"Una merda em sembla la pujada del 0,25%, així de clar", s'expressa Pilar Partal. La grolleria no és gratuïta, reflecteix l'ànim dels centenars de milers de persones que han sortit aquest dissabte a manifestar-se per una revaloració de les pensions ajustada al preu de la vida. Segons un informe del sindicat de tècnics d'hisenda Gestha, 3,1 milions de pensionistes (el 32,6% del total) cobren per totes les seves pensions menys de 8.200 euros anuals, xifra que delimita el llindar de la pobresa.

La majoria dels que protesten són jubilats que estan cobrant una pensió, però també n'hi ha que s'acosten a la manifestació per solidaritat amb el moviment. "He vingut per la meva filla i pels meus veïns", diu Ángeles Márquez, membre de la Marea Pensionista de Viladecans. La principal reivindicació és que el Govern central retiri la revalorització de les pensions al 0,25% i l'ajusti a la pujada anual dels preus, recollida en l'Índex de Preus al Consum (IPC).

Per quart any consecutiu les pensions han tornat a pujar només un 0,25%, per sota del cost de la vida. És el mínim que marca la llei i que s'aplicarà per cinquena vegada. Tant la Marea Pensionista com els sindicats consideren que aquesta tímida pujada no serà suficient per mantenir una qualitat de vida digna.

Les dones són, com en tants altres àmbits, les més perjudicades. Segons el mateix informe d'Hisenda, el 60,4% d'aquests pensionistes que cobren per sota del llindar de pobresa són dones. La bretxa de gènere en la jubilació és encara més gran que entre les dones en la seva etapa activa. Moltes de les grans no han treballat o ho han fet durant molts menys anys que els seus companys perquè han dedicat gran part de les seves vides a la cura dels fills o de la llar. "Quan et quedes vídua, passes a cobrar el 52% de la pensió del teu marit", es queixa Partal, "i si ell cobrava 600 euros, com sobrevius amb 300?".

La Marea Pensionista va més enllà de la reivindicació purament econòmica. Estan en contra que es fomentin els plans de pensions privats o critiquen la falta de places en residències públiques per a aquells que ho necessiten. També critiquen les conseqüències per a la salut. Antonio Barbarà, metge membre de la Marea Blanca de Catalunya, explicava que les pensions "miserables són dolentes per a la salut, i fins i tot maten". Però més enllà de la precarietat dels subsidis per jubilació, denunciava també l'estat de la sanitat pública que, després d'anys de retallades, ha perjudicat també la qualitat de vida de la gent gran. "L'augment de les llistes d'espera, el copagament que és en realitat repagament i les privatitzacions també ens posen malalts", resumia.

En una manifestació en la qual no es veien tants smartphones, no hi havia problemes de cobertura i sonaven Labordeta o Serrat, també hi havia lloc per als joves, encara que fossin minoria. "En el futur em tocarà a mi" diu somrient Jesús Rastrojo, un xaval que amb prou feines passa la majoria d'edat. "Ells han lluitat sempre per nosaltres i ara hem de lluitar nosaltres per ells", conclou.

"Lluitem per les pensions de la gent jove primer, i després per les nostres" resumeix Pilar Martín, una altra jubilada membre de la Marea Pensionista. És al primer tram de la manifestació, protagonitzat per aquesta assemblea a l'estil del 15M, que s'ha anat estenent per les ciutats i els barris de tot l'Estat. "Fa quatre anys que treballem des de baix mentre els sindicats han signat les reformes laborals i les retallades contra les quals protestem", afegeix. Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) secunden la manifestació, però ho fan en un segon pla. "Entren ara i volen trencar la unitat que tenim, aquest és un moviment transversal", comenta Neme Mañas, del mateix moviment.

"Aquest és un moviment de la gent i els sindicats s'han pujat al carro" declara Irene Sànchez, encara lluny de cobrar la jubilació. "Està bé que s'apugin encara que sigui tard, però aquest moviment ni l'han organitzat ells ni hi han col·laborat gaire" lamenta la seva amiga Montse López, que també assisteix a la protesta, encara que no li toqui directament. El grup, que llueix samarretes amb els apunts dels pagaments en B del PP amb la lletra de l'extresorer Luis Bárcenas, pensa que cobrar pensions de 600 euros "és un insult".

A la part posterior de la manifestació s'hi comencen a veure les pancartes i adhesius dels sindicats CCOO i UGT. Jordi Clúa, membre del primer, defensa que la seva organització ha vingut a "reivindicar unes pensions justes". Davant de les crítiques, Clúa exposa el paper fonamental dels sindicats en la lluita per uns salaris dignes i justifica que no protagonitzin la foto perquè "potser" no han sabut "aprofitar el moment mediàtic". Per a CCOO, la batalla contra l'empobriment dels jubilats és un treball diari i un projecte de llarg recorregut en què els sindicats porten molt de temps. El seu desig és que "la distància entre la marea i els sindicats es redueixi" després de la mobilització d'avui: "com més siguem, millor".

Més bel·ligerant es mostra José Ramón Omil, d'UGT: "el poc que tenim és gràcies als sindicats, les marees són noves". De tota manera, reclama que avui els titulars se centrin en el que al seu judici és el més important, la concentració "contra les misèries" que pateixen centenars de milers de pensionistes.

Després de la marea i els sindicats majoritaris, també s'han sumat a la gran manifestació altres grups, com els Comitès per a la Defensa de la República (CDR), les Kellys, els Iaioflautes i fins i tot algunes persones amb banderes de Tabarnia. Un reflex de la transversalitat del moviment. La protesta ha acabat davant de la Delegació de Govern, on alguns han cremat la carta del govern en la qual se'ls anunciava la pujada del 0,25% de les pensions.