament dels presos polítics, la fi de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució o la retirada dels cossos policials desplegats a Catalunya des d'abans de l'1 d'octubre -els famosos piolins-, i tot allò vinculat a la judicialització de la política. Els punts, avançats per Nació Digital, s'estaven debatent en negociacions discretes fins que, arran de la seva publicació, el debat s'ha fet públic. En aquest sentit, la cupaire Núria Gibert ha admès que comparteixen les demandes de mínims i que, malgrat la discrepància, la formació anticapitalista veu marge per assolir un acord.

Les diferències es concentren en els dos darrers punts. El vuitè parla de la necessitat d'"impulsar un gran acord de país, que amb voluntat democràtica i vocació constituent, eixampli encara més per mitjà d'instruments de presa de decisió i debat participatius, l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació". Per tant, tant ERC com JuntsxCat es plantegen abordar el procés constituent després del 21D, una qüestió que van decidir no tirar endavant durant la darrera legislatura, malgrat que des d'alguns sectors ja es plantejava com l'eina fonamental per ampliar el suport ciutadà a una República catalana. Des de l'òptica de la CUP, això "sona massa com el Pacte Nacional pel Referèndum", una estació que Gibert veu superada, sobretot perquè considera que els catalans ja van exercir el dret a l'autodeterminació l'1 d'octubre, data en què en molts casos van arribar a defensar-lo amb el propi cos.

El novè punt planteja "assolir una negociació bilateral amb l'estat espanyol i alhora amb la Unió Europea a partir del qual, sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern, es faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica a la República catalana". Sobre aquesta qüestió, la CUP hi està en desacord perquè creu que implica "supeditar la voluntat expressada pel poble català a les ganes de negociar de l'altre costat", que ja ha mostrar per activa i per passiva la seva negativa a parlar. Gibert considera que els punts compartits entre ERC i JuntsxCat aborden de manera massa tèbia la República catalana, quan del que es tracta és "d'avançar" i fer passos ferms en la seva "materialització".

El que desagrada a la CUP, en canvi, agrada als Comuns. Aquest possible retorn a la via bilateral -a l'espera que l'Estat espanyol accepti parlar de qüestions que no ha acceptat en cap moment, com per exemple reconèixer Catalunya com subjecte polític sobirà o acceptar un referèndum d'autodeterminació acordat- ha estat aplaudit per la número dos de la candidatura dels Comuns, Elisenda Alamany, en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Els punts de mínims

La resta de punts, molts dels quals poden encaixar també en el plantejament dels Comuns, són: exigir l'alliberament dels presos polítics, la retirada dels efectius policials responsables de la repressió de l'1 d'octubre i acabar amb la pressió policial i judicial que "coarta l'exercici dels drets democràtics i les llibertats públiques" dels catalans; exigir responsabilitats als responsables polítics i policials de la repressió desfermada durant el referèndum de l'1 d'octubre, així com retirar tots els processos penals i administratius que s'han obert per la seva convocatòria, així com els de la consulta del 9 de novembre de 2014; defensar les institucions catalanes, exigir la retirada de l'article 155 de la Constitució i acabar amb la intervenció de les finances de la Generalitat.

En d'altres apartats, es reclama al govern espanyol que es comprometi davant la comunitat internacional a respectar "els resultats de les eleccions del 21-D" i que si es torna a donar una majoria independentista "n'assumeixi els resultats i no torni a actuar il·legítimament i abusant de la seva posició de força" contra les iniciatives que desenvolupi la Generalitat. Això també implica retirar tots els recursos d'inconstitucionalitats contra mesures de l'executiu autonòmic o del Parlament català. També s'hi inclou una menció a la UE, a la qual s'insta a vetllar perquè no es vulnerin els drets de la ciutadania de Catalunya. Finalment, es vol defensar l'escola catalana i contrarestar els efectes de la "campanya contra l'economia catalana orquestrada pel govern espanyol", que s'ha traduït en el trasllat fora del Principat de la seu de més de 2.500 empreses.