El Consell de Ministres ha acordat aquest divendres recórrer davant el Tribunal Constitucional diversos apartats d'una resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el 25 de juliol, quan es va reprovar el rei i es ratificava el dret d'autodeterminació. La fórmula utilitzada pel Govern espanyol per anar al tribunal és la de l'incident d'execució de sentència, per la qual no es precisa una nova resolució per part del TC, sinó que es demana que el tribunal adverteixi formalment a la Mesa de la Cambra catalana de la necessitat de complir sentències ja formulades.

L'Executiu entén que el text aprovat pel Parlament incompleix sentències publicades pel Constitucional i, per tant, exigeix la declaració de nul·litat dels apartats d'aquesta resolució als quals es refereix l'Executiu i la "immediata suspensió d'aquests".

A més, des del Govern espanyol no tan sols han avançat la formulació dels incidents d'execució de sentència, sinó que també han demanat al TC que s'ordeni la pràctica de la notificació personal i s'adverteixi al president del Parlament, Roger Torrent, a la resta de la Mesa i al secretari general de la Cambra la seva obligació de donar compliment a les sentències, segons ha anunciat la portaveu de l'Executiu en funcions, Isabel Celaá.

El ministre de Política Territorial en funcions, Luis Planas, ha anat un pas més enllà i ha advertit que si els membres de la Mesa del Parlament no fan cas de les sentències del Tribunal Constitucional, això pot tenir "conseqüències jurídiques i, fins i tot, penals".

Encara que Planas ha assegurat que la situació de no compliment de les sentències per part de la Mesa de la Cambra, després de presentar el Govern espanyol els incidents d'execució, és encara hipotètica, ha assegurat que podrien incórrer en "desacatament". "Caldria examinar el principi jurídic que podria aplicar-se en aquest cas, que possiblement seria el desacatament", ha afirmat.