Tamara Carrasco seguirà sense poder sortir del seu municipi, Viladecans, perquè els Comitès de Defensa de la República (CDR) segueixen actius. Aquest és el criteri, sense "cap base jurídica" -en paraules de Benet Salellas, advocat de l'activista-, que ha seguit el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón per negar l'aixecament de les mesures cautelars que pesen sobre Carrasco. La decisió es va prendre la setmana passada i el jutge ha seguit la posició de la Fiscalia i a la interlocutòria escriu explícitament que "no procedeix l'aixecament de la mesura cautelar de prohibició de deambulació fora del terme municipal de Viladecans tota vegada que continua l'activitat dels CDR, que de moment no ha cessat".

Carrasco va ser detinguda el 20 d'abril, acusada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional d'un delicte de terrorisme. Un cop a l'Audiència Nacional, el jutge va considerar que no existia un delicte d'aquest tipus i va rebaixar l'acusació a desordres públics, però alhora va acceptar el recurs contrari de la Fiscalia. Ara mateix, la realitat és que no s'ha concretat quins càrrecs concrets pesen sobre l'activista, que ja fa gairebé sis mesos que viu confinada a Viladecans, el que genera una situació d'"indefensió". En una roda de premsa celebrada aquest dilluns al matí a la ciutat, Salellas considera que l'argumentació que utilitza l'Audiència Nacional per mantenir la mesura cautelar és "excepcional" i "no té cap base jurídica".

"En dret penal el lògic primer és determinar els fets, després decidir si hi ha proves sobre els fets, posteriorment dictaminar si són delictius i, finalment, detenir la persona. Aquí s'ha fet al revés, primer es deté una persona i després es comença a investigar i posteriorment ja s'establirà els delictes", ha explicat l'advocat, diputat de la CUP durant la passada legislatura. A més a més, vincular la situació de Carrasco a les actuacions dels CDR suposa una "perversió jurídica" perquè el "dret penal sempre es base en fets passats, no sobre fets futurs". Tot plegat respon a una "actuació preventiva" que lliga amb la doctrina del dret penal de l'enemic, que entre d'altres qüestions implica jutjar o reprimir sense la necessitat de basar-se en els fets. Per tot plegat, l'advocat considera que s'utilitza l'activista com a "ostatge" i se'n fa un "ús polític" des de l'Audiència Nacional, que a través de la imputació intenta "incidir" sobre els CDR.

Salellas ha insistit que tot plegat no deixa de ser "sorprenent", perquè mentre es vincula el manteniment de la mesura cautelar sobre Carrasco al fet que els CDR segueixen actius, "ningú els ha il·legalitzat i no existeix cap decisió judicial que digui que el que fan és il·legal. En principi, els CDR fan una activitat totalment legal i democràtica, que s'emmarca en l'exercici de drets i llibertats propi d'una societat democràtica". Salellas ha detallat que també han demanat el trasllat de la causa al jutjat de Gavà perquè no correspondria a l'Audiència Nacional instruir un cas de desordres públics, petició que de moment també ha estat desestimada.

"No tinc por"

Tamara Carrasco ha aprofitat la roda de premsa per recalcar que tant a ella com a l'activista del CDR Esplugues Adrià Carrasco –exiliat a Brussel·les– els van triar "per aplicar la doctrina de la por". En qualsevol cas, assegura que no s'han sortit amb la seva: "Estic aquí per dir que no tinc por, que no em mouran ni un centímetre els meus principis ni faran que el poble es desmobilitzi". Carrasco ha recalcat que des de fa temps s'intenta construir el relat que els CDR "són violents", que des de determinades instàncies necessiten mantenir per "poder continuar" amb l'espiral de repressió. Finalment, el Grup de Suport a l'activista l'ha definit com una "ostatge de l'Estat espanyol. Està presa en 20 quilòmetres quadrats. No té barrots, però és una presa política i no és una ciutadana lliure des de fa molts mesos".

Aquest mateix dissabte el col·lectiu organitza un acte antirepressiu a Viladecans en suport de Tamara Carrasco i de la resta de represaliats que no tenen una estructura de partit al darrere.