Nou gest del Govern de Salvador Illa cap a l'espai que ocupava l'antiga Convergència i Unió (CiU). Més enllà de la centralitat que dona a la seguretat -sempre sota un enfocament policial- en la seva acció, l'executiu del PSC evidencia la voluntat de ser un partit d'ordre i abraçar un espectre ideològic que abasti clarament també el centredreta amb la incorporació de determinats perfils al Govern. David Bonvehí, que va ser l'últim president de l'extint PDeCAT, n'és el darrer exemple.

En el Consell Executiu d'aquest dimecres -excepcionalment no se celebra dimarts per la coincidència amb la Mercè, festiu a Barcelona-, Bonvehí serà nomenat director general d'Economia Social i Cooperatives, segons ha avançat Catalunya Ràdio. L'àrea penja del Departament d'Empresa, que lidera el conseller Miquel Sàmper, un altre dels antics dirigents de Convergència que ha incorporat Illa. Militant de Convergència, Bonvehí va ser alcalde del petit municipi de Fonollosa, al Bages, entre 2003 i 2007, i després seria diputat al Parlament del 2010 al 2017.

Sàmper, al seu torn, havia estat conseller d'Interior entre 2020 i 2021 durant la presidència de Quim Torra, i prèviament havia estat cap de llista de CiU a les eleccions municipals de Terrassa. Al febrer va donar-se de baixa de Junts per Catalunya i durant la campanya per als comicis al Parlament del 12 de maig ja havia mostrat les seves preferències pel PSC.

El conseller de Justícia és Ramon Espadaler, actual líder d'Units per Avançar, una de les formacions sorgides de l'antiga Unió Democràtica que fa anys que es presenta en coalició amb el PSC. Representant d'un partit marcadament conservador, Espadaler ja havia estat al Govern quan Unió es presentava als comicis amb Convergència sota les sigles de CiU. En concret va ser conseller de Medi Ambient al final de la presidència de Jordi Pujol i titular d'Interior durant el segon govern d'Artur Mas.

Finalment, hi ha el cas de Pere Macias, que Illa va confirmar ja fa algunes setmanes com a comissionat per al traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat. Havia estat nomenat pel càrrec el novembre de l'any sota la presidència de Pere Aragonès. Format a l'antiga Convergència, sota les sigles de CiU va ser alcalde d'Olot (1984-1996), president de la Diputació de Girona (1994-1996), diputat al Parlament, conseller (de Medi Ambient, primer, i de Política Territorial i Obres Públiques, després), senador i diputat al Congrés (2008-2016).

Aquest darrer any fitxaria per l'Ajuntament de Barcelona -encapçalat per Ada Colau- com a director tècnic del projecte per unir els dos tramvies de la ciutat i el 2018 passaria el Govern espanyol com a coordinador del Pla de Rodalies.

El fracàs del PDeCAT

Fundat el 2016, com a hereu de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), la posterior mutació de l'espai en Junts per Catalunya -sota el lideratge de Carles Puigdemont- va debilitar el PDeCAT, que finalment el 2020 acabaria trencant del tot amb Junts per diferències estratègiques. Els electors, però, no van avalar la seva proposta política.

Els pèssims resultats obtinguts a les eleccions generals del juliol del 2023 van suposar l'estocada final per a la formació, que va perdre els quatre diputats que tenia al Congrés. Tot just va sumar poc més de 30.000 vots. L'octubre de l'any passat, una assemblea extraordinària va aprovar-ne la dissolució. Bonvehí n'havia estat el president des del 2018.

Ja a les eleccions al Parlament del 2021, les primeres després de la ruptura amb Junts, el PDeCAT va quedar-se sense representació, tot i rebre gairebé 80.000 vots. A les municipals de l'any passat va presentar-se amb la marca Ara Poble Local i va aconseguir 187 regidors i 13 alcaldies, la majoria en pobles petits. La més important va ser Mollerussa, la capital del Pla d'Urgell.