El Departament de Drets Socials i Inclusió s'ha compromès a buscar vies legals per condonar el deute a les persones vulnerables que, a causa d'un error de la mateixa administració, haurien rebut més diners vinculats a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) dels que els corresponia. Així ho ha anunciat aquest dimecres la consellera Martínez Bravo en una compareixença al Parlament, sol·licitada arran de la polèmica generada per les cartes de reclamació que l'anterior Govern d'ERC va començar a enviar el juliol de 2023. Va ser aleshores quan es van intentar corregir les irregularitats detectades aquell mateix any. 

La llei de la RGC es va aprovar l'any 2017, però l'anàlisi per detectar casos de possibles cobraments indeguts abasta fins al 2020, atès que els anys anteriors ja haurien prescrit. Des de la Generalitat s'han enviat 12.503 cartes, "la majoria abans de l'entrada del nou Govern", segons la consellera, que ha admès que van haver de continuar amb el procés de reclamació per obligat compliment de la llei. 

Després de "treballar incansablement" per buscar una solució efectiva i per esbrinar què va causar l'error i quina és la xifra total de beneficiaris de la RGC afectats, s'ha conclòs que hi ha 2.892 casos de pagaments indeguts amb un import mitjà de 7.757 euros. L'"amnistia" que proposa el Departament només serà possible per a aquelles persones que puguin demostrar la seva situació de vulnerabilitat, que no han actuat de "mala fe" i no han amagat qualsevol informació relativa a la feina o a altres prestacions rebudes. 

Què genera els pagaments indeguts?

Segons Martínez Bravo, l'origen d'aquesta problemàtica que afecta milers de famílies vulnerables no es pot atribuir a una única causa. El disseny de la prestació, que requereix gestionar cada cas manualment, no és compatible amb el volum de sol·licituds, que ascendeix a centenars de milers. 

A més, la Direcció General de Prestacions compta amb uns 100 treballadors, quan, segons la consellera, "caldrien uns 2.000 professionals" per gestionar adequadament totes les peticions amb el sistema actual. "Hi ha una manca d'infraestructura digital i de recursos suficients, tant humans com tècnics. La gestió informàtica era com si fos un bloc de notes", ha admès.

La consellera ha volgut destacar que no es tracta d'un "error administratiu", sinó que és un "problema de base" que no se solventarà fins que hi hagi una reforma de la llei de la RGC, que es presentarà en el marc dels pressupostos i que necessitarà el suport dels grups parlamentaris. "És bàsic que el sistema estigui basat en dades i automatismes, que la prestació estigui blindada de pagaments indeguts", ha dit. Així mateix, ha explicat que la metodologia automàtica ja funciona amb altres ajuts i que el model basc de renda garantida és un bon exemple, ja que fan "revisions trimestrals" on comproven els ingressos de cotització i d'altres prestacions.

La pandèmia va tensionar encara més l'equip de prestacions, ja que van haver d'assumir nous ajuts i gestions relacionades amb l'estat d'emergència. Aquell mateix 2020 va sorgir l'Ingrés Mínim Vital (IMV), que també tenia implicacions sobre la RGC. De fet, és el principal motiu pel qual hi ha hagut pagaments indeguts. Un 51% dels casos detectats tenen el seu origen en un solapament d'ambdues prestacions, quan l'IMV preval.

En paral·lel, la situació de les famílies vulnerables és "molt complexa i canviant", fet que dificulta la revisió de l'ajut. "Si treballes no pots rebre la Renda Garantida. A vegades es notifica, a vegades no. Hi ha milers de sol·licituds de canvi que es van fer en ple període de pandèmia amb uns equips informàtics febles", ha lamentat la consellera.

Què proposa Drets Socials per pal·liar la problemàtica?

Martínez Bravo ha explicat que va ser conscient de la situació immediatament després del traspàs de cartera aquest agost i que, en els dies següents, es va dedicar a analitzar la "magnitud" del problema. Des d'aleshores el Departament ha estat treballant per pal·liar les repercussions en les famílies vulnerables, però algunes persones ja poden haver pagat o els tocarà pagar abans que s'aprovi una reforma de la llei. En cas de no rebre el suport dels grups parlamentaris, la consellera ha dit que seria una "opció" fer-ho a través d'un decret. 

Mentre no tira endavant aquesta "amnistia excepcional", Drets Socials treballarà en un "pla de xoc" amb creuaments de dades per minimitzar els pagaments indeguts. "Mitigarà la situació, però no la resoldrà. Per aquest motiu, cal un nou disseny de la RG, que sigui ferm i que estigui blindat", ha conclòs.