La importància social del referèndum de l'1 d'octubre, la denúncia de la repressió política i judicial durant -i després- de la seva celebració i la reivindicació del dret a decidir han estat alguns dels punts tractats entre polítics que han participat al debat organitzat per la 'Fundación Espacio Público' Diálogo sobre Catalunya. Moderats per la periodista i directora corporativa de Público, Ana Pardo de Vera, dirigents de diverses formacions polítiques han debatut sobre oportunitats i obstacles per trobar solucions al conflicte entre les institucions catalanes i l'Estat espanyol. Ara bé, en el que han coindicit, d'una manera o d'una altra, ha estat en què la taula de diàleg exigeix temps, que en principi hauria d'haver-se reunit el passat mes de setembre, trigarà en arribar.

Mentre que la portaveu de la CUP al Congrés dels Diputats, Mireia Vehí, i la portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, han posat en dubte la viabilitat actual de la taula de diàleg amb l’Estat, el diputat al Parlament del PSC, Ferran Pedret, l'ex-diputat d’ERC, Joan Tardà, i el diputat d’En Comú Podem, Jaume Asens, l’han defensat, cadascun amb els seus matisos.

El referèndum: un punt d'inflexió

Tot i les desavinences clares sobre la validesa del referèndum de l'1 d'octubre, entre els cinc participants del debat hi hagut consens: va ser un punt d'inflexió per a l'independentisme i la història política de l'Estat espanyol. Borràs ha insisit en la validesa política de la votació massiva, mentre que Pedret, Asens i Tardà n'han reivindicat sobretot el seu valor històric i social. "Passarà a la història com un fet molt singular en la història del drets socials i com a exemple d'autoorganització  popular. Tinc la impressió que amb el pas del temps adquirirà major rellevància", ha asseverat Tardà. Asens, per la seva part, ha qualificat l'1-O com "un moment d'empoderament social que va sentar les bases d’una cosa molt gran", però que es va tancar malament amb el 27 d’octubre, amb la DUI. Per al diputat hi ha hagut tres etapes: l'Estatut, el Procés, i l'actual, en la qual ell aposta per recuperar "els consensos interns de país" i considera que "un punt de referència clau serà la taula de diàleg".

Mireia Vehí ha remarcat que, més que quedar-se en el passat, cal mirar el futur i preguntar-se què s'ha fet malament per així avançar. Tot i això, ha posat en dubte l'eficàcia de la taula de diàleg, ja que considera que l'actual Govern espanyol -format per PSOE i Unidas Podemos- no mostra predispoció per arribar a pactes amb l'independentisme i per acordar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. "La taula de diàleg no està posant propostes polítiques concretes", ha denunciat. Fins ara, segons ella, només ha portat una foto, eleccions anticipades i la inhabilitació del president de la Generalitat.

Laura Borràs ha reivindicat la validesa del referèndum de l'1 d'octubre i el mandat que va deixar. "El repte actual és poder acabar el que no va culminar", ha afirmat.

I en quant a la taula de diàleg ha dit que es tracta d'una 'taula fake', perquè hi ha una negativa a poder parlar del dret a l'autodeterminació. Davant qui demana que cal anar a aquesta taula sense posicions maximalistes, la portaveu de JxCat ha preguntat:  "Maximalisme és atendre el que demana la ciutadania?" i ha recordat que el 80% de la ciutadania reclama un referèndum pactat.

Hi ha límits a la taula de diàleg?

Davant d'aquesta acusació, i sempre amb un to moderat i un clima tranquil, propi de l'enyorat 'oasi català', allunyat dels enfrontaments ofensius que caracteritzen altres debats, Asens ha respost que no creu que la taula de diàleg sigui cap fake, tenint en compte la baralla que hi va haver entre JxCat i ERC per veure qui la liderava". "És evident que el conflicte no es resoldrà en una o dues reunions: és un conflicte que ve de lluny i va per llarg", ha reconegut. A més, Asens ha demanat que s'han de "flexibilitzar les posicions", i ha apuntat que a la taula de diàleg "no hi ha línies vermelles ni tabús". 

Amb un to una mica més contundent, Pedret ha matisat que els socialistes no tenen "una idea de diàleg amb un sector de l'independentisme on només es pot parlar a través dels objectius màxims".  El portaveu del PSC al Parlament de Catalunya ha caracteritzat les votacions de l'1 d'octubre no com un referèndum sino com una gran mobilització, com "el moment culminant d'acumulació de forces dels independentistes" i ha qualificat l'operatiu policial com un "absolut desastre", però "ens hem de situar en el present", ha afegit. 

La taula de diàleg i la correlació de forces

Seguint el fil, Vehí ha assegurat que des de l'independentisme sempre s'ha buscat el diàleg, però que sempre han faltat "uns temps, unes formes, uns objectius, alguna mena de mediador". Ha lamentat que UP no tingui més influència en la taula de diàleg i, davant de l'afirmació de Pedret segons la qual "el més important és seure a parlar i intentar desescalar el conflicte polític que també existeix a la societat catalana", Vehí ha fet un punt i a part. "Això no és Irlanda del Nord, aquí la gent només demana votar i que s'acabi amb la persecució política". "Aquí la gent de forma organitzada i pacífica reclama un referèndum, dret a l'autodeterminació i amnistia", ha assenyalat.

Per la seva part, Asens ha assegurat que a Unidas Podemos també els hi agradaria una taula de diàleg amb una altra composició, però ha assenyalat que la correlació de forces actual és la que és i que intenten actuar d'acord amb la mateixa. "Estem condemnats a entendre'ns", ha assegurat, però ha contestat a Vehí dient que la solució al conflicte entre l'Estat i Catalunya no és tan fàcil. "És un problema complex i de segles. És molt fàcil en el pla teòric, però quan les hipotesis es posen en funcionament a vegades poden tenir efectes contraris", ha reflexionat. 

La necessitat de superar el 50%

Una de les idees que més ha reforçat Tardà en les seves intervencions ha estat la necessitat de trobar una solució que inclogui a les dues meitats dels catalans: els que són independentistes o sobiranistes i l'altra meitat no ho són. "Cal que hi hagi un acord i s'han de veure integrades les seves aspiracions en la fórmula a través d'un referèndum. Cal metabolitzar una solució democràtica, cívica i pacífica", ha assegurat.

Asens ha assegurat que, si no s'han arribat a acords abans ha estat també per "la falta de valentia històrica del PSOE", tot i que ha exclòs al PSC d'aquesta afirmació. "El més important en política és avançar", ha reforçat. Borràs, que ha ironitzat davant de la bona sintonia entre ERC, Comuns i PSC, ha rebutjat la proposta de Pedret d'apostar pel federalisme. Ha assenyalat que el federalisme és una proposta oportunista que apareix sempre que s'acosten unes eleccions i després desapareix". 

La intervenció del poder judicial

Ana Pardo de Vera ha plantejat per concloure el debat el paper del poder judicial en el conflicte, els empresonaments, les inhabilitacions i els milers de persones represaliades. Pot canviar l'estratègia del poder judicial?

Laura Borràs ha criticat l'absència de separació de poders a l'Estat espanyol i ha assenyalat que els presos polítics ja porten més temps privats de llibertat sota governs del PSOE que amb el PP.

Mireia Vehí ha denunciat que la judicatura li està fent "un pols al Govern" i que la Fiscalia segueix el criteri de l'Excecutiu i la repressió segueix. Ha reclamat una llei d'amnistia, s'ha referit a Podemos com a uns "aliats" que "haurien de presionar" i que esperen el seu vot a favor per tal que es pugui tramitar.

Durant el debat s'ha invocat reiteradament al "principi de realitat" i la diputada de la CUP ha afirmat que d'acord amb aquest criteri caldria entendre que els pactes no son possibles sense neteja de les instàncies judicials.

Joan Tardà ha reiterat que la negociació amb l'Estat no serà fàcil, que exigirà temps, mobilitzacions i possiblement accions de desobediència.

"L'Estat profund dinamita" el diàleg, segons l'ex-diputat republicà. La repressió es mantindrà, ha pronosticat, perquè hi ha institucions que s'han apuntat al "quant pitjor millor".

Jaume Asens ha reiterat la seva defensa de reforma del codi penal i dels indults, com a vies de solució als problemes creats pel poder judicial i, en contra de qui reclama amnistia ha dit que "no es pot fiar a tot a escenaris improbables". El diputat dels Comuns ha assegurat que, "fins que no arribi l'escenari utòpic que és l'amnistia", el que cal és aconseguir la llibertat dels presos i la desjudicialització de la política. Ha assegurat que "la Fiscalia no és corretja de transmissió del Govern", però  tot i així, referint-se als alts estaments del poder judicial, ha recordat qui va dir que els jutges són el darrer bastió per evitar avenços.

Ferran Pedret ha assegurat que a l'Estat espanyol hi ha separació de poders i que "no existeix una estratègia de les institucions judicials". El diputat del PSC ha reconegut, però, que hi ha qui juga al "quant pitjor millor", però ha afiirmat que aquesta actitud també l'ha vist en algun independentista.