"En relació a la data de la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, entenc que no estava prefixada, no tinc coneixement ni està en la meva agenda, que ara mateix és una mica caòtica, i espero tenir-ho tot més clar en les pròximes hores ". Amb aquesta frase s'estrenava en la seva primera compareixença la nova ministra de Política Territorial i Funció Pública, Isabel Rodríguez, en resposta a una pregunta sobre la trobada en aquest ens entre les delegacions de la Generalitat i de Govern espanyol. Una resposta que per la seva ambigüitat ha disparat més d'una alarma en el si de l'executiu català, ja que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, dóna una importància estratègica a aquesta reunió que va pactar amb Pedro Sánchez durant la seva trobada a la Moncloa.

Tot i els dubtes que ha generat Rodríguez, fonts de la presidència de la Generalitat asseguren que la reunió del plenari de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat es farà tal com estava previst. I segons ha pogut saber Públic, la previsió és que se celebri l'última setmana de juliol i a Madrid. "Els treballs preparatoris estan molt avançats i l'important és el contingut i no les persones que ostenten el càrrec", asseguren aquestes mateixes fonts.

Contactes entre Vilagrà i Iceta

Els contactes s'havien multiplicat en les últimes setmanes entre la Generalitat i el Govern espanyol per preparar i afinar els temes a tractar. Uns treballs que dirigeix ​​personalment la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, mà dreta i de màxima confiança d'Aragonès. Vilagrà s'havia reunit ja per tractar d'això amb l'antecessor d'Isabel Rodríguez, el català Miquel Iceta, ara relegat al ministeri de Cultura i Esports. El canvi de titularitat en Política Territorial hauria suposat un impàs en els preparatius, però al Palau de la Generalitat esperen reprendre els treballs el més ràpid possible.

La Comissió Bilateral, tot i que l'Estatut dicta que es reuneixi en ple "almenys dues vegades a l'any i sempre que ho demani una de les dues parts", va tenir la seva última cita fa ja gairebé tres anys, l'1 d'agost de 2018 . La van presidir el llavors conseller Ernest Maragall -ja que en aquell moment les competències estaven incorporades a Departament d'Acció Exterior- i Meritxell Batet, en aquell moment ministra de Política Territorial, i va tenir lloc al Palau de la Generalitat.

L'activació es va produir amb l'arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol després de la moció de censura a Mariano Rajoy. En aquell moment es va interpretar com un gest cap a ERC i Junts que van possibilitar l'accés de Sánchez a la Moncloa. Però la tensió política posterior amb el president Quim Torra a partir de la 'crisi del 'relator' va fer naufragar la continuïtat de la relació. Aquesta vegada, amb un republicà a la presidència de la Generalitat com Pere Aragonès, i emmarcada en la nova etapa de distensió, arriba l'hora de tornar a intentar la seva reactivació. I seran Laura Vilagrà i Isabel Rodríguez qui capitanejaran la trobada que se celebrarà a Madrid, amb tota probabilitat, a la seu del ministeri.

Pressió per mantenir la reunió al juliol

Aragonès ha desplegat una ofensiva per pressionar i mantenir intacte el compromís adquirit per Pedro Sánchez. El mateix president ha assegurat que "l'important no és com s'organitza el Govern espanyol, sinó que es duguin a terme les decisions que són necessàries", en relació a la Comissió Bilateral i a la reunió posterior de la taula de diàleg prevista per a la tercera setmana de setembre.

Dos esdeveniments que Aragonès no vol que de cap manera se solapin. És una decisió estratègica que busca diferenciar clarament les negociacions sobre gestió de la primera taula, amb el diàleg per solucionar el conflicte polític de la segona, en què pretén focalitzar els esforços en defensar la seva proposta d'autodeterminació i amnistia.

La pressió ha estat secundada també per la portaveu de Govern, Patrícia Plaja, que després de la reunió de Consell Executiu assegurava que "els compromisos hi són per complir-los". I reforçada per la portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, que no creu que el canvi ministerial "afecti els terminis". "Ens preocupa el 'què' i no el 'qui': que el nou govern remodelat tingui una proposta o no per a Catalunya", assegura Vilalta.

Temes importants en l'ordre del dia

Que es vulgui diferenciar els temes de gestió respecte als del diàleg sobre el conflicte no vol dir que l'ordre del dia a tractar en la Comissió Bilateral Generalitat-Estat no sigui de gran importància per al Govern. A diferència de la presidència de Quim Torra, molt més centrada en la gesticulació independentista, per Aragonès hi ha temes clau de gestió que vol incloure en la discussió del ple de la comissió. El primer i més destacat, segons fonts de la Generalitat, és la negociació sobre els fons europeus per a la reconstrucció.
A l'Executiu català recelen de la posició de la vicepresidenta Nadia Calviño com a gestora plenipotenciària dels fons. El Govern reclamarà per a Catalunya 30.000 dels 72.000 milions previstos per la UE per a l'Estat espanyol, segons el pes econòmic català a l'Estat. I exigirà autonomia per gestionar els 27 projectes presentats en diversos àmbits sectorials.

En l'ordre del dia de la Comissió Bilateral, també es pretén tractar aspectes competencials com el traspàs dels aeroports catalans que ara gestiona AENA, així com altres organismes com el Port de Barcelona o el poderós Consorci de la Zona Franca. Sense oblidar el sempre pendent tema de la deficient inversió en infraestructures viàries i ferroviàries estatals. O temes socials de primera magnitud com la retirada de el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei catalana que regula els preus de lloguer de l'habitatge i acabar amb l'incompliment de Govern espanyol amb la Llei de la Dependència, ja que en aquests moments la seva aportació no supera el 14% quan hauria de ser del 50%. Tots ells temes essencials per a la recuperació econòmica i social d'una Catalunya durament castigada per la pandèmia i la crisi, que Aragonès vol desenvolupar a la primera meitat de la seva legislatura, abans d'arribar a la moció de confiança pactada amb la CUP a l'acord de investidura.