Finalment, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí podran encapçalar la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions europees. Així ho han decidit aquest dilluns al mati els jutjats del contenciós-administratiu número 9 i 21 de Madrid, que han seguit la doctrina marcada diumenge pel Tribunal Suprem. El primer, ha resolt els recursos de Puigdemont i Ponsatí, mentre que el segon ho ha fet amb el de Comín. A grans trets, el Tribunal Suprem va indicar que no existeix "causa d'inelegibilitat" en els tres polítics exiliats. L'alt tribunal, però, es va declarar no competent per resoldre la qüestió, si bé va ordenar als jutjats del contenciós-administratiu que resolguessin la qüestió immediatament.

D'aquesta manera, es tanca l'intent de veto de la Junta Electoral Central (JEC), que en una votació dividida va decidir excloure Puigdemont, Comín i Ponsatí de la llista de JxCat per a les europees del 26 de maig. L'organisme electoral va actuar a instància de les denúncies de Cs i PP i va comprar el seu argumentari, en el sentit que com a "fugats" de la Justícia els dirigents independentistes no tenien dret al sufragi passiu. L'argument, però, va ser inicialment qüestionat per la Fiscalia de Madrid, per a qui la decisió suposava vulnerar un dret fonamental.

Segons la Fiscalia, la llei no preveu cap condicionant ni restricció al sufragi passiu que no sigui la condemna per sentència ferma, un fet que no es dona en els tres dirigents. Els tres dirigents exiliats van ser rellevats temporalment per l'advocat Gonzalo Boye, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i la periodista Bea Talegón.

Els jutges madrilenys recorden que el Suprem ha assenyalat que "el sufragi passiu és un dret fonamental que la Constitució reconeix a tots els ciutadans espanyols, de manera que només cal excloure en el seu exercici als que, d'acord amb la Llei Electoral, es troben sotmesos a causa de inelegibilitat ". El Suprem ha afegit que "entre les que es preveuen no figura la de trobar-se en rebel·lia, com es troben els recurrents". Les sentències dels tres jutjats assenyalen que "en conseqüència en relació amb potser la qüestió més polèmica de l'assumpte" no poden entrar a decidir, "ja que ho ha decidit el Tribunal Suprem".

D'altra banda expliquen que, encara que els recurrents es troben fora d'Espanya, estan donats d'alta en un municipi espanyol i, "mentre els òrgans competents no adoptin acords per donar-los de baixa del padró d'habitants, ha de mantenir-se la inscripció, sense que correspongui a les juntes electorals posar en dubte les dades que consten en els registres públics en el supòsit que es jutja".

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ja ha valorat la decisió dels tribunals. En una publicació a les seves xarxes socials, Puigdemont ha volgut destacar que "hi ha un molt bon treball jurídic darrere de cada victòria aconseguida": "Tot aquest potencial el podrem al servei de guanyar causes i projectes per al conjunt dels ciutadans d'aquest Parlament Europeu", ha dit. L'expresident també l'ha agraït al candidat pels comuns al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, el seu "suport als drets fonamentals" després que aquest celebrés la notícia.

ERC ho celebra

ERC ha "celebrat" que Puigdemont pugui ser candidat a les eleccions europees i que "siguin respectats els seus drets", ha afirmat la portaveu dels republicans, Marta Vilalta. Segons la dirigent del partit, "és molt positiu que la ciutadania pugui triar lliurement entre les formacions independentistes d'acord amb els seus respectius projectes polítics, i les emplacem a totes a treballar conjuntament després dels comicis en tot el que respecta a lluitar per la república catalana". La portaveu republicana ha puntualitzat que ERC sempre ha expressat el seu suport als drets de tots els presos i exiliats, "i des de la Presidència del Parlament ens consta que també s'ha actuat en el mateix sentit".

Un intent d'alterar el procés electoral

En una compareixença diumenge, el mateix Puigdemont va afirmar que "és impropi d'una democràcia haver d'estar lluitant pel que és obvi" i ja va donar gairebé per fet que Ponsatí, Comín i ell mateix serian definitivament candidats al Parlament Europeu. Va denunciar la decisió de la Junta Electoral com un "intent vergonyós d'alterar el procés electoral" i va instar la ciutadania no només a votar sinó a fer-ho en favor de les "opcions de qui defensa la democràcia i les llibertats elementals". Va reconèixer que en un determinat moment van arribar a pensar que la seva llista perillava.