Una desena d'entitats socials i ambientals han reclamat aquest dijous a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que "faciliti" als ajuntaments la municipalització de l'aigua i que no posi traves a l'hora de fer la transició d'un model a l'altre. Entre les organitzacions destaquen la plataforma Aigua és Vida, l'Aliança contra la Pobresa Energètica o Ecologistes en Acció, i sostenen que la gestió pública de l'aigua, ara externalitzada a Agbar principalment, permetria abaratir unes factures que temen que s'incrementin amb les mesures decretades pel Govern per fer front a la sequera. 

Aquesta petició forma part d'un recull de 43 mesures davant la crisi global i l'emergència climàtica que les entitats han enviat als grup polítics amb representació a l'AMB perquè les incorporin en els programes de les eleccions municipals del 28 de maig. Els col·lectius recorden que l'l'Àrea Metropolitana de Barcelona ocupa el 2 % del territori de Catalunya, però concentra el 42,8 % de la població del territori.

En una compareixença a la premsa, les entitats han assegurat que una de les "principals problemàtiques" que hi ha en la gestió de l'aigua és la seva "opacitat", fet que atribueixen al model mixt, és a dir, amb participació pública i privada. A la pràctica, però, el gruix del control recau en mans privades, almenys en bona part dels municipis metropolitans, on Agbar és l'operador principal. 

Concessió blindada pel Suprem

El 2012, l'AMB va concedir durant 35 anys -fins el 2047- la gestió del servei de l'aigua en baixa -des dels dipòsits municipals fins a les llars- en 23 localitats -entre les quals, Barcelona- a l'empresa Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l'Aigua. Es tracta d'una societat de capital públic i privat, controlada per Agbar, que en té el 70%. La resta del capital es reparteix a parts iguals entre l'AMB (15%) i Criteria (15%), la societat que agrupa les participacions industrials de Caixabank.

El 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar la concessió, que s'havia fet a dit, és a dir, sense lliure concurrència, però tres anys després el Tribunal Suprem va revocar la sentència i va mantenir-la, en el que va suposar un triomf i va torpedinar els intents de moviments com Aigua és Vida i l'Ajuntament de Barcelona de remunicipalitzar el servei. 

La batalla se centra ara en els municipis que van quedar fora d'aquesta concessió, com el cas de Ripollet, en què el ple municipal ha acordat canviar la gestió a un model públic, "però l'AMB ho està obstaculitzant". El proper mandat també acaba la concessió privada a Tiana, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei, Corbera i Cervelló, municipis on les entitats veuen l'oportunitat de crear empreses públiques.

43 propostes 

Entre les 43 propostes presentades, les entitats també han demanat a l'AMB que aturi els nous macroprojectes urbanístics previstos a la metròpolis els propers anys "perquè preocupa haver d'afrontar noves construccions quan la població actual no té suficient aigua per abastir-se".

D'altra banda, les entitats defensen que cal regular el reaprofitament d'aigües grises i crear subvencions per a què aquesta sigui una opció factible "que podia permetre un estalvi del 30% de l'actual consum d'aigua potable". També demanen que es faciliti la instal·lació de comptadors socials, que es facin públiques les dades de pobresa hídrica i que s'implementi un subministrament mínim vital que sigui gratuït per a tothom.

Finalment, entre les mesures destacades també hi ha propostes focalitzades en la gestió dels rius. Sobre aquesta qüestió, les entitats reclamen incrementar el cabal ecològic del final del Llobregat, fer una restauració ecològica a fons dels trams urbans del Besòs i el Llobregat, i promoure la restauració de les rieres i torrents a través de l'AMB i subvencions d’altres administracions.

Les mesures les promouen una desena d'entitats: Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Àgora Besòs, Enginyeria Sense Fronteres, Ecologistes en Acció, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona, La Hidra, SOS Vallès, SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet, Xarxa per la Justícia Climàtica i la plataforma Salut, Drets, Acció.