La Fiscalia General de l'Estat no s'ha mogut després de la reforma del Codi Penal  i ha reclamat que no es revisin algunes de les penes per malversació dels condemnats per l'1-O. Ho ha fet un dia després que els advocats dels antics presos d'ERC demanessin la revocació de totes les penes.

El nou Codi Penal, pactat arran d'un acord entre el Govern espanyol i ERC, distingeix entre els casos de malversació amb ànim de lucre de la desviació de fons a altres finalitats públiques. Així doncs, els fiscals demanen mantenir la pena d'inhabilitació a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras -condemnat a 13 anys- i als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa -12 anys-.  

En aquest sentit, considera que no es revisaran les sentències condemnatòries per delictes de malversació apropiatòria dictades d'acord amb la reforma promoguda pel PP el 2015, ja que, segons el ministeri públic, la nova llei ha establert idèntiques penes de presó i inhabilitació. Així ho estableix un decret del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, dictat per unificar criteris.

Segons el decret, l'ànim de lucre exigit pel nou delicte de malversació s'apreciarà en tots els casos en què el responsable "actuï amb consciència i voluntat de disposar del patrimoni públic com si fos propi, destinant-lo a fins aliens a la funció pública per aconseguir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol tipus". Per tant, l'ànim de lucre també s'aprecia quan el responsable del delicte "no persegueixi l'obtenció d'un avantatge patrimonial o un increment econòmic personal".

D'altra banda, la Fiscalia considera que la supressió de la malversació en la seva modalitat d'administració deslleial introduïda l'any 2015 només afectarà els fets comesos entre l'1 de juliol del 2015 i l'11 de gener del 2023, ja que aquestes conductes no eren delictives abans d'aquella data. "En tot cas, l'administració deslleial del patrimoni públic no serà impune, sinó que continuarà sent perseguible penalment", diu el ministeri fiscal.

Revertir la sedició i aplicar els desordres públics agreujats

La Fiscalia ha decidit mantenir les penes d'inhabilitació de Junqueras, Turull, Romeva i Bassa, però ha obert la porta a rebaixar lleugerament la resta de condemnes dels encausats pel Procés. En aquest sentit, demana una inhabilitació de 9 anys i dos mesos per a Carme Forcadell (condemnada a 11 anys i sis mesos), de 8 anys i dos mesos per a Joaquim Forn i Josep Rull (10 anys i sis mesos), i de 5 anys per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (9 anys).

La Fiscalia manté bona part anys d'inhabilitació perquè, tot i l'eliminació de la sedició, atribueix als condemnats el nou delicte de desordres públics agreujats. Argumenta que el procés va provocar "greus enfrontaments amb les forces de l'ordre" i una "alteració greu de la pau pública". Segons els fiscals, seria "incomprensible" que els "episodis violents" quedessin sense retret penal.

La Fiscalia es posiciona d'aquesta manera en resposta a la petició de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que va demanar a les parts que enviessin els seus escrits abans de decidir com afecta la reforma del Codi Penal a les inhabilitacions dels condemnats del Procés.

Amb tot, els antics presos polítics d'ERC subratllen que la celebració d'un referèndum no pot comportar cap delicte i afegeixen que no se'ls poden aplicar desordres públics, ja que la il·legalitat dels referèndums va ser despenalitzada el 2005..