Valtonyc, en cerca i captura. L’Audiència Nacional ha demanat aquest dijous, a petició de la Fiscalia, una ordre nacional, internacional i europea de detenció contra el raper mallorquí després que sortís del país per evitar entrar a presó. Fonts jurídiques han informat que la secció segona penal ha pres la decisió en consonància amb el ministeri públic, que així ho va sol·licitar després que aquest dimecres transcendís que Valtonyc havia sortit de territori espanyol.

Per contra, el grup de suport del cantant ha comunicat desconèixer si Valtonyc és a qualsevol punt d’Europa. En una piulada, el compte Llibertat Valtonyc ha desmentit haver confirmat la seva marxa a Bèlgica, tal com es pensava en un inici.  Així ho ha expressat un dels membres de Llibertat Valtonyc, Mulay Embarek, en roda de premsa a l'Eurocambra: "Valtonyc, siusplau, diga'ns on ets i canvio el meu bitllet. No sabem si està viu, si està mort, si menja o no menja".

El raper faria tres setmanes que estaria en parador desconegut, segons ha informat el seu entorn. Per la seva banda, el cantant i integrant del grup de suport, Pablo Hasel, també pendent de judici per enaltiment del terrorisme, ha dit en roda de premsa des de l’Eurocambra que ell no marxarà del país: “La decisió que jo he pres és la de resistir des de l’Estat espanyol, des dels carrers o des de la presó”.

Aquest dijous s’acaba el termini de deu dies que va concedir l’Audiència per a l’ingrés voluntari en presó de Valtonyc, després que el Tribunal Constitucional rebutgés la seva petició de deixar en suspensió la condemna. Valtonyc va fer públic un missatge per Twitter just abans que se sabés que havia sortit del país on assegurava que Espanya faria "el ridícul" quan la policia nacional anés a casa seva a buscar-lo i mostrava la seva voluntat de resistir: “No els ho posaré tan fàcil".

Valtonyc va ser condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme (dos anys), injúries al rei Joan Carles I (un any) i amenaces a Jorge Campos, del partit d'ultradreta Actúa Baleares (sis mesos), a les lletres de les seves cançons.

Espais de suport a Valtonyc que permet donacions econòmiques

“Josep Miquel Arenas Beltrán, Valtonyc, ha estat condemnat per la justícia espanyola a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons. Però ha decidit no renunciar al seu art i posar el seu cas al servei de la lluita col·lectiva pels drets fonamentals. Una lluita que no serà gratuïta. Ell no baixa el cap. Tu no li deixis sol”.

Aquest text es troba en l'apartat 'donacions' de la pàgina web Ni un pas enrere ( www.niunpasenrere.org ), un “espai popular” de suport “a la llibertat d'expressió i als drets fonamentals” que ha nascut aquest dijous i que permet realitzar tant donacions econòmiques com escoltar i comprar el disc del raper mallorquí, informa Alejandro Torrús.

L'espai ha estat llançat des del grup de suport a Valtonyc i els diners recaptats serviran per a la lluita “per la llibertat d'expressió” del raper mallorquí, tal com ha pogut confirmar aquest mitjà amb el propi col·lectiu.

Reivindicació a l'Eurocambra 

La defensa llibertat d'expressió ha estat aquest, precisament, el tema central de la conferència Atacs sobre la Llibertat d'Expressió i de Premsa a Europa abanderada pels eurodiputats Ana Miranda (BNG), Josep María Terricabras i Jordi Solé (ERC), del grup dels Verds del Parlament Europeu (PE), informa Marta Monforte Jaén.

Una conferència que ha generat moltíssima expectació mediàtica per la possible participació de Valtonyc a l'esdeveniment, ja que, segons les últimes informacions d'aquest diari, es troba en territori belga des de fa més de 15 dies. 

No obstant això, els membres del grup de suport a l'artista, han afirmat durant la trobada que porten tres setmanes sense saber res ell, "no sabem si està viu o mort, si menja o no menja, estem preocupats", i han volgut llançar-li un missatge de suport: "Estiguis on estiguis, segueix resistint perquè la teva resistència és el nostre alè de lluita".

El raper Pablo Rivadulla, més conegut com Pablo Hasel, condemnat a dos anys i un dia de presó per delictes d'enaltiment del terrorisme, ha expressat el seu suport a Valtonyc i ha volgut remarcar que “l'exili no implica llibertat, perquè implica no estar a la teva terra amb els teus éssers estimats".

Durant la seva intervenció ha recordat que la policia espanyola va efectuar un registre a casa seva, "van segrestar les meves coses i les dels meus familiars, al més pur estil de la Gestapo nazi, i tot per fer unes cançons crítiques amb el règim". Va recordar també alguns moments del judici, en el qual "la fiscal va dir que a qualsevol altre país d'Europa jo també seria condemnat, però això és totalment fals, perquè tant a Europa com als Estats Units hi ha rapers que mai han estat condemnats a presó pel contingut de les seves lletres. Per a que passi això hem d'anar-nos a Turquia, país amb el qual l'estat espanyol guarda moltes semblances".

La música i les xarxes com a arma terrorista

El periodista i youtuber, fundador de Resistencia Films, Alex García, també va ser acusat d'enaltiment del terrorisme per l'Audiència Nacional i la Fiscalia li va demanar dos anys de presó i 2.000 euros de multa.

"M'acusen d'enaltir terrorisme, però terrorisme és condemnar a condicions d'esclavitud a la classe obrera, terrorisme és desnonar famílies. Al meu canal s'enalteixen l'amor als oprimits i odi a les injustícies", ha afirmat aquest dijous durant la conferència.

Un cas similar al del periodista Jorge Correa, conegut com a Boro, condemnat per l'Audiència Nacional a un any i mig de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme pels missatges difosos en el seu compte personal de Facebook.

Boro ha destacat que el que tracten de mostrar amb totes aquestes condemnes és anar a per la ideologia de les persones imputades, perquè "sempre compleixen el mateix patró" (d'esquerres i amb un perfil activista). Després de la seva intervenció, com a gest simbòlic, ha trencat una foto de Franco al costat de Juan Carlos I i Felipe VI (als quals ha denominat Franco segon i tercer).

Ivan Lezno, raper del col·lectiu La Insurgencia, condemnats (els seus dotze membres) a dos anys i un dia de presó per enaltiment del terrorisme, ha afirmat: “El que fem nosaltres no és terrorisme, terrorisme és la mort de més de 600 obrers, els més de 60.000 desnonaments en el passat 2017, la venda d'armes a l'Estat saudita… Declaro l'Estat espanyol culpable per ser jutjat pel poble que tant sagna i que algun dia tancarà les seves ferides per sempre”.

La credibilitat dels mitjans a Espanya

El vital paper que juguen els mitjans també s'ha debatut durant la conferència. La primera a abordar l'assumpte ha estat Beatriz Talegón, advocada i periodista, que ha citat un estudi de l'EU research center que "situa a Espanya com el país europeu que menys confia en els seus mitjans de comunicació (un 29%), només per darrere d'Itàlia" i ha carregat contra RTVE: "És la cadena pública amb menys suport d'Europa, solament el 13% dels enquestats la considera la seva principal cadena per informar-se".

La setmana passada justament el Consell d'Informatius de TVE va comparèixer al Parlament Europeu per denunciar la falta de pluralitat i la censura a la televisió pública.

L'escriptor Suso de Toro ha advertit del perill d'"utilitzar els mitjans de comunicació com a armes contra la societat per difamar a la població, com ja va succeir amb el Prestige i està passant ara amb Catalunya".

Tant Talegón com de Toro han carregat també contra la Llei Mordassa, ja que, des del seu punt de vista, "prioritza la presumpció de veracitat de qualsevol força i cos de seguretat de l'Estat per sobre de la presumpció d'innocència de qualsevol ciutadà lliure" i és "una resposta repressora i autoritària des de l'Estat contra una o dues generacions espanyols, impedint-los tenir una vida digna i havent d'emigrar en molts casos".

Periodistes i mitjans de comunicació: dues realitats diferents

Entre els ponents, també es trobaven l'eurodiputat Verds-Ale hongarès, Jávor Bénedek, que ha afirmat que al seu país "es mina la llibertat dels periodistes a través de subsidis de l'Estat i de la Unió Europea, que s'utilitzen per concentrar els mitjans i fer callar les veus crítiques", el columnista de Público, Aníbal Malvar, que ha afirmat: "La llibertat d'expressió és el camp de cultiu dels periodistes".

Malvar ha afegit que els mitjans poden difamar perquè de vegades els costos de les multes són més baixos que els guanys que suposen les mentides i el corresponsal de Libération a Brussel·les, Jean Quatremer, que després de dedicar més de 20 anys a informar sobre assumptes europeus, ha afirmat que "la pressió que s'exerceix als periodistes és molt subtil, molt més perversa del que pugui semblar a simple vista".

En el darrer panell han participat representants del Comitè de la Radio Televisió de Galiza i l'actriu Isabel Cingle, que han denunciat que "els mitjans de comunicació públics gallecs estan al servei del govern del PP" i han recordat casos com el de les vaques boges, la prohibició del documental Caixa Negra, o el cas del Prestige, explicant com s'obviava a mobilització #Nuncamais.

Si bé hi ha hagut moltes crítiques cap als mitjans de comunicació, especialment dures per part de Hasel, el grup de suport a Valtonyc i Ivan Lezno, l'eurodiputada Ana Miranda ha volgut destacar que cal separar els mitjans de comunicació dels periodistes que treballen en ells lloc que "moltes vegades es troben en situacions precàries i no sempre poden ser lliures, encara que volguessin ser-ho".