A un mes just de les eleccions generals, els partits ja llancen els primers anuncis de precampanya mentre enllesteixen el contingut dels programes electorals. Un dels temes que, un cop més, estarà sobre la taula és la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, amb el referèndum com a via principal defensada per l'independentisme d'esquerres.

És el cas d'ERC i la CUP, que tal com han defensat en els últims anys, un cop més ho portaran al programa. Els Comuns, que aquesta vegada es presenten en confluència amb Sumar, s'han pronunciat al respecte tot i que no de forma tan clara. En responem els dubtes principals. 

Els Comuns segueixen apostant per l'autodeterminació?

Sí. Tot i que els programes electorals encara no estan publicats, sí que hi han fet referència en diverses ocasions en els últims dies. El partit s'ha posicionat pel dret a l'autodeterminació i ha remarcat que no hi renuncia: "En aquesta qüestió estem allà on hem estat sempre. Catalunya ha de poder, per descomptat, votar el seu futur", va afirmar la número u de la llista a Catalunya, Aina Vidal, durant la presentació de la candidatura a Sabadell aquest dijous.

Fonts del partit insisteixen a Públic que "sempre" han defensat el dret a decidir i això no ha canviat.

Vol dir això que portaran una proposta de referèndum al programa?

No s'han posicionat explícitament sobre aquest tema, però els indicis apunten que no. Mentre que la CUP ha dit que vincularà un hipotètic suport a la investidura de Pedro Sánchez a situar una data per aquesta qüestió, els Comuns plantegen aquesta votació més a llarg termini. 

Una de les declaracions en aquesta direcció és que Vidal va puntualitzar que el referèndum ha de ser "un punt de partida" i "no un fre" per seguir millorant, en referència a evitar possibles vetos.

Què diu Sumar al respecte?

Yolanda Díaz s'ha posicionat també sobre l'assumpte i va dir que Sumar, on aniran englobats els Comuns, defensarà una consulta a la ciutadania per ratificar els acords que surtin de la mesa de diàleg. És una proposta diferent a un referèndum d'autodeterminació, similar a la que va fer el PSC de Salvador Illa. El secretari general dels socialistes va afirmar que s'havia de consultar els catalans sobre el diàleg, però no sobre la independència, cosa que qualificava de "línia vermella".

Així doncs, Sumar portarà al programa aquesta votació, que implicarà que els catalans es pronunciïn sobre els acords assolits en el marc de la negociació entre Catalunya i l'Estat en aquest mandat. El portaveu de campanya de Sumar, Ernest Urtasun, ha confirmat a RNE que ho inclouran en el programa: ""Creiem que primer cal donar temps al diàleg".

Es contradiu això amb el posicionament dels Comuns?

No, de fet, tal com recorden fonts dels Comuns, en el seu programa a les eleccions catalanes del 2021 ja portaven aquesta consulta sobre els acords de la taula de diàleg. "Aquesta és la nostra proposta i les propostes que surtin de Catalunya són les que defensarà Sumar", remarquen. La proposta d'aquesta consulta, seria, doncs, complementària amb la d'un referèndum, que de moment no es concreta a nivell temporal.

En aquesta legislatura es va formalitzar la taula de diàleg entre el Govern català i l'espanyol, on s'han reunit consellers i ministres en diverses ocasions i en el marc de la qual s'ha avançat en la desjudicialització del conflicte.

Les fonts dels Comuns remarquen que mentre que el 2019 hi havia un govern espanyol "amb qui no es podia parlar", ara els presos estan indultats -just fa dos anys que sortien de la presó- i cal ratificar els acords assolits. "Nosaltres sempre hem defensat el dret a decidir i hem anat adaptant la proposta al moment", apunten. Tant Comuns com Sumar s'atribueixen part de l'"èxit" del diàleg.