Aquest dijous comença oficialment la campanya pel 28-M però l'ambient electoral està present des de fa mesos i ja ha deixat entreveure quins seran els principals cavalls de batalla en la pugna per Barcelona, que es presenta molt ajustada entre comuns, Junts, PSC i ERC. A distància, segueix la dreta espanyolista formada per PP, Ciutadans i Valents, amb l'incògnita de si aquests dos últims aconseguiran representació, igual que la CUP, que aspira a recuperar-la després del fracàs de 2019.

Habitatge, turisme i mobilitat són tres dels temes clau que defineixen el model de ciutat defensat pels partits. Urbanisme, neteja i seguretat són també clàssics per dibuixar les polítiques municipals: què defensa cada candidat?

L'habitatge, un problema arreu

L'habitatge s'ha colat en campanya i no ho ha fet de manera inesperada. Els lloguers estan en màxims històrics i les dificultats per accedir a un pis afecten cada vegada a més gent, cosa que ha multiplicat els anuncis electoralistes com la pluja d'habitatges públics anunciats per Pedro Sánchez. L'aprovació després d'anys de negociacions de la Llei d'Habitatge estatal també posa de manifest la centralitat política del tema.

Barcelona és un dels epicentres de les dinàmiques especulatives i això fa que tots els partits hagin parlat de la problemàtica, cadascun des de la seva perspectiva. Tot i els límits competencials, els comuns, per la seva banda, posen en valor les polítiques fetes durant els vuit anys de mandats de l'alcaldessa Ada Colau. Una de les mesures estrella ha sigut l'impuls del Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT), que ha regulat i limitat molt l'obertura de nous establiments hotelers i pisos turístics.

Tot i les escletxes evidents, com la que demostra la recent notícia que un inversor havia aconseguit llicències per 120 pisos turístics en un mateix edifici de l'Eixample, la mesura ha suposat una barrera per la proliferació generalitzada de pisos turístics, que van en detriment dels lloguers residencials. Els apartaments per aquest ús estan estabilitzats al voltant de 9.500 i han decrescut lleugerament des de l'aprovació definitiva del pla el 2017.

Davant la difícil situació de l'accés a l'habitatge, però, els comuns reclamen a les altres administracions la necessitat de regular preus dels lloguers i també el fenomen dels lloguers de temporada, que escapa de la Llei d'Habitatge. Una necessitat de regular que comparteixen amb ERC i amb el PSC, tot i que amb més matisos, i de la qual la dreta espanyolista es desmarca totalment.

L'altra mesura amb què els comuns treuen pit és amb l'ampliació del parc públic d'habitatge, ja sigui a través de la construcció o la compra i la captació de pisos buits. Segons dades de l'Ajuntament, el 2015, el parc el formaven 7.500 habitatges, una xifra que avui ha crescut fins als més de 11.500 i que s'ampliarà amb la finalització dels 2.500 pisos que hi ha en obres fins el 2025, a més de 2.000 habitatges més en fases de producció prèvies a les obres. Per tot plegat, l'equip municipal destaca que en els mandats de Colau el parc s'haurà doblat.

El principal antagonista del model defensat per Colau és el candidat de Junts, Xavier Trias, alcalde entre 2011 i 2015. Tot i així, pel que defensa en aquestes setmanes de precampanya no sembla que sigui així: treu pit de la regulació inicial de pisos turístics impulsada a finals del seu mandat i també proposa construir pisos públics, mentre nega que Colau ho hagi fet.

Proposa un "gran pacte de ciutat" público-privat, a 20 o 30 anys vista i en col·laboració amb l'AMB, però també derogar l'obligació de grans tenidors de destinar el 30% de noves construccions a habitatge social perquè "no funciona". Trias no està a favor de regular lloguers i les ocupacions també han tret el cap en els seus discursos.

El PSC, tot i que ha governat la major part dels vuit anys amb Colau, destaca per aproximar-se més a les mesures de Junts que al seu soci de Govern. El candidat socialista, Jaume Collboni, ha anunciat que també derogarà la mesura del 30% d'habitatge social i ha presentat propostes com doblar el pressupost dedicat a habitatge, construir 1.000 habitatges l'any, avalar els joves per llogar pis -i també les dones víctimes de violència masclista- i "ecorehabilitar" àtics perquè els joves s'emancipin.

El candidat d'ERC, Ernest Maragall, s'acosta més a les posicions dels comuns i defensa, d'una banda, augmentar la construcció de pisos fins als 5.000 l'any, i de l'altra, redoblar esforços per aturar desnonaments amb un fons específic pels impagaments.

La dreta espanyolista, d'altra banda, defensa posicions totalment allunyades. Daniel Sirera, alcaldable del PP, proposa assumir el lloguer de les persones que estan apunt de ser desnonades enlloc de pagar pensions; i també construir 50.000 habitatges en barris com La Sagrera i la Marina del Prat Vermell.

Ocupes i col·laboració amb el sector privat per fer front el sensellarisme són dos altres eixos de les polítiques que defensa, en línia amb les propostes de Ciutadans i Valents. Anna Grau (Cs) ha proposat crear una oficina per ajudar els propietaris contra els ocupes, mentre Eva Parera (Valents) està fent campanya a la Bonanova contra dues cases ocupes a qui acusa de pertorbar la pau veïnal.

Turisme, entre el decreixement i els visitants "de qualitat"

El turisme és un altre dels temes espinosos a la ciutat. Ja fa anys que està a l'agenda per la pressió que pateix Barcelona, on el 2022 van pernoctar més de set milions de visitants. Després que durant la pandèmia els visitants desapareguessin pràcticament del tot, el seu retorn ha provocat un renovat malestar ciutadà.

Els candidats defensen diferents models de gestió, que van des d'un decreixement que s'ha demostrat complicat a una catifa vermella pels operadors turístics, passant per certa flexibilització de les regulacions vigents. Enmig de propostes difícilment quantificables, la dada de qui està a favor de l'ampliació de l'aeroport i qui en contra facilita saber qui aposta per rebre més visitants i qui no: Junts, PSC i la dreta espanyolista, a favor; Comuns i CUP, en contra; i ERC, a favor del 'sí' però sense que això impliqui l'arribada de més turistes, tot i que no concreten com.

El Govern actual ha implementat diverses mesures per regular la pressió turística. El PEUAT, la lluita contra els pisos turístics i la limitació dels grups que passegen pel centre són alguns exemples. També certa limitació dels creuers, situats ara en el punt de mira, i que plataformes com Stop Creuers aposten per eliminar.

Tot i això, el consistori ha reconegut que l'objectiu del decreixement turístic és complicat: "Hem de tenir eines per possibilitar una governança del turisme, perquè hi ha coses que ja estan donades que no podem reduir però sí gestionar-les", reconeixia la tinenta d'alcaldia, Janet Sanz, en una conversa amb Públic. Es referia, per exemple, a les 160.000 places hoteleres actuals, que per retallar-les caldria indemnitzar-ne els propietaris.

La CUP, en aquest sentit, sí que aposta per revocar llicències de pisos turístics i reduir part de les places dels hotels, avançant cap a un decreixement. La candidata, Basha Changue, també ha anunciat que s'oposen al Mobile World Congress i macroesdeveniments com la Copa Amèrica de Vela.

Trias fa un discurs totalment contraposat, sense cap menció a reduir el nombre de visitants sinó a canviar el tipus de turisme cap a un de "familiar, cultural, de congressos, d'esdeveniments professionals" que eviti el de "drogues i prostitució". El candidat de Trias per Barcelona remarca que es tracta del 14% d'economia de la ciutat i que no s'hi pot anar en contra, i preguntat per les derivades que comporta -com l'encariment de l'habitatge i el cost de la vida- es remet a què cal construir pisos socials.

El PSC, una vegada més, renega del que ha fet en els últims anys colze a colze amb Colau i aposta per una sèrie de propostes entre les quals destaca llançar una nova marca (Always Barcelona) i obrir "una nova etapa" al Consorci de Turisme de la ciutat per reimpulsar el negoci turístic.

Potenciar les noves tecnologies, la col·laboració público-privada i promoure "la convivència" amb els habitants no falten en una línia programàtica que no s'oblida del "turisme sostenible" però amb l'ampliació de l'aeroport com a primera pedra.

Maragall s'autositua en un entremig entre Colau i Trias i assegura que no permetrà "barra lliure" però tampoc aposta pel decreixement. De manera ambigua, col·loca com a prioritat "governar el turisme" i rebutja que la creació de la marca Barcelona, impulsada pel seu germà i històric alcalde Pasqual Maragall, fos el tret de sortida a la situació actual.

Sirera (PP) ha dit literalment que posarà "catifa vermella" al sector i també aposta per eliminar la taxa turística i fomentar l'anomenat "turisme de qualitat", igual que Eva Parera (Valents).

Urbanisme i mobilitat

Les superilles han sigut una de les banderes de l'actual govern municipal i han sigut centrals en bona part de les polítiques que ha impulsat Colau en matèria de mobilitat i urbanisme. Reconegudes a nivell internacional, han sigut molt criticades per l'oposició, que ha rebutjat la reorganització del trànsit que impliquen.

Segons un estudi del consistori, les mesures impulsades han reduït el trànsit a la ciutat. Concretament, als eixos verds ja consolidats (Borrell, Tamarit, Parlament i Sant Antoni) el pas de cotxes s'ha reduït un 64% des de 2017.

Als carrers que encara estan en obres per convertir-se en eixos verds (Rocafort, Borrell, Girona i Consell de Cent) s'ha notat un descens de fins al 89% des de 2017. Als carrers no afectats pels projectes de superilla, el descens ha sigut del 15%, mentre que a l'Eixample hi ha hagut una reducció del 20%. La ronda de Dalt és un dels punts que concentra un augment, concretament del 8%, mentre que la Litoral i la del Mig han descendit un 5% i un 4%, respectivament.

Dels altres partits, però, ningú reconeix cap benefici al model. PSC i Junts defensen recuperar els interiors d'illa com a zones verdes i rebutgen les superilles perquè al·leguen que generen congestió i no solucionen la contaminació, un plantejament molt similar al defensat pel PP, Ciutadans i Valents.

La CUP, tot i compartir els objectius de pacificació, no comparteix el model perquè creu que "privatitza" l'espai públic i contribueix a la gentrificació, i aposta per polítiques més descentralitzades i no posar tan sols "pedaços" en alguns barris.

Pel que fa a mobilitat, Trias aposta pels vehicles elèctrics -fora de l'abast de molts barcelonins- i per cobrir la Ronda de Dalt, un projecte també recolzat per Collboni que va ser desestimat en el seu moment pels comuns pel seu elevat cost. Sirera i Parera també aposten per potenciar el vehicle privat, especialment les motos, i l'elèctric.

Amb relació al tramvia, tant comuns com ERC aposten per la connexió total per la Diagonal, una qüestió a què Trias sempre s'ha oposat i s'ha convertit en bandera seva. Si governa ell, quedaria sense connectar el tros final, entre Francesc Macià i Verdaguer, poc més d'1,5 quilòmetres, després que l'any que ve ja quedi unit el tram entre Glòries i Passeig Sant Joan. Sorprenentment, també Collboni s'ha desmarcat ara de la connexió impulsada pel seu govern, motiu pel qual Janet Sanz el va instar a rectificar. La dreta espanyolista també ho rebutja.

Neteja i seguretat, comodins en campanya

La neteja i la seguretat són dos 'comodins' que sempre es colen en campanya. Ara mateix encapçalen el rànquing de preocupacions dels barcelonins en primera i segona posició, respectivament, segons els últims baròmetres municipals. L'equip de Barcelona en Comú, però, hi treu ferro perquè sosté que apareixen a falta de problemes més greus.

Els partits de l'oposició, però, han explotat la centralitat d'aquests temes en l'opinió pública. "La ciutat torna a estar molt bruta i això afecta la moral col·lectiva", sostenia Trias en una entrevista amb Públic. L'exalcalde defensa recuperar la gestió que en va fer durant el seu mandat, en què el principal problema percebut per la ciutadania era l'atur (el 2014).

Aquest últim mandat, després de 12 anys, el contracte de la neteja ha canviat de mans i això ha suposat moltes modificacions, entre les quals la renovació de camions i contenidors, però també en les estratègies, freqüències i mètodes de neteja. "La ciutat està millor que quan vam arrencar el mandat, tot i que pel mig hi ha hagut canvis de percepció", va afirmar en declaracions a Públic Eloi Badia, regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica. El temporal Glòria i la pandèmia són dos esdeveniments que hi han tingut a veure.

ERC també està explotant aquest filó i Maragall ha anunciat que crearà una brigada de 100 treballadors per netejar i reparar en cent dies els punts més degradats de la ciutat. La Brigada 100x100 farà un informe per detectar quins espais necessiten actuacions urgents. A parer seu, "la ciutat demana a crits una acció contundent de neteja" i aquesta problemàtica és "un dels elements més explícits del fracàs dels vuit anys de Colau" al capdavant del consistori.

PP i Valents també s'han sumat al carro, i tant la seguretat com la neteja són dos dels principals eixos programàtics, juntament amb la mobilitat, en el cas dels primers, i la feina i la "llibertat", dels segons.

La seguretat és un altre tema que ja ha aparegut de manera recurrent. Mentre els comuns treuen pit amb la dada que la criminalitat ha disminuït un 19% a la ciutat des de 2019, la resta de partits ataquen el consistori per el que consideren que és mala gestió. Segons el programa dels socialistes, el consistori -del qual formen part- "degut a una mala interpretació del que vol dir ser progressista, defuig de les seves responsabilitats en relació a la seguretat ciutadana" i ha fracassat en el reconeixement de la tasca de la Guàrdia Urbana.

Per això, Collboni es compromet a impulsar un pla integral de seguretat ciutadana i incrementar la dotació policial. En línies similars, Trias la defineix com una de les seves prioritats, igual que PP i Valents.