Sandra Guaita (Reus, 1976) va deixar l'acte de regidora de l'Ajuntament de Reus ara fa dos anys per centrar-se en el seu paper com a diputada al Congrés. Ara, però, torna a la política municipal per recuperar una alcaldia que durant 32 anys va ser socialista. Guaita va accedir a ser l'alcaldable del PSC després de la renúncia d'Andreu Martín, el principal líder del grup municipal. Davant té dues dones que també aspiren a convertir-se en la primera alcaldessa de la capital del Baix Camp, Noemí Llauradó (ERC) i Teresa Pallarès (Junts). 

Carles Pellicer (PDeCAT/Junts) ha sigut alcalde de Reus durant 12 anys, els últims quatre, gràcies a un acord amb ERC i l'agrupació municipalista Ara Reus. Els socialistes es van quedar a la oposició. Fa uns mesos, l'edil va anunciar que finalment no concorreria a les municipals, obrint així una pugna entre tres dones: Noemí Llauradó, Teresa Pallarès i Sandra Guaita, que està convençuda que amb la sortida Pellicer s'acaba un cicle: "el projecte que representa està esgotat. La ciutat està cansada i vol un canvi"

Guaita explica que representa un projecte que ha estat dissenyat a partir de tres eixos "basats en polítiques dirigides a les persones": habitatge, via pública i neteja i seguretat. La socialista critica que l'actual govern municipal "no ha fet res en matèria d'habitatge". Destaca que "l'última promoció d'habitatge públic es va fer el 2011". En les eleccions municipals aspira a arribar a l'alcaldia i implementar unes polítiques que ella defineix "de ciutat" i "d'amplis consensos".

L'any 2021 va deixar l'Ajuntament de Reus per anar al Congrés de diputada. Tard o d'hora, tenia previst tornar a la política municipal?

A la llarga, sí. Ser regidora de l'Ajuntament de la ciutat que estimes t'omple molt. Aquests mesos al Congrés m'han ajudat a entendre que la política supramunicipal també aporta moltes coses a la ciutadania dels nostres municipis.

Com per exemple?

Doncs les beques, l'increment de les pensions o polítiques com el Salari Mínim Interprofessional tenen un impacte directe en la majoria dels ciutadans i ciutadanes d'arreu de Catalunya. Per tant, quan aprovem totes aquestes lleis al Congrés, també estic treballant per a Reus. Al cap i a la fi, els ajuntaments no només han de gestionar i administrar els seus propis recursos, sinó que han de tenir un contacte directe amb la Generalitat, però també amb el govern de l'Estat perquè moltes de les infraestructures i accions que es duen a terme depenen d'altres administracions. El fet que hagi pogut contactar amb l'administració de l'Estat directament i amb els diferents ministeris ens ha aportat moltes coses i ens en pot aportar moltes més en un futur.

Durant la precampanya, el PSC de Reus va penjar un cartell a l'estació de busos de Tarragona amb el lema "Recuperem la capitalitat. Recuperem l'orgull de Reus". Reus ha perdut "capitalitat"?

No ho diem nosaltres, ho diuen els veïns i veïnes de Reus, els empresaris i les entitats de la nostra ciutat. Tothom es queixa que hem perdut pistonada. Reus és una ciutat que té un teixit social i empresarial hiperdinàmic que sempre ha estat estirant el carro, de fet, som el que som gràcies a les entitats i les empreses de la ciutat. Durant molts anys, l'Ajuntament ha estat al seu costat, però el cert és que últimament s'ha allunyat de la ciutadania.

I l'orgull?

Les dues coses van lligades. Reus sempre ha estat una ciutat molt orgullosa de si mateixa, però no en un sentit despectiu, sinó positiu. Sempre hem volgut construir la ciutat entre tots i tothom se l'estima. És un sentiment de pertinença que s'ha perdut. La percepció de la ciutadania és que la ciutat està deixada, grisa. Volem reconstruir aquest orgull.

Quin balanç fa d'aquest mandat?

Hem estat en una posició crítica durant els últims quatre anys amb moltes accions específiques que nosaltres considerem que no s'haurien d'haver dut a terme.

Per exemple?

Doncs el trasllat del mercat del Carrilet o la que havia de ser la piscina municipal, que no ha sigut ni piscina ni municipal. Són decisions que s'han pres sense escoltar activament la ciutadania ni els grups de l'oposició. Si vols construir un projecte de ciutat has d'arribar a consensos amb tothom, i l'Ajuntament no ho ha fet.

Malgrat tot, l'acord assolit ara fa quatre anys entre Junts, ERC i Ara Reus ha permès al govern municipal de la ciutat tirar endavant un mandat més o menys estable.

Estabilitat total, però el problema és que no pots gestionar una ciutat només amb 14 persones, que són els regidors que té l'equip de govern. La gestió ha de ser compartida i escoltada, i pensem que durant aquests quatre anys no ha estat així. No pots decidir contra les demandes de veïns i veïnes d'alguns barris pel simple fet de tenir una majoria al consistori, que no diem que no sigui un govern legítim, però s'ha d'anar més enllà i treballar escoltant, pactant i dialogant amb la resta.

Si d'alguna cosa fa bandera part de l'equip de govern de la ciutat és precisament de la participació ciutadana...

Però quanta gent s'ha implicat en aquests processos? Un procés participatiu és realment participatiu quan la implicació de la ciutadania és gran. No pots dir que tens uns pressupostos participatius quan han participat 100 persones de les 110.000 que viuen a Reus. S'ha d'interpel·lar els ciutadans i les seves demandes, cosa que aquest govern no ha fet.

En el cas del procés participatiu per decidir el futur del mercat del Carrilet, les persones que s'hi van implicar van ser moltíssimes menys que les firmes que van recollir els paradistes i veïns del barri perquè el mercat no es tanqués, que van ser més de 9.000. En canvi, en l'enquesta que va fer l'Ajuntament hi havia seccions que només tenien 120 vots.

I amb el pla estratègic Reus Horitzó 32 passa el mateix. En els plans estratègics anteriors hi havia molta participació ciutadana, tant en la redacció com després en les votacions. Aquest últim, però, no ha comptat amb una implicació prou contundent de la ciutadania per a dir que s'ha consensuat amb tothom.

Parlant del mercat del Carrilet... què en pensa de la nova ubicació?

Nosaltres no hi estem d'acord. I no és una enrabiada del PSC. Si avui vas al Carrilet i parles amb els veïns i veïnes del barri o amb els paradistes del mercat, no els agrada la nova ubicació. Ni per l'espai en si, que ja veurem què diuen els estudis sobre l'accés dels camions a la zona, i perquè pensem que la ubicació actual és factible. Ho diu un estudi encarregat pel mateix govern de l'Ajuntament a Mercats de Barcelona, que confirma que el mercat del Carrilet és viable on està actualment.

Per tant, si encarregues un informe extern per estudiar la viabilitat del mercat, però no fas cas dels resultats, em sembla poc responsable. Primer van dir que el tancarien i després van buscar una nova ubicació a contrarellotge, passant el problema al nou govern municipal.

Què proposeu, doncs?

Nosaltres no hem canviat ni una coma del projecte que vam presentar en un inici: el mercat del Carrilet es queda on està. El problema és que en els últims deu anys no s'hi ha fet cap inversió i, pel que diuen els paradistes, en els últims quatre no s'ha permès que s'incorporin nous paradistes. Això fa que amb el temps es degradi. Nosaltres suggerim dignificar l'espai actual i que la gent no només vagi a comprar sinó que es generin noves dinàmiques.

Quins són els projectes prioritaris de Sandra Guaita com a candidata del PSC a l'alcaldia de Reus?

El nostre projecte està dissenyat a partir de tres eixos principals basats en polítiques dirigides a les persones: habitatge, via pública i neteja i seguretat. Són les tres coses que més ens reclama la ciutadania. Per fer-ho realitat, però, és necessari potenciar els eixos de la ciència, la innovació i l'economia. Tenim un teixit empresarial hiperdinàmic i que es vol implicar en el model de ciutat i facultats de la Universitat Rovira i Virgili que tradicionalment han estat vinculades en la transformació de la ciutat.  

Aquesta transformació ha de ser sostenible. No només pel deute que tenim amb el medi ambient, sinó per convicció. Al final, si és sostenible, és verda i saludable. Li fem un retorn a la ciutadania. Per fer-ho realitat és imprescindible implantar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) i tenir un bon transport públic que ofereixi una alternativa de mobilitat sostenible, adaptant les freqüències a les necessitats de cada barri de la ciutat i polígons. Volem crear dues targetes gratuïtes, una destinada als menors de 16 anys perquè puguin agafar l'autobús per desplaçar-se per la ciutat tantes vegades com vulguin i la T-Hospital, una targeta per anar a l'Hospital gratuïtament.

Parlant de mobilitat, el proper mandat serà clau per avançar en la segona fase del TramCamp, que contempla la connexió entre Reus i Tarragona?

Durant aquesta legislatura hem insistit molt en les infraestructures ferroviàries claus per a la ciutat de Reus, com l'estació de Bellissens, que es troba en l'última fase de redacció del projecte, i la Intermodal. També continuarem insistint en el tema del tramvia perquè pensem que és una oportunitat indiscutible per a tot el territori. Hem d'apretar perquè s'acabi executant.

Pel que fa a les infraestructures, doncs, sembla que no hi ha tantes discrepàncies amb el govern municipal.

Per això crec que és important arribar a consensos amb l'oposició. Al final, hi ha temes que són indiscutiblement bons per a la ciutat, com és el cas de l'estació de Bellissens, que vam ser nosaltres els que vam posar el projecte damunt la taula. En aquest cas, l'Ajuntament va decidir aprofitar la nostra posició a Madrid per reclamar-la.

En matèria d'habitatge, creu que s'ha fet poc?

No s'ha fet res. L'última promoció d'habitatge públic es va fer el 2011, el darrer any que va governar el PSC. Ni l'ajuntament ni la ciutadania es poden permetre estar 12 anys sense construir cap habitatge públic quan una de les principals demandes de la ciutat és tenir més polítiques d'habitatge. A Reus no hi ha pisos de lloguer, ja no parlo de lloguer social o assequible, de lloguer. La gent jove està marxant.

Nosaltres proposem buscar convenis de col·laboració amb entitats bancàries i la Sareb per posar pisos a disposició de la ciutadania, i no només polítiques de nova construcció, que això sí que és més a llarg termini, sinó per la urgència habitacional que té Reus.

Gairebé amb tota probabilitat el pròxim 28 de maig hi haurà una alcaldessa a Reus, serà socialista?

Estem convençuts que sí. Ho hem dit des del primer dia, nosaltres sortim a guanyar, però no per l'ànsia de guanyar, sinó de transformar la ciutat. Som l'única alternativa al govern municipal actual, som l'única possibilitat de canvi. Les dues altres candidates -Noemí Llauradó (ERC) i Teresa Pallarès (Junts)- han estat dins del govern i ja hem vist el que han fet.

Amb la sortida de Carles Pellicer després de 12 anys com a alcalde de Reus, s'acaba un cicle?

Completament, i no només perquè Carles Pellicer deixa l'alcaldia, sinó per una sensació general d'esgotament. El projecte que representa està esgotat. La ciutat està cansada i vol un canvi.

Fa 4 anys, el PSC va ser tercera força a Reus. Què creu que ha canviat des d'aleshores?

Vam ser tercera força, però només a 100 vots d'ERC, per tant, era pràcticament un empat tècnic. Des d'aleshores han canviat moltes coses, considerem que el govern municipal actual ha caducat i que ara hi ha una alternativa amb un projecte que és il·lusionant i transformador i amb ganes i capacitat de fer-lo realitat. Això no vol dir que l'any 2019 no hi hagués un projecte i un equip molt bo, però les circumstàncies són diferents. Hi ha dinàmiques d'àmbit supramunicipal que no depenen només de nosaltres. El Partit Socialista de Catalunya es troba en un bon moment perquè l'actual líder, Salvador Illa, ha aportat una sensatesa a la política catalana que la ciutadania agraeix.

Les majories absolutes ja són història, així que serà imprescindible teixir aliances. Prioritats?

Nosaltres tenim un model de ciutat molt clar, un model treballat de manera conjunta amb ciutadans d'àmbits molt diferents de Reus que han fet les seves pròpies aportacions i que moltes les hem incorporat en el nostre programa. El partit que se sumi al nostre projecte ha de ser un grup municipal que vulgui transformar aquesta ciutat de nou.

Ens asseurem a parlar amb aquells partits que quadrin amb el nostre ideari i tinguin com a prioritat polítiques d'habitatge, de seguretat, de neteja de la via pública i d'emprenedoria.

Polítiques d'esquerra, al cap i a la fi?

Polítiques de ciutat, volem aterrar les polítiques a la ciutadania. No ens quedarem amb els 14 regidors que es necessiten per formar govern. Els amplis consensos en temes importants per a la ciutat són molt necessaris. Els governs duren el que duran, 12, 14 o 32 anys, però hi ha projectes que van molt més enllà. Per tant, hem de ser capaços de teixir complicitats amb tothom. Si som capaços fer-ho amb la ciutadania, també hem de ser capaços de fer-ho amb la resta partits.

Línies vermelles?

Vox.