La presidenta de Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va respondre en una entrevista a Telecinco -davant una pregunta sobre la diferent incidència de la Covid a Madrid i València- que la capital espanyola no podia comparar-se amb "altres capitals de província", sinó que ho havia de fer amb "les grans capitals europees". Les declaracions d’Ayuso van ser llegides com uns menyspreu als valencians, que ràpidament van omplir les xarxes socials de comentaris.

Aquesta vegada, però -i a diferència d’altres ocasions, com quan la mateixa Ayuso va dir que València era "el pitjor d’Espanya" juntament amb País Basc, Navarra i Catalunya,- també hi ha hagut una contundent resposta institucional. L’endemà mateix, el president valencià, Ximo Puig, convocava una roda de premsa amb un immens mapa de l’Estat espanyol on es marcava la incidència de la Covid per autonomies i deixava entreveure que realment el País Valencià i Madrid no es podien comparar en aquesta matèria.

Menys subtil, la vicepresidenta Mónica Oltra responia, a preguntes dels periodistes que "Madrid li reglotava", fent referència, més enllà de la resposta a Ayuso, al centralisme informatiu: "ací sabem més que passa a Alcorcón que a Xàtiva", reblava. I sembla que el sentiment no és exclusiu d’Oltra. Les queixes a la monopolització mediàtica de Madrid cada volta es fan més habituals, des de les bromes a xarxes socials amb la nevada de Madrid fins a columnistes conservadors, passant per una entrevista d’aquesta setmana a los Chikos del Maíz.

"A mesura que els mitjans de comunicació, no sols els d’àmbit estatal, sinó també els valencians, no paren de parlar de Madrid, això genera una sobresaturació -explica l’experta en comunicació política Teresa Ciges-, si això li sumes que el context en què això es produeix és molt diferent, amb bars oberts allí i ací tancats, per exemple, s’aconsegueix generar un rebuig per part de la ciutadania, fins i tot en sectors que no són pròxims al valencianisme o que en altres circumstàncies això no els molestaria". Pel periodista Francesc Viadel, "la gestió de la pandèmia ha generat malestar a totes les perifèries, no sols al País Valencià".

A la saturació informativa cal sumar-hi la sensació que Madrid -entès com a lloc polític, insisteixen totes les veus consultades- cada cop centralitza més recursos gràcies als quals es desenvolupa molt més ràpidament que la resta. El sociòleg Vicent Flor ha estudiat la qüestió, i acaba de publicar un estudi sobre la centralització cultural on desvela com la capital espanyola concentra gairebé el 90% de la inversió ministerial en museus, teatres i auditoris. "Si analitzes els indicadors socioeconòmics veus molt clarament com hi ha dues espanyes: País Basc, Navarra i Madrid per una banda, amb resultats per sobre la mitjana europea, i la resta en l’altra. Després hi ha diferències menors, però la renta per càpita de Madrid duplica la d’Extremadura", explica Flor. I continua: "I com més recursos concentra Madrid més reforça la seua posició".

Madrilenyofòbia?

Aquesta desigualtat està generant madrilenyofòbia, tal com denúncia sovint Ayuso? "Al País Valencià hi ha una profunda tradició anticentralista, com es dona a moltes altres perifèries desateses -respon Flor,- encara que les queixes d’Ayuso caldria emmarcar-les en un context electoralista. En certa forma, la consolidació del valencianisme polític ha fet entrar València a un joc que fins ara només hi havia bascos i catalans". Ciges, apuntala aquesta tesi quan destaca que amb l’arribada del Botànic "s’ha posat el tema del finançament sobre la taula, així com un valencianisme pragmàtic, lligat a uns serveis públics dignes, que pot sumar més sectors socials al valencianisme o a un socialisme més federalitzant que representa Puig".

En canvi, Francesc Viadel no ho veu igual: "si bé és cert que hi ha cert rebuig als madrilenys a les zones turístiques, on els pateixen però també els necessiten, si realment la societat valenciana estiguera farta de Madrid això tindria una articulació política més evident". Per aquest periodista, si bé hi ha hagut "algun gest" per part de Puig amb el tema del finançament, no veu ni als socialistes ni a Compromís "cap voluntat de confrontació antisucursalista" i assenyala precisament el reglot d’Oltra: "Si li preocupa tant la vertebració valenciana per què no fa una televisió amb cara i ulls, amb un finançament digne, que puga ser un mur a aquest centralisme? Declaracions com la seua tenen un recorregut molt curt si no van acompanyades de fets".